La Sophie Bonnal del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ens envia aquesta fotografia, presa des de l’entrada del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Aquesta imatge ens convida a una reflexió sobre la relació entre la lluna i el PRBB: entre el cicle infinit sense pausa de l’astre i el de la ciència al parc.
La lluna, a més de ser un satèl·lit de la Terra, ha tingut i encara té un molts significats. Des d’una deessa, una poesia, el poder que té sobre les aigües, i també hi ha qui creu que té una certa influència en l’estat d’ànim. Sigui com sigui, ens resulta inspiradora i misteriosa d’observar.
La lluna no ens il·lumina de nit; és el reflex del sol en ella qui ho fa, il·luminant així la superfície terrestre. Quan un costat de la Terra està il·luminat per la llum del sol, l’altre es troba a l’ombra. Quan tota la meitat de la lluna il·luminada pel Sol és visible des de la Terra, arriba la lluna plena. I si la Lluna es troba directament entre el Sol i la Terra, no reflecteix res i no es pot veure (es tracta d’una lluna nova). Però la lluna, la veiem o no, sempre hi és.
Al igual que el nostre satèl·lit, el PRBB está sempre actiu – tant si és visible com si no, tant de dia com de nit. Mentre la lluna ens enlluerna amb el seu reflex, el PRBB segueix treballant de nit, ja que la ciència no s’atura.
Vols veure la teva foto aquí? Envia’ns imatges relacionades amb la ciència o la vida al PRBB a ellipse@prbb.org.
