L’estudi de les oscil·lacions genètiques del rellotge de segmentació ajuda a comprendre una malaltia de les vèrtebres

Un nou estudi recapitula al laboratori els patrons oscil·lants d’expressió gènica que es coordinen a través del temps i l’espai dins un teixit per donar lloc a la disposició periòdica de la columna vertebral.

S'observen oscil·lacions i ones d'activitat genètica a cèl·lules sanes. A les cèl·lules amb mutacions a gens com HES7, DLL3 i LFNG, aquests patrons d'activitat genètica s'aturen o s'interrompen, fet que provoca errors en el desenvolupament. | Imatge del grup d'Ebisuya a l'EMBL Barcelona.

S'observen oscil·lacions i ones d'activitat genètica a cèl·lules sanes. A les cèl·lules amb mutacions a gens com HES7, DLL3 i LFNG, aquests patrons d'activitat genètica s'aturen o s'interrompen, fet que provoca errors en el desenvolupament. | Imatge del grup d'Ebisuya a l'EMBL Barcelona.

Mitsuhiro Matsuda, dirigit per Miki Ebisuya al Laboratori Europeu de Biologia Molecular – Barcelona (EMBL Barcelona), ha col·laborat amb companys i companyes de diverses institucions japoneses per a recapitular in vitro el mecanisme genètic subjacent a les estructures periòdiques de la nostra columna vertebral.

L’expressió d’aquest grup de gens, coneguts com a rellotge de segmentació“, oscil·la durant el desenvolupament embrionari, amb una activitat genètica que augmenta i disminueix en un patró regular en el temps (veure vídeo). En cada oscil·lació, es forma un nou somita, els predecessors de les vèrtebres i costelles. Errors al rellotge de segmentació poden provocar trastorns hereditaris de les vèrtebres, tals com la disostosi espondilocostal (SCD).

 

 

Els i les investigadores van crear línies cel·lulars a les que els mancaven un dels gens conegut per causar SCD – HES7DLL3 o LFNG – i van observar que les oscil·lacions genètiques no tenien lloc o no es coordinaven correctament al llarg del teixit per formar les ones viatgeres habituals de l’activitat genètica. Després van verificar que el mateix succeïa amb cèl·lules de pacients reals (amb DLL3 mutat), i finalment van utilitzar l’eina d’edició genètica CRISPR-Cas9 per a corregir la mutació del pacient, demostrant que aquesta mutació era responsable de l’asincronia del rellotge de segmentació.

Podeu llegir més sobre aquest estudi a la pàgina web de l’EMBL.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *