Nascuda a Ottawa (Canadà), Elisabeth Cardis viu a Sant Pere de Ribes amb el seu marit i els seus dos fills (de 14 i 17 anys). Aquesta epidemiòloga, una experta mundial en radiació, parla francès, espanyol, anglès, una mica de japonès i rus, i ara català des que va arribar a Barcelona fa vuit anys per establir el programa de radiació del CREAL —ara Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Recentment ha rebut la medalla “Txernòbil – 30 anys” d’un institut de recerca del Ministeri de Salut de Rússia, pel seu treball en l’avaluació i mitigació de les conseqüències de l’accident.
Com et vas introduir al camp de radiació?
M’agradaven la medicina i les matemàtiques. Un tutor a Ottawa em va parlar sobre la bioestadística i l’epidemiologia i vaig fer el doctorat a l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Washington a Seattle. Allà vaig tenir l’oportunitat d’anar durant 15 mesos a Hiroshima per aprendre sobre els efectes de la radiació —al lloc on va explotar la primera bomba atòmica llançada en temps de guerra!
D’on va venir aquesta oportunitat?
La Fundació per a la Investigació dels Efectes de la Radiació està finançada pels EUA i el Japó, i cada any els EUA envia alguns investigadors per ajudar. L’Acadèmia Nacional de Ciències tenia un acord amb la meva universitat i jo vaig ser la segona estudiant que hi va anar. La majoria dels estudiants no estaven interessats en anar al Japó, però jo sí. Potser a causa del meu bagatge internacional i del meu interès previ per la Xina: havia estat intentant aprendre xinès pel meu compte, així que vaig canviar el xinès pel japonès!
Què vas aprendre allà?
El meu doctorat es va centrar en el càncer induït per la radiació. A causa de les bombes atòmiques sabem molt sobre les persones amb exposicions moderades i altes , però em vaig adonar que no sabem tant sobre els efectes de les dosis baixes de radiació: és difícil estudiar-les per estimar els efectes. Tanmateix, moltes més persones estan afectades per elles: a través de la medicina diagnòstica, als llocs de treball i al nostre entorn en general… De manera que les radiacions a dosis baixes són importants, però estudiar-les és més difícil i controvertit. De fet, em vaig prometre que mai les estudiaria!
“Les radiacions a dosis baixes són importants, però estudiar-les és més difícil i controvertit”
I no obstant…
Sí, és el tema principal al que em dedico ara! Després de la meva tesi doctoral vaig rebre una oferta de treball a Montreal i una altra a la IARC (Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer) a Lyon. Vaig acceptar la feina a Montreal, amb la condició d’anar a Lyon un any. Un cop a Lyon, l’IARC havia de fer un estudi sobre els treballadors de la indústria nuclear, i, amb la meva experiència a Hiroshima, em van demanar que ho fes. La primera etapa, la combinació de dades de tres països, va costar més dels 18 mesos previstos, de manera que mentrestant vaig començar a fer més feina, afegint 12 països més al projecte… Llavors va ocórrer l’accident de Txernòbil. Vaig acabar creant una unitat de radiació a l’IARC i m’hi vaig quedar 22 anys!
Per què vas marxar?
Quan es va crear el CREAL l’any 2005, Manolis Kogevinas, un dels directors, em va escriure dient que estaven buscant gent. Em va costar un any decidir-me però vaig sentir que era el moment per un canvi i per participar en el desenvolupament d’aquest nou centre. Va ser una bona decisió. Al CREAL (ara ISGlobal) tenim un entorn estimulant, no jeràrquic, les decisions es prenen de manera compartida, i per descomptat estem al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), molt a prop del mar!
La radiosensibilitat, com algunes persones són més sensibles que altres als efectes de la radiació, és encara un misteri en aquest camp.
Quines són les principals qüestions obertes en el camp de la radiació?
N’hi ha moltes! Una d’elles seria la radiosensibilitat. Algunes persones són més sensibles que altres als efectes de la radiació; per què? També necessitem saber més sobre els efectes no cancerígens, com les malalties cardiovasculars, cognitives, cataractes… A més, són els efectes de la radiació externa i de la radiació que inhalem o ingerim i que roman en l’organisme similars o diferents? I, finalment, la radiació no ionitzant: té efectes en la salut?
