Després d’un rigorós procés de selecció, tres investigadors i una investigadora al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) rebran finançament de dos prestigiosos programes internacionals.
El Human Frontier Science Program (HFSP) és un programa internacional de finançament que promou la col·laboració intercontinental i interdisciplinària, finançant projectes innovadors i arriscats en ciències de la vida. Aquest 2020, ha atorgat 8 ajudes per a joves investigadors i 20 per a programes de recerca, d’entre 702 sol·licituds provinents de més de 50 països diferents. Entre els guardonats hi ha Verena Ruprecht (CRG) i Oriol Gallego (DCEXS-UPF).
D’altra banda, els ajuts Advanced Grants (AdG) de l’European Research Council (ERC) tenen com a objectiu recolzar projectes de recerca a la frontera del coneixement científic de qualsevol temàtica. Aquests han d’estar liderats per personal investigador sènior de qualsevol país del món que desenvolupi la seva feina a un dels estats membres de la UE o dels països associats. Enguany, 185 científics d’alt nivell a Europa han estat seleccionats — entre ells, Óscar Vilarroya (IMIM) i Ben Lehner (CRG) — i rebran un total de 450 milions €.
Verena Ruprecht (CRG) i el seu grup profunditzaran en els mecanismes de fertilització
“El finançament que ens atorga l’HFSPO ens brinda una oportunitat excel·lent per a estudiar la interacció espermatozou-oòcit en detall, així com descriure el paper de les forces mecàniques presents durant el procés de fertilització. Tot això, amb un equip multidisciplinar al darrere, expert en biologia, física i bioenginyeria”, comenta la cap del programa en Dinàmica Cel·lular i de Teixits al Centre de Regulació Genòmica (CRG), Verena Ruprecht. L’estudi consistirà en descriure els passos físics exactes que succeeixen quan un espermatozou i un oòcit es troben per primer cop. Fins ara, pocs estudis s’han centrat en el procés dinàmic a través del qual dos gàmetes es troben, interactuen i es fusionen.
El grup d’Óscar Vilarroya (IMIM) estudiarà la reorganització del cervell durant l’embaràs
Óscar Vilarroya és el coordinador del grup de recerca sobre Neuroimatge en Trastorns Mentals a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Arran d’un descobriment del seu grup — després d’un embaràs, el cervell de la mare experimenta canvis importants involucrats en la forma en què es relaciona amb el seu nadó —, Vilarroya s’ha proposat desenvolupar un model integrador sobre les adaptacions per a la maternitat durant l’embaràs i el postpart. És a dir, com i quan es reorganitza el cervell durant l’embaràs, identificant els mediadors hormonals que dirigeixen aquest procés. El projecte, anomenat BEMOTHER, ha estat un dels guardonats amb un ajut AdG de l’ERC. “El cervell femení i la maternitat no s’han estudiat molt, en part a causa del biaix sexual en ciència. Nosaltres ens proposem canviar aquest escenari”, confirma Vilarroya.
L’equip d’Oriol Gallego (DCEXS-UPF) explorarà el mecanisme de l’exocitosi
L’investigador Oriol Gallego, líder del grup de recerca en Biologia Estructural de Cèl·lules Vives al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF), ha rebut un ajut del HFSP per investigar el procés d’exocitosi, que s’encarrega de transportar les biomolècules a la perifèria cel·lular i a l’espai extracel·lular. Tot i que s’ha estudiat durant molt de temps, la complexitat i el dinamisme del mecanisme d’exocitosi no s’han pogut reconstituir in vitro. L’equip de Gallego s’encarregarà d’explorar el mecanisme global que controla l’exocitosi directament dins la cèl·lula amb tècniques avançades d’imatge. “Esperem que el coneixement derivat beneficiï a diversos camps de recerca, inclosa la biomedicina i la neurobiologia, on l’exocitosi juga un paper important”, conclou Gallego.
Ben Lehner (CRG) i el seu equip buscaran descriure l’estructura de proteïnes intrínsecament desestructurades
El líder del grup de recerca en Sistemes Genètics al CRG, Ben Lehner, ha rebut enguany el seu tercer ajut ERC. Amb aquest finançament, Lehner portarà a terme el projecte MUTANOMICS amb l’objectiu d’esbrinar com les mutacions es combinen entre elles per alterar fenotips. Continuant amb estudis previs del laboratori, gràcies al projecte es desenvoluparan mètodes que utilitzaran la mutagènesi per a determinar estructures proteïques, entre les quals hi haurà les d’aquelles proteïnes intrínsecament desestructurades causants de malalties. L’objectiu final és que aquests mètodes puguin ser utilitzats per laboratoris de tot el món.