Isabelle Thierry Chef (14 de juliol de 1972) és química de formació i actualment treballa com a epidemiòloga. La responsable del grup de Radiació Mèdica de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) – i una àvida amant del flamenc! -, ens explica la seva carrera científica fins ara i ens parla del que cal per ser investigadora.
Vas estudiar química; com vas acabar treballant en epidemiologia?
La meva “vida química” va ser fa més de vint anys … ja quasi no la recordo! Vaig estudiar química a Lió, però ja durant el màster a Marsella vaig conèixer l’Elisabeth Cardis, qui és ara cap del programa de radiació d’ISGlobal, i vaig començar a interessar-me per la protecció radiològica i per aplicar-la a la salut i la societat. Després d’un segon màster a Estrasburg (França), vaig començar amb el meu doctorat. Des de llavors, sempre he estat entre els aspectes tècnics i epidemiològics de la protecció radiològica.
“Sempre he estat entre els aspectes tècnics i epidemiològics de la protecció radiològica”
En quin tipus de projectes has treballat?
Vaig fer el doctorat en protecció radiològica amb Elisabeth Cardis quan va estar a l’IARC (Agència Internacional per a la Recerca del Càncer) a Lió. L’objectiu del doctorat era analitzar l’exposició dels treballadors nuclears, com a part d’una gran cohort epidemiològica creada per l’Elisabeth i socis de 15 països. La meva tesi doctoral es dedicava a reconstruir les dosis que els treballadors van rebre durant la seva carrera professional i quantificar les incerteses sobre les dosis registrades pels dosímetres que utilitzaven els treballadors, principalment aquells utilitzats en el passat. Com que era una cohort de treballadors que van començar a treballar als anys quaranta, la meva tasca era avaluar el tipus de dosímetres que es van utilitzar al llarg del temps i comparar les tecnologies usades al passat i en l’actualitat.
Després de la meva tesi doctoral, em vaig interessar per les exposicions mèdiques, així que em vaig mudar a París i vaig treballar a l’IRSN – Institute de Radioprotecció et de Sûreté Nucléaire per estudiar l’exposició de nadons prematurs en cures intensives. En nadons prematurs, el sistema respiratori i digestiu encara es troba en fase de desenvolupament després del part, de manera que es prenen radiografies cada dos dies per controlar les seves condicions respiratòries i digestives. Com que aquests nadons són molt sensibles i fràgils, volíem assegurar-nos que la seva exposició a la radiació es mantindria en dosis baixes i no els perjudicaria. Vam arribar a la conclusió que les dosis eren realment molt baixes i vam decidir no continuar el seguiment d’aquesta població. Aquest va ser el meu primer projecte en exposicions mèdiques centrat en infants. Des de llavors, la meva carrera ha anat avançant un pas darrera l’altre, i al meu grup d’ISGlobal segueixo centrada en estudiar l’exposició mèdica.
Sempre amb nens?
Sí, diria que la pediatria és la meva principal preocupació, tot i que també he fet estudis en adults, per exemple en dosis de mamografia … Però vull subratllar que les comunitats mèdica i radiològica, especialment en l’àmbit pediàtric, són en general molt conscient dels riscos associats a la utilització de les radiacions ionitzants, i van amb relativa cura de mantenir-les el més baixes possible … I també és important destacar que a baixa dosi, baix risc!
“Les comunitats mèdica i radiològica, especialment en l’àmbit pediàtric, són en general molt conscients dels riscos associats a la utilització de les radiacions ionitzants, i van amb relativa cura de mantenir-les el més baixes possible”
Després de París vas anar als EUA … què vas fer allà?
Vaig fer un postdoc al NCI (National Cancer Institute) durant 2 anys. Allà vaig continuar treballant en el tema de l’exposició mèdica i vaig fer una valoració de l’exposició sobre el cervell dels nens tractats per radiologia intervencionista, és a dir, quan es fa servir raigs X per guiar petits instruments com ara catèters a través dels vasos sanguinis, de manera que el tractament sigui realitzat sense cirurgia. En el nostre estudi, vam considerar els procediments realitzats en el cervell d’una cohort de menys de 50 nens, bastant petita perquè és un procediment rar.
Quan vaig tornar dels Estats Units, em vaig unir a Elisabeth Cardis a l’IARC (una vegada més) i vam començar la implementació d’un projecte molt ampli sobre el qual seguim treballant: l’estudi EPI-CT. Es tracta d’una cohort europea amb 1 milió de nens que han estat sotmesos a exploració per tomografia computada (TC). La major part de la cohort serà seguida com a part d’un gran Consorci Europeu (MEDIRAD) per investigar l’impacte de l’exploració de la TC a la població pediàtrica.
