El retorn a la vida de les espores

Les espores bacterianes poden estar en estat de letargia desenes de milers d’anys. Ara, un estudi amb participació del MELIS-UPF mostra que les espores van acumulant l’energia de l’entorn per a saber si és el moment idoni de “tornar a la vida”.

Les espores bacterianes són metabòlicament inactives i utilitzen l'energia electroquímica emmagatzemada per a reprendre les funcions vitals. Imatge creada per Inés Fuentes a partir de les imatges dels usuaris d'Unsplash CDC i Jeremy Perkins.

La falta de nutrients i l’estrès poden fer que algunes espècies de bacteris entrin en un estat de dormició que els fa bioquímicament inactius. Fins ara, es desconeixia com les espores bacterianes podien integrar els senyals ambientals per a recuperar-se d’aquesta estat de letargia, que pot durar desenes de milers d’anys o més. Però un estudi recent del Departament de Medicina i Ciències de la Vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) i la Universitat de Califòrnia, demostra que les espores acumulen els potencials electroquímics de l’entorn a mode de senyal per a decidir quan despertar-se.

Aquest treball canvia la forma en què pensem sobre les espores, que fins ara es consideraven objectes inerts
Gürol Süel, Universitat de Califòrnia

L’estudi s’ha realitzat amb espores de Bacillus subtilis a les quals se’ls hi han aplicat senyals ambientals que, individualment, són d’una intensitat insuficient per a “despertar-les”. I tal com explica en Jordi García-Ojalvo, investigador del MELIS-UPF, gràcies a un model matemàtic han descobert que “igual que les neurones, les espores sumen al llarg del temps senyals petits i breus per a determinar si s’aconsegueix un llindar. I en arribar a aquest, inicien el seu retorn a la vida, de la mateixa forma que les neurones disparen un potencial d’acció per a comunicar-se amb altres neurones”. Curiosament, les espores fan aquesta integració de senyals sense requerir energia metabòlica, mentre que les neurones són unes de les cèl·lules del nostre cos que més energia consumeixen.

Els autors de la recerca asseguren que conèixer com les espores tornen a la vida obre vies per a trobar nous mètodes per a combatre les espores patògenes com l’àntrax. I també, podria donar-nos pistes sobre com és la vida en els ambients terrestres més extrems i en altres planetes.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *