Noves dianes potencials per al melanoma i el limfoma

Dos estudis recents del Centre de Regulació Genòmica (CRG) han apuntat a un gen que podria ser una nova diana potencial per bloquejar la metastatis en el melanoma, i a més de 50 implicats en el limfoma de cèl·lules del mantell.

Prevenció del melanoma metastàtic

El primer estudi, liderat per Fátima Gebauer, ha identificat la proteïna eIF2A com un motor crític de la migració cel·lular del melanoma, oferint una potencial diana terapèutica per prevenir la metàstasi. Tot i que tradicionalment està relacionat amb la síntesi de proteïnes sota estrès, l’equip investigador va trobar que eIF2A guia l’orientació del centrosoma, permetent que les cèl·lules malignes es moguin a través dels teixits i es propaguin.

“Hem trobat que eIF2A funciona per preservar parts del centrosoma perquè apunti la cèl·lula en la direcció correcta durant el moviment”
 Jennifer Jungfleisch (CRG), primera autora de l’estudi.

Al desactivar eIF2A a línies cel·lulars de melanoma metastàtic, les investigadores van aturar el creixement de l’esfera tumoral, afectant la migració sense afectar la producció de proteïnes. Van veure que eIF2A era essencial només després de la transformació maligna, és a dir, un cop les cèl·lules es tornen metastàsiques. Això suggereix una finestra terapèutica on es podria evitar atacar a teixits sans. El grup investigador destaca que afectant la proteïna eIF2A es podria bloquejar la propagació del melanoma i obrir noves estratègies per combatre la metàstasi del melanoma.

Translocació cromosòmica en limfoma de cèl·lules del mantell

Un segon estudi del CRG, aquest liderat per Renée Beekman, ha revelat una nova manera en què la translocació cromosòmica pot promoure el càncer. El seu equip va utilitzar CRISPR per recrear el trencament cromosòmic més vist en pacients amb limfoma de cèl·lules del mantell, un subtipus rar però agressiu de limfoma, on un tros de cromosoma 14 canvia de lloc amb un tros de cromosoma 11. Se sabia que aquesta translocació mou l’element regulador potenciador IGH, que normalment augmenta l’activitat de la producció d’anticossos en cèl·lules B sanes, just al costat de CCND1, un gen que ajuda a les cèl·lules a dividir-se. El potenciador IGH tracta CCND1 com si fos un gen que codifica anticossos, augmentant la seva expressió i provocant càncer.

Però l’augment de l’activitat de CCND1 per si sol no inicia el limfoma. En canvi, els investigadors van trobar que en la seva nova posició, el potenciador d’IGH augmenta l’activitat no de un, sinó de 50 gens alhora.

“La translocació reubica el potenciador de l’IGH en un bucle d’ADN que amplifica l’expressió gènica en més de 50 milions de parells de bases, recablejant bona part del genoma”
 Anna Oncins (CRG i MELIS-UPF), primera autora de l’estudi.

Aquest mecanisme amplia en gran mesura el nombre de dianes terapèutiques potencials, i els i les autors ara planegen estudiar exactament com els gens recentment identificats contribueixen a l’inici i la progressió del limfoma.