Marcos Francisco Perez – un investigador al Centre de Regulació Genòmica (CRG) que ha rebut el seu doctorat a la Universitat Pompeu Fabra – ha estat distingit com un dels joves científics internacionals amb més èxit. L’investigador del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) ha estat guardonat amb una “Menció d’honor” pel Premi Internacional Birnstiel per a la Recerca Doctoral en Ciències de la Vida.
La primera edició d’aquest premi, organitzat per la Fundació Max Birnstiel i l’Institut de Recerca de Patologia Molecular de Viena (IMP), Àustria, va rebre 100 candidatures de recent doctorats d’un mateix nombre d’institucions d’arreu del món. Els tres guardonats principals van ser:
- Emily Bayer de Columbia University
- Mohamed El-Brolosy del Max Planck Institute for Heart and Lung Research
- Justin Silpe de Princeton University
Però, degut a la gran qualitat de moltes de les candidatures, el comitè de selecció va decidir posar en relleu vuit científics més pels seus “mèrits acadèmics excepcionals”. Entre ells hi havia l’investigador del CRG i graduat de la UPF, Marcos Francisco Pérez, que es va unir a altres recent graduats de la Duke University, el Karolinska Institute o la Universitat de Cambridge, entre d’altres.
Marcos va defensar la seva tesi el gener del 2018 a la UPF, on ja va ser reconegut amb un “Premi extraordinari de l’escola de doctorat”. El jove científic va dur a terme el seu projecte de recerca al laboratori del CRG dirigt per Ben Lehner.
La importància de l’edat en la reproducció (en cucs)
El laboratori de Ben Lehner tracta d’entendre què fa que els individus siguin únics. Utilitzant C. elegans, un cuc minúscul establert com a organisme model pel premi Nobel Sydney Brenner en el que poden controlar tant la genètica com el medi ambient, els científics han vist que fins i tot individus idèntics genèticament, en les mateixes condicions ambientals, mostren molta variació fisiològica entre ells.
“Al meu projecte de tesi vaig descobrir que una gran part d’aquesta variació es pot explicar per l’edat de la mare. Però, sorprenentment, era la descendència de les mares més joves la que estava afectada més negativament”, diu Marcos. Segons l’investigador, això és degut a que a mesura que el cuc envelleix pot subministrar cada cop més quantitat d’un complex de lipoproteïna de rovell a la seva descendència.
La contribució principal de la tesi de Marcos Francisco Pérez ha estat demostrar que una gran part de la variació entre els nematodes genèticament idèntics es pot explicar per l’edat de la mare, amb les mares més joves generant més problemes a la seva descendència.
A més de posar en relleu un factor important a tenir en compte en futurs estudis amb C. elegans, els seus resultats demostren que pot ser difícil predir amb precisió la fisiologia d’un individu només a partir del seu genoma.
Actualment, Marcos està realitzant un postdoctorat al mateix laboratori, intentant acabar un altre projecte sorgit de la seva tesi, i pensant quin serà el seu proper pas. Segons explica, “Tot i que no vaig guanyar el premi, és un gran honor que el meu treball hagi estat reconegut pel premi internacional de Birnstiel, així com un enorme impuls de confiança a la meva carrera“.
