Un estudi internacional liderat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) ha utilitzat la genòmica comparada per a identificar 2000 gens que, vinculats a diferents mecanismes biològics com la reparació de l’ADN, influirien en la longevitat dels éssers humans.
En concret, l’estudi evolutiu ha comparat 57 espècies de mamífers i ha trobat en l’estabilitat de les proteïnes amb el pas del temps un dels punts clau per a comprendre les diferències de longevitat entre espècies i individus. Així, comparant les mateixes proteïnes en diferents organismes han vist que les dels organismes més longeus són significativament més estables que les proteïnes dels organismes de vida més curta.
“L’estabilització genèrica del proteoma es troba fonamentalment en els gens que hem detectat com vinculats a l’edat i la longevitat”
Gerard Muntané, investigador del grup d’Arcadi Navarro i co-responsable de l’estudi.
Els gens vinculats a una major longevitat (és a dir aquells ens els que els organismes més longeus tenien certs canvis en els aminoàcids que no tenian els altres organismes) participen en processos com la inflamació o l’hemostàsia.
Els autors ressalten que aquests gens no es podrien haver detectat comparant sol genomes humans, perquè no hi ha variació en la seva seqüència, o molt poca, entre els humans. Per això, els autors de l’estudi han volgut remarcar l’important paper de la genòmica comparativa i la biologia evolutiva aplicada a la medicina ja que “pot fer contribucions molt importants i d’aplicació directa a la salut humana”. Així, conclouen, es podria estudiar “qualsevol caràcter de la salut o malaltia humana, com la pressió sanguínia, el colesterol o el càncer, seguint la mateixa aproximació”.
Farré X., Molina R., Barteri F., Timmers P.R.H., Joshi P.K., Oliva B., Acosta, S., Esteve-Altava B., Navarro A., Muntané G.; Comparative analysis of mammal genomes unveils key genomic variability for human lifespan; Molecular Biology and Evolution, 2021