Convertint un ou en una persona

El desenvolupament embrionari és el camp que estudia com, a partir d’un embrió unicel·lular, es forma un organisme complet.

De l'ou a l'adult

De l'ou a l'adult

Tocar la novena simfonia de Beethoven, pintar un Picasso, o senzillament, gaudir d’ambdós. Tot comença a l’ou. El moviment exacte dels dits, la visió tridimensional, l’oïda precisa o els circuits del cervell relacionats amb el plaer,  tots existeixen gràcies al programa genètic que ha convertit l’oòcit microscòpic que érem inicialment en l’ésser humà complex que som avui dia.

La complicada sèrie de processos que tenen lloc des del moment de la fecundació de l’oòcit per l’espermatozoide, formant un zigot, fins al naixement d’un organisme és el que estudia el desenvolupament embrionari. En el període embrionari es determinen els eixos (on és el davant i el darrera, la dreta i l’esquerra, amunt i avall), es decideix quina cèl·lula donarà lloc a una neurona i quina a una cèl·lula hepàtica. El zigot és inicialment una única cèl·lula que es va dividint exponencialment, de 2 a 4, de 4 a 16, de 16 a 256. A mida que es van dividint, les cèl·lules també van decidint de quins òrgans faran part, a través dels processos de ‘diferenciació’ cel·lulars. Però si totes les cèl·lules provenen unes de les altres i tenen per tant la mateixa informació genètica, el mateix DNA, com poden acabar sent una cèl·lula muscular una i sanguínia l’altra? El destí final de cada cèl·lula dependrà sobretot de la seva interacció amb les altres cèl·lules i de la precisa activació de diferents gens en el temps i l’espai (l’expressió diferencial). Gràcies a la comunicació intercel·lular les milions de cèl·lules de l’organisme es coordinaran com un tot.

 

Del zigot a al'embrió al nadó
Del zigot a l’embrió al nadó

És essencial entendre el desenvolupament embrionari, ja que els problemes en aquesta fase solen tenir greus conseqüències. L’espina bífida és una malformació congènita en la que un o més arcs vertebrals posteriors no es fusionen correctament, de manera que la medul·la espinal queda sense protecció òssia. Aquest és només un dels molts exemples

Hi ha diversos grups del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) que fan recerca en desenvolupament embrionari utilitzant diferents organismes models. Així, s’estudia per exemple el desenvolupament de l’oïda i el cervell posterior en vertebrats, emprant organismes model com el pollastre, peix zebra o ratolí. Altres organismes invertebrats com són la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) i el nematode C.elegans són uns clàssics en l’estudi del desenvolupament per la seva simplicitat relativa i la facilitat de fer estudis genètics en ells.

Sobre l'autor/a
Maruxa Martínez-Campos és biòloga. En acabar el doctorat a la Universitat de Cambridge es va passar a "l'altra banda" de la recerca. Va ser editora a la revista d'accès obert "Genome Biology" i fa més de 10 anys que va tornar a Barcelona, al departament de comunicació del PRBB. També li interessa la integritat en la recerca i quan troba temps, escriu a "The science factor".

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *