Testosterona, estradiol, progesterona, cortisol. Totes elles són hormones esteroidals amb un paper fisiològic molt important en el desenvolupament, creixement, manteniment i regulació de l’organisme i el seu sistema reproductor.
A nivell molecular, les hormones són uns missatgers químics que transporten un senyal d’una cèl·lula fins a una altra. A diferència d’altres missatgers que activen receptors a nivell de la membrana de la cèl·lula, les hormones esteroidals són lipídiques i poden penetrar dins la cèl·lula travessant la membrana. Un cop al citoplasma de la cèl·lula, les hormones s’uneixen als seus receptors, els quals fins ara estaven inhibits per la seva unió a les proteïnes HSP (heat shock proteins). Un cop la hormona s’uneix al receptor les HSP són alliberades i el nou complex “hormona-receptor hormonal” viatja fins al nucli. Allà s’uneix a l’ADN i així regula l’expressió gènica, activant o reprimint la formació de determinades proteïnes que generaran una resposta al senyal hormonal.
A més, des del citoplasma, les hormones esteroidals també són capaces d’activar les vies de senyalització de les quinases: aquestes vies també acaben afectant la regulació gènica.
D’aquesta manera la senyalització per hormones esteroidals és més directa i ràpida que la senyalització mitjançant molts dels altres missatgers que es queden a nivell de membrana i que envien la seva senyal a través d’una llarga cascada de molècules.
