Patricia de Llobet Viladoms (ISGlobal): «Un dia que dubtava, la meva cap em va dir: és clar que pots! I vaig poder»

Continuem amb la nostra sèrie de retrats amb joves investigadores del PRBB i aprenent sobre el seu treball i inspiració. Aquí teniu el testimoni de la Patricia de Llobet (ISGlobal).

Collage de la Patricia de Llobet, creat per Raquel Paban Sierra (collagesxrach a Instagram) - segueix-la!

Ja fa dotze anys que la Patricia forma part de l’equip de l’Institut de Salut Global (ISGlobal) com a tècnica de recerca. Des de llavors, treballa al grup de Radiació, liderat per l’Elisabeth Cardis, que s’encarrega d’entendre els potencials riscos a l’exposició a les radiacions, un projecte molt lligat a l’epidemiologia.

La Patricia, però, no va començar treballant en aquesta disciplina, sinó que després de llicenciar-se en ciències socials, va seguir la tradició familiar amb un petit local restaurant mobles. “La diferència entre el treball de tècnic i el de restauradora és principalment el treball de mà. Ser restauradora et permet veure el producte, treballar directament sobre ell, manipular-lo i veure com l’estàs transformant i com t’acostes al resultat final”. Però ser tècnica també li agrada molt ja que cada dia li suposa enfrontar-se a nous reptes: “sempre sorgeixen nous ‘problemes’ o desafiaments i cal pensar com solucionar-los i enfrontar-los de la millor manera”.

“Els tècnics de recerca ens encarreguem de veure les necessitats dels científics i transformar-les en solucions per al projecte”

La seva trajectòria professional i de formació confereixen a la Patricia un punt de vista diferent molt útil per a treballar en epidemiologia, una disciplina que, com comenta ella mateixa, és “la suma de la biomedicina i les ciències socials”. I una de les coses que li agraden de la seva feina és la diversitat de tasques que contempla i el fet de poder estar en contacte amb multitud de persones: “La meva feina no és avorrida, i al final del dia et trobes amb situacions molt diferents que a més, fan més propers els científics”.

“A l’epidemiologia són tot números però cal veure’ls des d’un altre punt de vista”

A més, a ISGlobal en comptes de compartir oficina amb el seu equip del projecte, la comparteix amb els tècnics de recerca dels altres projectes del centre, cosa que els permet ajudar-se mútuament i crear sinèrgies i col·laboracions. I ens assegura que està molt a gust amb el seu equip i que la seva feina li permet conèixer coses noves cada dia i satisfer la seva curiosistat d’aprendre.

La Patricia també ens ha comentat que ella no es considera científica, però, ho és? Coneguem-la una mica més i jutgeu vosaltres mateixes!

Una científica neix o es fa?

Crec que es pot arribar a ser una científica excel·lent de les dues maneres.

Com ens explicaries la teva feina?

Treballo com a tècnica de recerca al programa de Radiacions des de fa 12 anys. Ser tècnica et permet estar en diferents projectes, jo treballo a estudis relacionats amb exposicions a radiofreqüències, camps electromagnètics o radiacions mèdiques.

Què va despertar el teu interès per la ciència?

Vaig estudiar una carrera de Ciències Socials per curiositat i al final em vaig dedicar a una altre cosa. Anys més tard, es pot dir que la ciència i jo ens vàrem retrobar treballant.

Quin tipus d’estudiant eres de petita?

Per diverses circumstàncies de jove no era gaire bona estudiant… Ara acabo de fer un màster i és molt diferent!

Què faries si no fossis científica?

No sé si em consideraria a mi mateixa científica… Treballo en ciència, això sí, i com a tècnica de recerca la meva feina consisteix a ajudar les científiques a aconseguir tot el necessari per a investigar (participants en estudis, mesures, permisos, dades, aparells, espais, circuits, protocols, etc). Si no treballés en ciència, tindria un taller de restauració (de fusta), és una feina que he compaginat durant molts anys, tradició familiar.

Com et descriurien els teus companys i companyes?

Espero que com a bona companya. És important tenir un bon ambient a la feina i en això soc molt afortunada, tant a l’oficina com en el meu grup de recerca.

Quina idea preconcebuda sobre el personal investigador creus que té certa veritat? I quina és totalment errònia?

Jo tenia la idea preconcebuda que els científics eren avorrits i no ho són. És impossible avorrir-se en ciència! El que sí que trobo que és veritat és que de vegades no són gaire pràctics.

Quin ha estat el teu major fracàs o error?

Sempre intento fer les coses el millor que sé, i de vegades les coses no surten. Però si has fet tot el que has pogut, no són fracassos.

El millor consell que t’han donat mai.

Un dia que dubtava, la meva cap em va dir: és clar que pots! I vaig poder.

Qui és el teu o teva científica preferida?

Les meves companyes, per que les veig com treballen cada dia.

Ens podries recomanar un llibre?

La conjura de los necios, de John Kennedy Toole.

Música?

La Nina Simone.

Artista?

La fotògrafa Gerda Taro.

Pel·lícula?

Promising young woman, dirigida per Emerald Fennell.

Un compte de twitter per seguir?

@illustraciencia es un projecte molt maco i hi ha il·lustracions precioses!

Moltes gràcies Patricia!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *