Mark Nieuwenhuijsen: “Necessitem les superilles per millorar la salut de les persones”

El model de planificació urbana de les Superilles prové de l’arquitecte Ildefons Cerdà, creador del Pla Cerdà de Barcelona l’any 1855. Proposa un model de ciutat amb menys espai per als cotxes i més natura, centrat en el benestar de les persones i la cohesió social. L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha liderat un estudi de revisió dels aspectes fonamentals d’aquest model, que des de l’inici dels 2000 s’ha reformulat i implementat a Barcelona i a altres ciutats europees.  

Parlem amb Mark Nieuwenhuijsen, director del programa de Clima, contaminació atmosfèrica, natura i salut urbana de l’ISGlobal. El científic és el primer autor d’aquest estudi de revisió en el que han participat institucions i universitats d’Espanya, Regne Unit, Bulgària, Àustria, Suècia, Noruega, Alemanya, Bèlgica i Eslovènia. Aquesta revisió és un punt de partida per a un treball conjunt que es va iniciar a la primera Trobada Internacional de les Superilles, que es va fer el març de 2023 a Barcelona. 

“Necessitem millorar les nostres ciutats, encara hi ha molta càrrega sanitària relacionada amb la planificació urbanística. És per això que aquests tipus d’enfocaments nous, com les superilles, criden molt l’atenció. Som diferents grups d’Europa treballant en això i en un consorci internacional finançat per la Unió Europea”, explica Niuewenhuijsen. 

La necessitat de nous models urbans saludables i sostenibles 

La població que viu en zones urbanes no para de créixer. A Europa, més del 70% de les persones viu a una ciutat. L’excés de contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor acumulada a les ciutats té efectes negatius en la salut de les persones que hi viuen. Per exemple, les illes de calor urbanes, en zones dominades per l’asfalt i el trànsit, produeixen el 4% de les morts estivals. L’augment de temperatures associat al canvi climàtic afegeix gravetat a aquest problema i promou la cerca de solucions de mitigació sostenibles. 

Per aquest motiu, diverses ciutats europees estan implementant nous models urbans que s’allunyen de la ciutat centrada en els cotxes del segle XX. Una bona planificació urbana ha de garantir una gestió eficient de la ciutat, però també reconèixer l’espai com un bé comú i considerar la salut i benestar de les persones. L’augment de natura en les ciutats pot generar espais més frescos i millorar la salut dels seus habitants. 

“Els models urbans estan sotmesos a les decisions polítiques i quan anem enrere és una llàstima, perquè necessitem tenir més espais verds a la ciutat per millorar la qualitat de l’aire i reduir el soroll. Hi ha massa gent que està morint a causa de la contaminació.” 

Mark Nieuwenhuijsen, ISGlobal 

Existeixen diversos models urbans  innovadors per fer les ciutats més sostenibles, com les Superilles de Barcelona, la Ciutat dels 15 minuts de París o els Barris amb trànsit reduït de Londres. “El model de les Superilles es força únic i sembla que funciona. Però els models urbans estan sotmesos a les decisions polítiques i el canvi de govern a Barcelona ha aturat aquest model. Crec que és una llàstima perquè necessitem tenir més espais verds a la ciutat per millorar la qualitat de l’aire i reduir el soroll. Hi ha massa gent que està morint a causa de la contaminació”, comenta Nieuwenhuijsen. 

El model de les Superilles i el seu impacte en la salut 

L’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, dirigida per Salvador Rueda, va reformular en els anys 2000 el model de planificació urbana inclòs en el Pla Cerdà de 1855. Les Superilles es poden implementar tancant quadrícules de 9 illes al trànsit rodat. Es tracta de pacificar els carrers i substituir l’espai per a cotxes per vegetació, espais de relaxació i camins per vianants i bicicletes. 

Aquests models es van començar a aplicar a diferents escales i a diferents barris de la ciutat de Barcelona a partir del 2005. A més, les Superilles són fàcils d’implementar a la majoria de ciutats i barris, independentment de la seva forma original. Ja existeixen planificacions d’aquest estil a ciutats com BerlÍn, Viena o Bogotà. 

L’article de revisió d’aquest model urbà recull l’evidència científica disponible respecte al seu impacte en la salut humana, l’estil de vida, el benestar, el clima i el medi ambient. “Estem interessats a avaluar els impactes d’aquest model urbà en termes de reducció de la contaminació i el soroll, increment de la superfície verda, promoció de l’activitat física, salut de les persones, etc.”, comenta el científic. Per estudiar-ho cal un enfocament interdisciplinari que inclogui camps d’estudi diversos com l’epidemiologia, els estudis socials i polítics, l’antropologia o l’economia. 

La revisió feta per aquest grup internacional informa de millores en l’àmbit ambiental i de salut en les zones urbanes amb aquest model o models similars, com els eixos verds. No obstant això, reconeix que cal fer més recerca amb estudis fets a gran escala i en períodes de temps més llargs. L’article anima a continuar estudiant aquest model i reflexiona també sobre alguns aspectes en què cal parar atenció a l’hora d’implementar-ho, com l’equitat ambiental i el perill de gentrificació. 

El model de les Superilles adreça els reptes ambientals i de salut pública que es deriven de l’increment de la població urbana i el canvi climàtic. L’augment de natura i la disminució d’estressors a les ciutats és clau per a millorar la vida de les persones.  A més, és consistent amb les polítiques i directrius europees com el nou Pacte Verd Europeu o la Missió sobre ciutats intel·ligents i climàticament neutres.  

Si vols saber més sobre la importància de la natura en les ciutats, pots veure aquest vídeo breu en què Mark Nieuwenhuijsen també ha col·laborat.