L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha liderat un estudi sobre contaminació atmosfèrica que mostra que les estructures cerebrals es poden veure modificades amb l’exposició a contaminants tant durant l’embaràs com en els primers anys de vida.
L’estudi ha considerat, per primer cop, una escala temporal més fina: en comptes d’estudiar trimestres d’embaràs o anys d’infància, s’han recollit dades mensuals des de la concepció fins als 8 anys i mig. A més, ha comptat amb dades d’una gran cohort: 3.515 nenes i nens del Generation R Study de Rotterdam (Països Baixos).
“L’estudi resulta innovador perquè identifica els períodes de major susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica”
Anne-Claire, ISGlobal
Les imatges cerebrals dels participants van permetre calcular el volum de diverses parts del cervell i la connectivitat estructural (la substància blanca que les connecta). Aquests resultats mostren, per un costat, que la contaminació atmosfèrica afecta la connectivitat estructural. I per l’altre, que l’exposició a les partícules PM2,5 pot augmentar el volum del putamen, una estructura cerebral implicada en la funció motora i l’aprenentatge. Estudis anteriors associen aquest augment de volum amb trastorns psiquiàtrics com l’autisme o l’esquizofrènia entre d’altres.
Anne-Claire Binter, investigadora d’ISGlobal, assegura que una de les grans conclusions de l’estudi “és que el cervell és especialment vulnerable a la contaminació atmosfèrica –fins i tot a nivells inferiors a les normes de la qualitat de l’aire – i no només durant l’embaràs, com s’ha assenyalat en estudis anteriors, sinó també durant la infància.
Binter AC, Kusters MSW, van den Dries MA, Alonso L, Lubczyńska MJ, Hoek G, White T, Iñiguez C, Tiemeier H, Guxens M. Air pollution, white matter microstructure, and brain volumes: periods of susceptibility from pregnancy to preadolescence. Environmental Pollution, September 2022.
