Els efectes a llarg termini de les exposicions prenatals

Dos recents estudis d’ISGlobal mostren com l’exposició durant l’embaràs a compostos plastificants i a disruptors endocrins està vinculada a problemes de neurodesenvolupament i obesitat.

L'exposició a substàncias químiques durant l'embaràs pot tenir efecte en els nene i nenes a llarg termini. Foto de Mustafa Omar en Unsplash

Un parell d’estudis recents realitzats per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) suggereixen que l’exposició a substàncies químiques en les primeres etapes de la vida pot tenir implicacions a llarg termini per a la salut, com un menor coeficient intel·lectual, obesitat o malalties cardiovasculars.

Ftalats i desenvolupament cerebral intel·lectual

El més recent estudi, liderat per Mònica Guxens, se centra en l’exposició a plastificants abans del naixement, i ha mostrat que aquesta està vinculada a:

  • un menor volum total de matèria grisa (la que ens ajuda a processar la informació) en la infància, que al seu torn podria estar relacionat amb un menor quocient intel·lectual.
  • un menor volum de matèria blanca (la que comunica la substància grisa amb la resta del cos) específicament en les nenes.

Estudis previs ja havien mostrat un possible efecte als 6 anys; aquest estudi ho confirma, i mostra que als 14 encara persisteix.

Els ftalats són un grup de substàncies químiques que s’utilitzen de forma ubiqua com a plastificants i dissolvents en una àmplia gamma de productes comercials, com productes de cura personal i cosmètics, envasos d’aliments, etc.

Tot i que els efectes individuals són petits, els resultats suggereixen que “l’exposició generalitzada als ftalats i la falta de regulació poden tenir un impacte significatiu en la salut pública”, afirma Guxens.

Disruptors endocrins i obesitat

Un article anterior havia examinat la relació entre l‘exposició prenatal a disruptors endocrins (EDCs) i el creixement infantil.

L’equip investigador, liderat en aquest cas per Martine Vrijheid, ha mostrat que aquesta exposició prenatal està relacionada amb un augment accelerat en l‘Índex de Massa Corporal (IMC) dels nens i nenes des del naixement fins als nou anys d’edat. A més, «el creixement accelerat durant la infància s’ha relacionat amb diversos problemes de salut en etapes posteriors, com l’obesitat, les malalties cardiovasculars i la diabetis», afirma Vrijheid.

L’estudi es va centrar a avaluar l’exposició a una àmplia gamma de disruptors endocrins que es troben en la dieta i en productes quotidians, com plàstics, productes d’higiene personal i pesticides. Això va incloure contaminants orgànics persistents, substàncies perfluoroalquilades, bifenils policlorats, ftalats i fenols, entre d’altres. L’estudi també va analitzar com la combinació de diferents disruptors endocrins tenia un efecte accelerat.

Ambdós estudis destaquen la importància de dur a terme més investigacions per avaluar les implicacions per a la salut de l’exposició prenatal a substàncies químiques ambientals al llarg de la vida, amb l’objectiu d‘informar polítiques i mesures per reduir els riscos associats a l’exposició a aquestes substàncies durant l’embaràs.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *