Després d’una espera de dotze anys – la llei de la ciència de 2011 ja preveia la seva creació però no va arribar a fruir – el passat 1 de juny es va constituir el “Comité Español de Ética de la Investigación”, que té com a objectiu vetllar per una recerca responsable. Aquest òrgan consultor depèn del “Consejo de Política Científica, Tecnológica y de Innovación”, on hi participen els consellers territorials i està presidit per la ministra de Ciència i Innovació.
Parlem amb Jordi Camí, director del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), que ha estat escollit president del Comitè – amb la Núria Sebastián, professora de la Universitat Pompeu Fabra, escollida com a vicepresidenta.
Existeix el “Comité de Bioética de España” i ara s’ha creat aquest nou comitè, que tractarà temes tant d’ètica com d’integritat en la investigació. Per començar, quina és la diferència entre bioètica i integritat?
Molta gent ho confon, i òbviament, tenen relació, però són conceptes molt diferents. L’àmbit de la bioètica tracta d’arribar a acords davant de dilemes morals relacionats amb temes assistencials i de recerca biomèdica. Aquesta és la missió dels comitès de bioètica, com el ”Comité de Bioética de España”, que existeix des de 2007.
La integritat científica tracta del comportament dels científics i científiques, de les bones pràctiques, de ser honestos i no fer trampes. La integritat persegueix que es facin bé les coses, encara que sigui molt difícil. Aquest nou comitè abasta totes les disciplines, no només la biomedicina.
Quina és la composició del “Comité Español de Ética de la Investigación”?
Som 12 membres, la meitat nomenats per les comunitats autònomes. Hi ha diversos perfils: investigadors i investigadores en ciències de la comunicació, tecnologia dels aliments, intel·ligència artificial, dret en salut, filosofia, medicina, biologia… Hi ha una membre de la Federació de Joves Investigadors-Precaris, catedràtics d’universitat, el director d’un centre a Columbia als Estats Units, i també l’actual Presidenta del “Comité de Bioética de España”.
I les vostres funcions?
Entre les seves funcions del comitè hi ha:
- Promoure una cultura de bones pràctiques de recerca; això inclou incentivar la formació en aquest àmbit, la creació de codis de bones pràctiques, plans o de comitès d’integritat.
- Emetre informes i assessorar a organitzacions en temes de integritat
- Participar o emetre opinions en conflictes entre organitzacions espanyoles, o entre una organització espanyola i una d’estrangera
- Representar a Espanya en organismes internacionals relacionats amb la integritat científica.
Teniu ja algun encàrrec?
De moment estem fent reunions mensuals, establint els mecanismes de funcionament. El mateix dia de la constitució del comitè, la Ministra ens va encarregar un parell de dictàmens: un sobre intel·ligència artificial – just ara s’està elaborant una legislació europea, el AI Act – i un altre sobre el tema de les afiliacions, arran del frau d’alguns investigadors afiliats a institucions espanyoles, i d’altres d’arreu del món, que han acceptat pagaments a canvi de posar com a afiliació principal una universitat saudita, ajudant-la a millorar la seva posició en els rànquings universitaris.
“Per a avançar en temes d’integritat, per a que puguin passar coses, primer cal tenir les estructures adients. Això és un primer pas”
Jordi Camí, president del “Comité Español de Ética de la Investigación”
Vas estar involucrat en la creació del CIR-Cat (el Comitè per a la Integritat de la Recerca de Catalunya), que es va constituir l’any 2019, i que vas presidir durant els dos primers anys. Quina és la relació entre ambdós comitès?
Es podria dir que un és la versió catalana i l’altra l’espanyola. Tant els mandats com les funcions són molt semblants. Tres dels integrants del CIR-Cat som també membres del nou Comitè Espanyol, així que, tenir l’experiència de crear el CIR-Cat, ajudarà molt en aquesta nova iniciativa.
Ets metge farmacòleg clínic de formació, però tens un llarg currículum en temes d’ètica i integritat, en els que has estat sempre un pas per endavant… Ja al 1991 vas ser vocal de la Comissió Assessora de Bioètica de la Generalitat de Catalunya, i el 2004 vocal del “Comité de Bioética de España”.
El 1999 vas crear a la UPF un curs pioner, Science in action, que avui segueix formant a estudiants de doctorat en temes d’integritat. Fa més de 20 anys, quan ningú en parlava, vas promoure la creació del Codi de Bones Pràctiques que tenim al PRBB… Què et va dur a interessar-te per aquest temes?
La bioètica sempre m’ha interessat, des del primer dia. Podríem dir que em ve de fàbrica, perquè els farmacòlegs som, abans que res ‘metodòlegs’… la metodologia està molt propera a la nostra disciplina, atesa la importància dels assaigs clínics a la nostra disciplina. Junt amb d’altres col·legues farmacòlegs, vaig participar en la redacció del primer real decret sobre assajos clínics, i en la regulació dels primers comitès ètics d’investigació clínica a Catalunya. Així, no és estrany que fos el president del primer Comitè Ètic d’Investigació Clínica de l’IMAS (ara Hospital del Mar), on hi vaig estar des del 1994 fins el 2000.
I què me’n dius de la màgia, l’altra de les teves passions més recents?
De fet, està molt relacionat! A mi m’interessa molt la manipulació de l’èsser humà pel propi èsser humà. La capacitat manipuladora de la màgia no ha estat ben aprofitada al món de la recerca en cognició. Per això em fascina la màgia, l’il·lusionisme… i la integritat de la recerca!
Gràcies Jordi, i felicitats també pel nou nomenament com a Secretari Científic de l’Institut d’Estudis Catalans!