“Estic coordinant un nou projecte, HARMONIC, on construirem una gran cohort de 100.000 nens sotmesos a procediments d’intervenció cardíaca”
L’exposició mèdica ens nens és un tema que explorarem més amb el nou projecte HARMONIC, que acaba de ser acceptat pel seu finançament per part de la Comissió Europea i que coordino a ISGlobal. El projecte consisteix, d’una banda, a construir una gran cohort de nens sotmesos a procediments d’intervenció cardíaca. En epidemiologia necessitem una mida adequada d’una cohort per treure conclusions i, en el nostre cas, volem incloure 100.000 nens tractats per defectes cardíacs.
Un dels punts forts d’aquest projecte és que hem involucrat metges des del principi. Normalment he participat en la recopilació de dades retrospectiva, mirant arxius antics … A HARMONIC, estem anticipant la recopilació prospectiva de dades, inclosa la mostra de sang per a investigacions de biomarcadors i el contacte directe amb pacients. Per tant, necessitem una forta col·laboració amb metges, ja que són els que tindran contacte directe i manteniran la relació amb els pacients.
En quins altres projectes participeu en aquest moment?
Un altre tema del projecte HARMONIC és la radioteràpia moderna que inclou la protonoteràpia, una nova tècnica de radioteràpia, que a poc a poc s’utilitza en nens, principalment per al tractament de tumors cerebrals. L’ús de protons en lloc de fotons (com en la radioteràpia convencional) permet un lliurament més precís de dosis al tumor amb menys impacte en els teixits circumdants. En aquest context, volem construir una gran cohort de pacients amb càncer pediàtric per iniciar un registre paneuropeu.
“L’ús de protons (protonoteràpia) en lloc de fotons (radioteràpia convencional) permet un lliurament més precís de dosis al tumor amb menys impacte en els teixits circumdants”
Quin tipus d’efectes de la radiació mireu?
Principalment estudiem el càncer com a principal efecte secundari de la radiació. Segons el tipus de càncer, es pot desenvolupar molt de temps després de la radiació. Els casos més ràpids poden aparèixer entre 2 i 5 anys després de l’exposició, però normalment parlem de dècades. Aquesta és la raó per la qual solem treballar retrospectivament. Avui en dia, amb la recopilació de dades de sistemes electrònics és més fàcil, encara que de vegades hem de tornar als fitxers de paper…
Com afecta el sistema de finançament de la recerca a aquests projectes tant a llarg termini?
És complicat, ja que la majoria de beques duren només 5 anys més o menys … Així que cal planificar molt bé quan arriba el moment de re-obrir una cohort, potser cada 5 o 10 anys. Això és el que vam fer amb els estudis de treballadors nuclears, vam publicar els primers resultats el 2005-2007 i vam tornar a començar amb el seguiment de part de la cohort (INWORKS) el 2010. Quan comença el projecte, entre que fas el treball i el publiques, ja és hora de demanar una nova beca i començar de nou!
Com ha estat la teva experiència treballabt a diferents països?
Sempre penso que és la gent amb la qual treballes la que marca la diferència; si tens un bon equip, treballar sempre és agradable, sigui on sigui. He de dir que he tingut molta sort perquè he aconseguit mantenir relacions fortes amb gent dels meus antics grups i seguim treballant junts en alguns projectes.
“És la gent amb la qual treballes la que marca la diferència”
Quins són els reptes més importants de la recerca en el teu camp?
El finançament sempre és un repte, sigui quin sigui el camp, crec! I els aspectes ètics són essencials quan es treballa amb éssers humans. Cal treballar dur per assegurar-se que es tenen en compte tots els aspectes ètics del projecte; de fet, aquesta ‘comprovació ètica’ és una part específica dels projectes. Per tant, treballar amb cohorts internacionals amb pacients de diferents països i diferents lleis és tot un repte.
Quin és el tret més important per a un científic o científica?
La paciència!
Què és el que més t’agrada de fer recerca?
El que més m’agrada és realment que és una feina molt internacional i les col·laboracions que tenim, treballant amb persones de tot arreu.
I el pitjor de la ciència?
Diria que també paciència! De vegades voldries que els projectes estiguin ja acabats i publicats, però tenen una llarga durada i cal tenir molta paciència.
