Per tal de que les nostres cèl·lules funcionin correctament, necessitem enzims. Les Poli ADP ribosa polimerases (PARP) formen una família d’enzims involucrats en alguns processos cel·lulars tals com la reparació de l’ADN. Degut a que aquesta família d’enzims duu a terme funcions clau en la divisió cel·lular, científics i científiques han dissenyat inhibidors PARP, considerats un tractament potencial pel càncer.
Recentment, personal investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) ha demostrat que la deficiència específica de PARP-1 o PARP-2 — membres de la familia PARP — en limfòcits T permet una millor resposta antitumoral, mentre que la resposta antitumoral és pitjor quan es dona una doble deficiència de PARP-1 i PARP-2.
“Actualment, tots els fàrmacs inhibidors de PARP disponibles actuen de la mateixa manera davant de les dues proteïnes, PARP-1 i PARP-2, però els nostres resultats indiquen que seria molt important desenvolupar fàrmacs més selectius que inhibeixin de manera específica cadascuna d’elles, per així aconseguir una millor resposta contra el tumor”, conclou José Yélamos, coordinador de grup a l’IMIM i líder de l’estudi.
Moreno-Lama L, Galindo-Camps MA, Martínez C, Comerma L, Vazquez I, Vernet-Tomas M, Ampurdanés C, Lutfi N, Martin-Cavaller J, Dantzer F, Quintela-Fandino M, Ali SO, Jimeno J, Yélamos J. Coordinated signals from PARP-1 and PARP-2 are required to Establish a Proper T cell immune response to breast Tumors in mice. Oncogene. 2020 Jan 30. doi: 10.1038 / s41388-020-1175-x. [Epub ahead of print]
