Ju Yeon Han o June (Yongin, Corea del Sud, 1994) és investigadora predoctoral del grup de recerca en biologia de sistemes multicel·lulars del Laboratori Europeu de Biologia Molecular – Barcelona (EMBL Barcelona). La June estudia el desenvolupament de les extremitats i la formació de dígits en embrions de ratolí. Juntament amb els seus companys i companyes, està intentant trobar un model matemàtic per descriure aquest procés.
La June va descobrir el seu interès per la ciència quan tenia 11 anys i es va unir a un programa nacional per rebre classes de ciències gratuïtes els dissabtes a la tarda. A causa del predomini masculí en el camp, no tenia clar si volia ser científica ni si hauria de sol·licitar una plaça. Però al cap d’un parell de mesos, era obvi que la ciència l’entusiasmava. “Allà vam tenir l’oportunitat d’utilitzar un equipament científic de la universitat i tot estava enfocat a que ens interesséssim per la ciència. Sense competitivitat”, explica.
La June es va unir a un programa nacional de classes de ciències quan tenia 11 anys. A causa del predomini masculí en el camp, dubtava si apuntar-se, però al cap d’un parell de mesos, era obvi que li encantava la ciència.
Quinze anys després, la June està fascinada intentant esbrinar les regles que dirigeixen la formació dels dígits “perquè tots veiem els nostres dits cada dia i encara no sabem com funciona exactament el seu procés de creació. Si penses en els resultats, sempre són els mateixos. Fins i tot quan el procés falla, hi ha destins equivocats específics. Per tant, val la pena intentar abordar aquest procés des de la física o les matemàtiques”.
Quan va començar el seu doctorat, la June sabia que volia fer ciència, però no estava segura de si volia quedar-se a l’acadèmia. Ara que està a punt d’acabar el seu doctorat, és el moment de decidir. I està pensant en aplicar l’intel·ligència artificial i els models matemàtics per descriure altres processos biològics. Malgrat que no té clar on ni quin serà el següent pas, afegeix que a Barcelona ha trobat bones oportunitats, ja que “la disponibilitat de tecnologies, laboratoris i recursos professionals que hi ha aquí és sorprenent“.
T’agradaria conèixer-la una mica millor? Segueix llegint!
Quin és el teu camp d’estudi?
Estic investigant el mecanisme de com arribem a tenir cinc dits de mans i peus. A Corea (d’on sóc) la primera pregunta dels pares del nounat és sovint: “El nadó té tots els dits de les mans i dels peus?”. El meu enfocament es centra en l’aspecte d’autoorganització del model de cinc dígits.
Pensem que les xarxes de molècules i vies de senyalització són les responsables de crear un sistema encarregat de dissenyar patrons periòdics per arribar a tenir cinc dígits. Els components de les xarxes cooperen per generar propietats que no es poden entendre mirant un gen o proteïna específics. El meu projecte investiga fins a quin punt aquest mecanisme d’autoorganització s’encarrega del modelatge de dígits.
Què va despertar el teu interès per la ciència i pel teu camp específic?
Afortunadament, vaig viure el període renaixentista de divulgació científica a Corea quan era petita i, vaig conèixer una varietat d’idees com els fractals o la seqüència de Fibonacci relativament d’hora. De manera natural, aquestes experiències em van fer voler caracteritzar el principi darrere d’un fenomen.
A secundària, em vaig orientar cap a l’enginyeria de la biologia, especialment la biologia sintètica. Com a estudiant de grau, vaig tenir la sort de representar l’equip de la Universitat d’Oxford al concurs iGEM (concurs internacional d’enginyeria genètica). Allà vam dissenyar l’ADN d’E.Coli i vam crear bacteris per descompondre biofilms. I tot això m’ha conduit a la idea que el conjunt és millor que la suma de les parts.
Al final tenia clar que volia estudiar les propietats emergents, les xarxes i les equacions d’expressió dels principis en els sistemes biològics. I així va ser com vaig triar el meu projecte de doctorat.
Quin tipus d’estudiant eres?
De petita era més curiosa i introspectiva, i més tard durant l’adolescència vaig desenvolupar un caràcter més ambiciós i aventurer. Volia viure a 3 o 4 països diferents abans dels 30 anys; ara ja vaig pel quart, però potser encara puc arribar al cinquè si tinc sort! Vaig estudiar molt flauta, conjunt de música coreana, m’encantava la classe de literatura anglesa i coreana, vaig participar en concursos internacionals d’assaig científic, tornejos de física, etc. M’agradava fer coses diferents i volia ser bona en tot.
Què series si no fossis científica?
El meu interès és bastant ampli, així que podria haver-me convertit en qualsevol cosa, des d’una productora discogràfica fins a emprenedora. Fos quin fos el camí que emprengués, probablement acabaria sent escriptora i propietaria d’un petit bar al terrat.
Si poguessis viatjar en el temps i treballar en ciències passades o futures, quina triaries?
Clarament aniria al passat. Aleshores podria ensenyar com seria la ciència “futura”! Seria molt interessant aquest canvi d’escenari i treballar en tecnologies per al futur.
Quina idea preconcebuda sobre el personal investigador creus que té certa veritat? I quina és totalment errònia?
Una veritat és que les persones que es dediquen a la ciència acostumen a ser escèptiques. Veig molta gent en ciència que és escèptica de manera respectuosa, generant discusions fructíferes i orientades a futures investigacions. Respecte les idees errònies, és força obvi però no hem d’esperar que tota la gent que es dedica a la ciència sigui igual. Poc a poc, guanyen visibilitat persones amb aspectes, identitats i orígens diversos. La gent que m’envolta no són personatges del “Big Bang theory”, i jo tampoc ho sóc. Creure que només un geni estrany pot ser un científic o científica real perjudica el futur de la recerca: posa un obstacle difícil de superar.
Poc a poc, guanyen visibilitat persones amb aspectes, identitats i orígens diversos. Creure que només un geni estrany pot ser un científic o científica real perjudica el futur de la recerca i posa un obstacle difícil de superar.
Quin és el millor consell que t’han donat?
Posa sempre la salut i la felicitat per davant. Un consell recurrent de la meva mare. Amb el temps he après a cuidar aquests dos aspectes tot i que requereixen molta més planificació, compromís i confiança en mi mateixa del que m’esperava. Personalment, centrar-me en allò que em fa estar bé i feliç m’ajuda a apreciar encara més coses com una mica de temps lliure, la música i la bona gent.
Em pots recomanar… un llibre?
“Aha! Insight”, de Martin Gardner.
… un grup de música?
L’Impératrice, Peggy Gou, Audrey Nuna.
… una pel·lícula o documental?
La sèrie Planeta Terra de la BBC.
… un mitjà de comunicació digital?
La revista Quanta, sens dubte!
Moltes gràcies per compartir la teva experiència, June!
