Juana Díez Antón és investigadora principal del Laboratori de Virologia Molecular del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) i des de fa uns mesos forma part del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC-COVID-19). Aquest és un conjunt d’expertes i experts que es reuneix per donar respostes a les moltes incògnites que envolten a la infecció per SARS-CoV-2.
Hem parlat amb ella sobre aquest interessant projecte, que ha reunit 10 especialistes de diversos camps de les Ciències de la Salut per afrontar, de la manera més informada possible, la crisi sociosanitària actual.
Què és el GCMSC i com va sorgir la iniciativa?
La funció del Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC) és analitzar i sintetitzar evidències científiques relacionades amb la COVID-19 amb especial atenció als aspectes clau relacionats amb el control de la pandèmia a Catalunya. L’objectiu final és que els informes generats siguin d’utilitat a les administracions, entitats privades i a la societat en el seu conjunt.
El grup sorgeix com a iniciativa del Dr. Josep María Antó des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i està impulsat, a més, pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) i l’Associació d’Entitats de Recerca de Catalunya (ACER).
El grup està integrat per persones expertes de diverses disciplines complementàries rellevants en el context el COVID-19, i inclou, entre altres, a expertes en epidemiologia, com la Dra. Silvia de Sanjosé (PATH) que lidera el grup, en infecció, en pediatria, en immunologia i en virologia de diverses institucions, incloent l’ Hopital Clinic-UB, l’Hospital del Mar, l’Hospital de Vall d’Hebron, ISGlobal, IrsiCaixa i la UPF.
“Com a viròloga, la meva aportació al grup es centra en la perspectiva molecular de la infecció.”
Com és la comunicació dins del grup? I amb les administracions públiques? Considereu que s’està escoltant prou al GCMSC?
La nostra dinàmica de treball es basa en reunions per videotrucada de periodicitat freqüent a les quals un especialista exposa el seu treball sobre el tema que estiguem tractant. A partir d’aquí ho comentem entre totes i tots i oferim la nostra visió, amb punts de vista i idees que complementin i enriqueixin la recerca de tot el grup.
Amb les administracions públiques tenim una comunicació fluida i les conclusions dels nostres informes han estat discutides amb el Departament de Salut. En l’actualitat Silvia de Sanjosé forma part del comitè de consulta del Departament de Salut com a representant del GCMSC, i a vegades altres especialistes també han participat en les consultes per abordar els temes dels informes.
El nostre objectiu és oferir documents pràctics i directes, amb unes conclusions clares per a la societat, les entitats i, en definitiva, perquè es prenguin decisions informades sobre polítiques de salut. En aquest sentit, creiem que el treball del GCMSC s’està tenint molt en compte.
El GCMSC ja ha elaborat diversos informes sobre la COVID-19… quin serà el pròxim?
Efectivament, ja hem publicat 6 informes als quals hem abordat temes com els grups prioritaris de vacunació o el coneixement que tenim sobre la immunitat que genera la infecció.
En el nostre proper informe parlarem d’un aspecte de creixent importància de la COVID-19: l’alt percentatge de pacients (10-15%) que desenvolupen símptomes a llarg termini després de, en principi, haver superat la malaltia. A això se’n diu long-COVID, i per desgràcia, la distinció amb les seqüeles de la malaltia, és difusa. Tenim molt interès en el tema, i volem sintetitzar tota la informació possible per tractar d’acabar amb la incertesa i el desconeixement que hi ha sobre aquest tema.
“Atès que existeixen símptomes molt variats que dificulten el diagnòstic del long-COVID, volem intentar donar unes pautes per facilitar-lo i poder ajudar als pacients el més aviat possible”
En el context actual, en què la ciutadania està més exposada que mai a informació científica (i també negacionista), com d’important és que s’escolti les persones expertes?
És essencial. La informació científica es basa en l’evidència, no en el que és notícia o pot generar més lectors o seguidors. Les notícies en els mitjans molt sovint es basen en opinions i no en evidències, no obstant això, es publiciten com a evidència. Aquest és, des del meu punt de vista, el gran problema. És també responsabilitat dels científics quan són entrevistats deixar clar el que és opinió i el que no.
“És també responsabilitat dels científics i científiques quan són entrevistats deixar clar el que és opinió i el que no.”
En línia amb el que comentes: com a viròloga, què opines del tractament de la informació que estan fent els mitjans sobre la situació sociosanitària actual?
El tractament inicial em va semblar dolent: un sobreús d’informació repetitiva que volia omplir totes les hores televisives. En l’actualitat veig cobertures com la del periodista Kiko Llaneras, d’El País, que fa anàlisis basades en xifres i que crec són un bon exemple a seguir.
