Aquest article d’opinió ha estat escrit per Alberto Rocamora, assessor de polítiques públiques de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un dels centres del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
En els darrers anys, i especialment després de la pandèmia de COVID-19, l’interès per la ciència i el seu impacte en les polítiques públiques ha crescut notablement. Aquest fenomen es desenvolupa en un context d’auge de l’extrema dreta nacionalista a Europa i als Estats Units, on el qüestionament del consens científic s’ha normalitzat, fins i tot en institucions com el Parlament Europeu. Àmbits clau com la lluita contra el canvi climàtic i les vacunes, prioritaris per a la Comissió Europea, es veuen especialment afectats per aquesta tendència.
Els centres de recerca tenen un paper fonamental com a proveïdors d’informació fiable i com a ponts entre la ciència i la política. Això es va destacar en la recent Cimera Mundial de la Salut d’octubre de 2024, on la Comissió Europea, investigadores i una representant del govern alemany van debatre el valor de l’acadèmia en la formulació de polítiques, amb exemples com les xarxes acadèmiques European Global Health Research Institutes Network (EGHRIN) – en la qual participa ISGlobal – o German Alliance for Global Health Research (GLOHRA) i el seu paper en la implementació de l’estratègia europea de salut global, o programes com l’Associació d’Assaigs Clínics d’Europa i Països en Desenvolupament (EDCTP).
Arrel d’aquesta conversa, aquest article explora com l’activitat investigadora, especialment la realitzada pels centres de recerca, influeix en la presa de decisions a nivell europeu.
Mecanismes europeus per integrar evidència científica
La Unió Europea ha establert mecanismes sòlids per garantir que les decisions polítiques es basin en evidència científica:
- Centre Comú de Recerca (JRC): Funciona com el braç científic de la Comissió Europea, col·laborant amb universitats i centres de recerca per fonamentar decisions amb dades fiables.
- Parlament Europeu: Utilitza serveis com el Panel Científic-Tecnològic (STOA) i el seu Think Tank per consultar experts i elaborar lleis. En el cas del Consell de la Unió Europea, que representa els Estats membres i té capacitat legislativa compartida amb el Parlament, cada govern és autònom i determina els seus canals per a la presa de decisions.
Centres de recerca i treball en xarxa
La col·laboració entre centres de recerca i universitats a través de xarxes fomenta l’intercanvi de coneixement i potencia el seu impacte polític. Alguns exemples destacats són LERU o The Guild (en l’àmbit de la recerca universitària) o els anteriorment esmentats EGHRIN i GLOHRA (en l’àmbit de la salut global). Moltes d’aquestes xarxes neixen de programes marc de recerca com Horizon Europe (2021-2027), el principal esquema de finançament de la UE.
Aquestes xarxes participen en la priorització d’àrees de recerca, ja que són consultades preferentment en el disseny dels plans d’acció d’Horizon Europe. Així, poden influir en l’assignació de fons i en la cooperació amb tercers països, com els vinculats al programa Erasmus+. A més, el grup d’experts que va avaluar Horizon Europe recentment va proposar un Consell Europeu de Reptes Socials (ESC2) per alinear les polítiques públiques amb la recerca científica.
Consultes públiques
Els centres de recerca també participen en consultes públiques organitzades per la Comissió Europea, expressant opinions sobre propostes legislatives i estratègies (tal com poden fer les persones físiques). Aquestes consultes faciliten la incidència directa en decisions polítiques i asseguren que les mesures siguin pràctiques i basades en evidència.
De l’evidència a l’acció: la translació científica
La “translació” de l’evidència científica en polítiques concretes és clau per a la seva efectivitat. Centres com l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han aconseguit influir en temes crítics com la salut pública i el canvi climàtic en l’agenda europea.
“Els centres de recerca i el seu personal investigador poden influir en les polítiques públiques a través de la seva implicació en xarxes acadèmiques, grups d’experts, consultes públiques o la seva feina de translació.”
A més de posar en valor la contribució del programa “Associació d’Assaigs Clínics d’Europa i Països en Desenvolupament” (EDCTP per les seves sigles en anglès) o l’estratègia de salut global i reclamar un finançament adequat per a aquests, ISGlobal ha alertat dels riscos per a la salut d’una ambició insuficient en les negociacions per a una nova Directiva de qualitat de l’aire.
L’èxit d’aquesta tasca depèn de la difusió oportuna dels resultats científics en formats accessibles per als legisladors. Per a això, les xarxes acadèmiques són una gran ajuda, i també és essencial promoure l’interès i el coneixement del personal investigador sobre el procés legislatiu i l’agenda pública.
En conclusió, els centres de recerca i les seves xarxes tenen un impacte significatiu en la política pública europea aportant evidència, influint en prioritats i garantint que les polítiques siguin coherents amb el coneixement científic.
