Degut a la pandèmia del coronavirus, gran part de la societat s’ha interessat per qüestions que abans els semblaven alienes: com arriben els virus a les cèl·lules humanes, què és un assaig clínic, com funciona una vacuna. No seria millor estar al corrent de qüestions tan importants de forma habitual, sense haver d’esperar una altra pandèmia?
Aquesta reflexió fou la que va motivar el cicle “No esperis a una altra pandèmia”, organitzat pel Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) amb la col·laboració de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) – Ministeri de Ciència i Innovació. Aquesta iniciativa es va dissenyar precisament per a crear un espai de diàleg constant entre la comunitat científica i la societat.
El programa ha consistit en nou sessions distribuïdes al llarg del curs, una cada mes. El format ha sigut híbrid, presencial al Campus Universitari Mar i amb retransmissió en directe per streaming. Els vídeos de totes les sessions també estan disponibles al web del cicle.
“Aquest cicle ens ha permès apropar a la societat la gran diversitat de recerca biomèdica que es realitza a l’àrea de Barcelona i particularment al MELIS-UPF i a l’entorn del PRBB on hi resideix”
Robert Castelo, coordinador del projecte (UPF)
En paraules de la Gema Revuelta, investigadora al MELIS-UPF, “una de les principals funcions de la Universitat és la transferència del coneixement que generen els seus grups de recerca. Aquest programa té precisament aquesta missió, permetent augmentar l’impacte social de la recerca”.
Recerca a la UPF: Covid-19 i més enllà
Les dues primeres sessions van estar relacionades amb la pandèmia. Fernando G. Benavides (UPF), Denise Naniche (Institut de Salud Global de Barcelona (ISGlobal)) i Vicente Ortún (UPF) van obrir el cicle amb un diàleg sobre les desigualtats i la Covid-19 des dels punts de vista de la Salut Pública i l’Economia a “Pandèmia o sindèmia: la Covid-19 no és igual per a tots”.
A “La nova era de les vacunes mRNA?“, els ponents Marta Sisteré (UPF), Robert Güerri (Hospital del Mar) i Montserrat Plana (IDIBAPS) van abordar la tecnologia de les vacunes mRNA, la seva seguretat, la seva aplicació a d’altres malalties i el procés de desenvolupament d’una de les vacunes contra la Covid-19 al nostre país.
Les posteriors sessions van tractar temes diversos com les aplicacions positives dels virus, les malalties genètiques o la neurociència. Al desembre la Juana Díez Antón (UPF) i l’Ángel Montero Carcaboso (Institut de Recerca Sant Joan de Déu) es van centrar en la cara més amable dels virus a “Els virus, també amics?”. Van explicar el paper essencial dels virus tant en la salut del nostre planeta com en la nostra. També van parlar de l’apassionant camí recorregut per a fer possible un nou tractament experimental del retinoblastoma, el càncer de retina.
“La cara oculta dels nostres gens” fou la sessió de gener, organitzada juntament amb la Càtedra Eugin-UPF. La Rita Vassena (Eugin) i en Francesc Calafell (UPF) van conversar sobre com les alteracions hereditàries dels gens poden causar malalties rares i greus i com es pot prevenir, mitjançant tècniques de reproducció assistida, que aquestes malalties passin als fills.
En motiu del Dia de la Dona i la Nena en la Ciència, es va celebrar la sessió de febrer “Estem integrant la perspectiva de gènere en la recerca biomèdica?”. Les ponents Gema Revuelta (UPF), Pilar Ausín (Hospital del Mar i Institut Hospital del Mar d’Investigacions Biomèdiques (IMIM)) i Verònica Casadó (UPF) van reflexionar sobre com es pot aplicar la perspectiva de gènere a les diferents fases de la recerca en biomedicina. També van compartir bones pràctiques i casos d’èxit en recerca clínica i bàsica.
En el marc de la Setmana del Cervell, el tema de març va ser “Del cervell embrionari al cervell social”. La Cristina Pujades (UPF), l’Òscar Vilarroya (Universitat Autònoma de Barcelona i IMIM) i la Carme Torras (Institut de Robòtica i Informàtica Industrial UPC-CSIC) es van centrar en com es construeixen i estableixen els circuits neuronals, l’estudi de l’estructura cerebral en adults i els reptes de la Intel·ligència Artificial per a ajudar les persones. Aquesta sessió es va organitzar amb la Càtedra QUAES-UPF.
Les oportunitats i riscos de les xarxes socials, com aquestes poden afectar la nostra salut o com poden permetre detectar malalties foren les principals qüestions que es van abordar a la sessió “Internet i salud: oportunitats i riscos”, amb els ponents Ferran Sanz (UPF-IMIM), Liliana Arroyo (Fundació i2cat i ESADE) i Manuel Armayones (UOC).
Les dues últimes sessions es van organitzar amb la Càtedra QUAES-UPF. A “L’empremta genètica de les malalties”, en David Comas (UPF i IBE), l’Araceli Rosa i en Ferran Casals (UB) van conversar sobre per què hi ha malalties que són comunes a totes les poblacions humanes mentre que d’altres només es presenten en algunes poblacions. També van abordar l’origen de malalties complexes com l’obesitat, l’esquizofrènia o la depressió.
El cicle va concloure amb “L’actualitat del càncer: una epidèmia constant”. L’Ana Janic (UPF), en Toni Celià-Terrassa (IMIM-Hospital del Mar), en José Ramón García Garzón (Cetir Ascires) i l’Antonio Gacía de Herreros (IMIM – Hospital del Mar), van parlar sobre l’immunoteràpia, la radioteràpia de precisió, els mecanismes moleculars de la metàstasi o el paper dels gens supressors tumorals.
Al web del cicle també s’hi ha compartit uns materials educatius: 6 petits vídeos relacionats amb tres de les sessions. Us convidem a veure’ls!
