La Neus Martínez fa 15 anys que treballa al laboratori, liderat per la Pilar Navarro, al Programa de Recerca en Càncer de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), on estudia el càncer de pàncrees. D’això en són testimoni les 24 llibretes de laboratori que acumula des que va començar el seu doctorat, i que meticulosament contenen tots i cadascun dels experiments que ha realitzat des d’aleshores. Uns experiments que han donat lloc al descobriment d’un nou biomarcador sanguini que podria ajudar a detectar aquest tipus de tumor de forma precoç. Precisament per aquesta troballa, la Neus i la Pilar han estat nominades al premi Vanguardia de la Ciencia 2023 – les podeu votar fins al 28 de febrer!
Química de formació i apassionada per la ciència, sempre ha tingut clar que volia formar una família nombrosa i poder-li dedicar temps, sense dubte un dels reptes més difícils de la seva carrera.
Últimament s’ha estrenat amb la difusió científica creant video abstracts d’articles, des de Science&Design. La part que menys li agrada de la recerca és l’experimentació animal i és una lluitadora activa per una recerca més sostenible.
Us animem a conèixer millor a la Neus en aquesta entrevista!
Una científica neix o es fa?
Probablement ambdues coses es necessiten per arribar a ser científic o científica.
Quina és la teva àrea de recerca?
En el nostre grup estudiem el càncer de pàncrees, un dels tumors amb pitjor prognosi. La ciència requereix molta imaginació i poder d’abstracció. Estem tot el dia parlant de cèl·lules, proteïnes, molècules que per simplificar acabem resumint i dibuixant en esquemes en format 2D i sovint ens oblidem de la tercera i quarta dimensió, de les seves estructures, vibracions, moviments… És molt complex, i tot i que cada vegada el coneixement va més al detall i sabem moltíssimes coses sobre els tumors de pàncrees, les estadístiques que envolten aquest càncer ens recorden cada dia que encara som lluny de comprendre com es desenvolupa i com atacar-lo. En particular, en el càncer de pàncrees, les cèl·lules tumorals estan immerses en un context molt particular que anomemenem estroma, configurat per depòsits de proteïnes i cèl·lules no tumorals, que tenen un efecte molt important en les característiques d’aquest tumor i en el fracàs de moltes teràpies. A vegades m’intento imaginar els tumors de pàncrees com un oceà on els peixos (cèl·lules tumorals) viuen i hi interaccionen. L’aigua els aïlla del pescador d’una forma semblant a com l’estroma amaga el tumor de les teràpies.
Què va despertar el teu interès per la ciència?
Quan estudiava Química a la Universitat em vaig adonar que m’encantava tot el que tocava la part de la Química de la Vida i per això al acabar la llicenciatura vaig buscar fer el pas a la Biomedicina. L’interès per la recerca, però, va venir del professor de Química Quàntica i unes setmanes d’estiu com a visitant al seu grup. Quan parlava dels seus projectes amb el grup era apassionant, se’l veia tan feliç!
Quin tipus d’estudiant eres?
Era bona estudiant; vist amb perspectiva, massa patidora.
Què hauries volgut ser si no t’haguessis dedicat a la ciència?
Crec que podria ser feliç amb moltes feines diferents. M’encanta el contacte amb el personal clínic i la seva feina, per mi és un dels punts forts de la nostra recerca. Admiro la trascendència del seu dia a dia. La docència també la trobo molt divertida. Però posats a fantasiejar, podria obrir una pastisseria d’aquestes estil parisenc i dedicar-me a la recerca de creacions dolces.
Si poguessis viatjar en el temps, què triaries: passat o futur?
Em sembla que preferiria aturar el temps. A vegades tinc la sensació que la vida passa massa ràpid.
Què t’agradaria afegir a la frase: finalment, s’ha resolt… ?
La lluita contra el canvi climàtic.
Quina idea preconcebuda sobre les persones que es dediquen a la ciència creus que és certa i quina és falsa i per què?
La ciència és molt vocacional i crec que això arriba al nostre entorn. A la vegada però, la societat ens veu com a persones quadriculades tot i que en realitat la nostra feina està molt més a prop de la creativitat del que sembla.
El millor consell que t’han donat mai.
El primer dia que vaig venir a l’entrevista a l’IMIM, em van dir: “l’èxit en ciència es basa en la resistència al fracàs”. En aquell moment no entenia molt bé per on anava. Fins aquell moment, si erets organitzat, responsable i aplicat t’asseguraves l’èxit acadèmic. Però tot això canvia a la tesi doctoral… Davant ja no tens una pregunta amb una resposta correcta, de fet, potser no té ni resposta. Per primera vegada a la vida no hi havia una relació proporcional entre l’esforç implicat i el resultat. I això costa molt d’entendre i assimilar. De cop passes a ser un estudiant de doctorat més, ja no destaques, ningú espera de tu la perfecció, la matrícula d’honor. I aquí és on jo he trobat molt més espai per créixer, per disfrutar fent la feina que m’agrada.
Quin és el teu millor fracàs?
No seguir escalant en la carrera científica una vegada acabada la tesi doctoral. En aquell punt vaig decidir començar un projecte personal de família i seguir en una posició científica intermitja que em permet seguir fent recerca experimental d’una forma compatible amb la vida familiar. Sóc una privilegiada en el món de la recerca, malauradament hi ha molt poques posicions estables en aquest punt intermig.
Tens una cita preferida?
“Només hi ha dues maneres de viure la teva vida. Una és com si res fos un miracle. L’altra és com si tot ho fos” (Albert Einstein)
Qui és el teu científic o científica preferit i per què?
Margarita Salas, és impressionant el camí que va recórrer en el context històric que va viure. Gràcies al seu descobriment de la polimerasa, es van establir les bases per la PCR. Poc es deuria pensar al tram final de la seva vida que al cap de pocs mesos aquesta tècnica sortiria de l’entorn científic i es faria famosa a tot el món degut a la pandemia de la Covid-19!
Ens recomanes un llibre?
El Metge, de Noah Gordon, li faig el meu petit homenatge. El vaig llegir amb 15 anys seguint la recomanació de la meva mare (la millor consellera del món!) i em va obrir al món de la literatura no juvenil.
Un grup de música?
Jack Johnson.
Un/a artista?
Marmor, un artista multidisciplinari resident a Berlin: omple totes les parets de casa meva! @marmor_uknow
Una pel·lícula?
Coco, de Pixar.
Un compte de Tuiter?
El nostre! @PNavarro_Lab.
