A Espanya ens endinsem en la “nova normalitat” després de 99 dies d’estat d’alarma. Uns dies marcats per una crisi sanitària amb precedents que, en el nostre país, es remunten un segle enrere a l’epidèmia de la Grip Espanyola. En aquesta nova etapa, amb una etiqueta més o menys ajustada a la realitat que ens espera, l’ús de mascaretes i mantenir la distància física de seguretat seran mesures que es mantindran fins que arribi la vacuna contra la COVID-19.
Però una vegada estigui al nostre abast i, després de les conseqüències viscudes mundialment, hi haurà gent que no voldrà vacunar-se? En aquest cas, quins motius els portaran a defensar aquesta decisió?
Vacunes sí o no – un debat de llarg recorregut
Si repassem la cobertura d’immunització de la vacuna de la grip comuna, a Espanya hi va haver tan sols un 55,7% del total de persones en risc (majors de 65 anys) vacunades durant la temporada del 2017 i 2018, xifra que va descendir un 10% respecte 8 anys enrere. En països com els Estats Units, aquest percentatge és del 59,6% en aquesta mateixa temporada. Si bé ens esperaríem que aquests valors fossin similars als de la vacuna de la diftèria, tos ferina i tètanus, que va rondar el 97% en ambdós països durant el 2018, existeix una tendència a no prioritzar la protecció enfront aquest virus estacional que any rere any causa la mort a entre 290.000 i 650.000 persones globalment.
Però, quines raons poden haver darrere el rebuig cap a les vacunes?
- La sensació de falsa seguretat respecte a certes malalties que han sigut eradicades precisament gràcies a les vacunes o que no se senten letals per a molts de nosaltres, com la grip. Un exemple en seria la diftèria, una infecció bacteriana l’impacte de la qual és mínim en països del nord global. Com que actualment no és una amenaça real per a la societat occidental, un podria considerar que ja no és necessari vacunar-se. Tot i així, el 2015 va morir un menor no vacunat a Olot (Girona) per aquesta mateixa malaltia. Per evitar casos similars és imperatiu informar sobre la importància i els beneficis de la vacunació de malalties que encara constitueixen un risc per a la població.
- La por als adjuvants. Aquests són substàncies que s’afegeixen a les vacunes en quantitats controlades i inofensives per l’ésser humà per augmentar la immunogenicitat. En molts casos, la desinformació i la sensació que els adjuvants són elements estranys, com l’alumini, alimenta la desconfiança de la població i pot constituir un rebuig cap a la vacunació, pel simple fet de no entendre com funcionen. El mateix passa amb molts dels conservants que trobem en productes d’alimentació.
Aquests arguments contra les vacunes en general es veuen complementats per altres que han sorgit a causa de la pandèmia que estem vivint i de com s’ha gestionat aquesta crisi sanitària.
És imperatiu informar sobre la importància i els beneficis de la vacunació de malalties que encara constitueixen un risc per a la població.
Particularitats de la vacuna contra el SARS-CoV-2
Estem veient com un dia ens diuen que hem de desinfectar tota la nostra compra i el dia següent ens diuen que ja no és necessari. Com es publiquen més de 2000 articles científics a la setmana sobre aquest virus, però encara no es coneixen tots els seus mecanismes d’infectivitat. Estem presenciant com es fa ciència, com s’investiga un nou patogen a temps real. I aquest fet pot ser aclaparador, perquè les observacions científiques no són la veritat absoluta sinó fruit de la prova i l’error. Equivocar-se molt, fins aconseguir entendre la natura a la que ens enfrontem per, a partir d’aquí, començar a buscar solucions si constitueix una amenaça per nosaltres. I, precisament, buscar solucions a un virus que ja està causant una pandèmia mundial significa que s’ha de treballar a contrarellotge.
Estem presenciant com s’investiga un nou patogen a temps real. I pot ser aclaparador, perquè les observacions científiques no són la veritat absoluta sinó fruit de la prova i l’error.
La magnitud i urgència del problema ha resultat en algunes particularitats en la recerca de la vacuna contra el SARS-CoV-2 que podrien representar una amenaça per a la seva acceptació per part de la societat:
- L’adaptació dels assajos clínics. Per tal de tenir una solució el més aviat possible, se solapen fases que normalment són consecutives, o es comença a produir la vacuna abans que aquesta hagi demostrat ser efectiva, com en el cas de la vacuna desenvolupada a la universitat d’Oxford. Per exemple, l’agència europea de medicaments ja va anunciar que les vacunes contra el SARS-CoV-2 passarien per una fase d’aprovació de via ràpida, podent arribar a saltar-se el procés d’aprovació estàndard per permetre la seva comercialització sota l’autorització d’emergència. La preocupació sobre si aquests canvis tindran algun efecte en la seguretat de la vacuna pot generar una sensació de desaprovació.
- L’interès econòmic darrere de la seva producció i el dubte sobre la disponibilitat a nivell mundial. El descobriment i desenvolupament de nous medicaments i vacunes per part d’indústries farmacèutiques no es realitza només amb l’objectiu de servir als interessos científics i/o mèdics, sinó també a la prosperitat econòmica, ja que són empreses lucratives subjectes a les lleis del mercat. Això és així inclús en situacions d’emergència, com és el cas de la pandèmia de la COVID-19, a la qual molts països de tot el planeta s’enfronten i necessiten la seva dosi de la vacuna.
De cara al futur
La fi de la confrontació entre els arguments en contra de les vacunes i la comunitat científica requereix d’un pont comunicatiu i de debat generador d’opinions pròpies fonamentades, contrastades i crítiques. Només així podrem col·laborar en la construcció d’una societat empàtica i cooperativa. Creiem que aquesta comunicació ha de ser transparent, deixant clar que hi ha beneficis econòmics involucrats, però salvaguardant l’efectivitat del producte final: la vacuna.
Però, si tot i així una part de la societat optés per no immunitzar-se, seria ètic obligar a la població a vacunar-se?
Sobre el i les autores:
Aritz Lafuente, Mireia Codina, Morena Pinheiro i Sergi Campos són estudiants del Màster de Recerca Multidisciplinària en Ciències Experimentals del BIST-UPF. Cadascun d’ells prové d’una branca científica diferent, però els uneix la ciència. En el seu compte de Twitter @VacciBate fan divulgació sobre les vacunes, tractant de crear un debat en línia sobre els seus beneficis, però també els seus riscos.
