El nou coronavirus, Sars-Cov-2, ha canviat el món de la recerca. I no em refereixo tan sols al fet que molts laboratoris hagin redirigit la seva investigació cap a aquesta nova amenaça, sinó també a la forma com la ciència es fa – i sobretot com es comunica.
Com funciona normalment la recerca
El procés científic requereix de temps – molt de temps. Primer tu i els teus col·laboradors i col·laboradores (perquè la ciència mai es fa de forma individual) teniu una hipòtesi, penseu i dissenyeu alguns experiments i, si conseguiu finançament, comenceu a experimentar. Aquesta fase d’experimentació pot durar entre mesos i anys. I un cop teniu els resultats, els intenteu publicar en una revista científica. Aquesta fase de ‘publicar‘ també pot trigar, amb l’actual sistema de publicacions científiques, fins a un any o més. I un cop publicat – a no ser que ho hagueu publicat en accès obert – poden passar entre 6 mesos i un any fins que l’article és disponible per a tothom.
Gran part de la comunitat científica ha estat dient durant anys que aquest procès es molt ineficient. És terriblement lent i, encara que mai és una bona idea accelerar la recerca a la força, almenys la fase de publicació, un cop obtinguts els resultats, podria i hauria de ser molt més ràpida. L’actual crisi causada pel nou coronavirus ha aconseguit precisament això.
L’actual crisi causada pel nou coronavirus ha aconseguit accelerar el procès de publicació científica com res ho havia fet abans.
Publicació express en temps de crisis
Amb aquest enemic invisible extenent-se arreu del món a una velocitat sense precedents, la comunitat científica ha intensificat els seus esforços per fer-hi front.
Per una banda, moltes editorials han accelerat el màxim possible el seu procès de revisió per parells.
Però molts avenços científics relacionats amb el Sars-Cov-2 i la Covid-19 estan arribant al públic encara més ràpid. Molts estan essent publicats com a preprints. Aquests són articles de recerca que no han passat per la revisió per parells obligatòria que normalment ‘valida’ els resultats abans que siguin publicats per una revista científica. Publicar un preprint, doncs, permet que els resultats arribin al seu públic molt més ràpid – normalment calen només 48h per tal que el manuscrit sigui pujat al servidor de preprints, després d’una revisió superficial. I el públic al que arriba no és tan sols la resta de la comunitat científica, sinó també periodistes o fins i tot el públic general. Això, que en principi és positiu, té també el potencial de portar problemes.
Els preprints són articles científics que no han passat per la revisió per parells obligatòria que normalment ‘valida’ els resultats abans que siguin publicats per una revista científica.
Perill de desinformació
Sense el control de la revisió per parells, i amb els resultats accessibles a qualsevol persona, els preprints de baixa qualitat poden acabar propagant desinformació, com va passar amb la teoria conspiratòria que deia que el coronavirus podia haver estat generat artificialment a la Xina. I la desinformació i les fake news poden propagar-se encara més ràpid que el propi virus.
Aquest risc de desinformació ha fet que alguns servidors de preprints, tals com bioRxiv, hagin pujat el llistó respecte al què permeten publicar. També ha dut a la creació d’una campanya contra la desinformació en temes de salut, que demana als gegants tecnològics i de xarxes socials que abordin d’una vegada per totes el problema de les fake news i n’evitin la seva propagació viral. El CIR-CAT (el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya) ha fet pública també una declaració on fa una crida a tots els actors – tant polítics, com la comunitat científica i els mitjans de comunicació – a fer el possible per assegurar la qualitat i la integritat científica de la recerca i la comunicació relativa al Covid-19.
Navegant un mar de preprints
Altres iniciatives estan apareixent per ajudar a la comunitat científica, a periodistes i als lectors o lectores interessats, a navegar en aquest mar d’informació sobre el coronavirus que creix exponencialment.
Tenint en compte que, fa tan sols uns mesos, era un virus desconegut, el nou coronavirus s’ha convertit en l’estrella en temps rècord. Les primeres publicacions sobre el Sars-Cov-2 van aparèixer al gener, amb tan sols una dotzena d’articles publicats a finals del mes. Ara, estem veient uns 2000 articles publicats cada setmana sobre aquest virus.
Per ajudar-nos a estar al dia de tot aquest nou coneixement, i per ajudar a trobar sentit a aquesta miríada d’articles ‘no revisats per parells’, Nature i The Wellcome Trust han unit esforços per crear el “Outbreak Science Rapid PREreview”. Aquesta platforma on qualsevol investigador o investigadora pot comentar sobre preprints de Covid19 i altres malalties emergents, intenta trobar un punt mig a la problemàtica. Els resultats sobre Covid-19 es publiquen ràpidament com a preprints, sense una revisió complerta, però estan tots recollits en una mateixa plataforma on el màxim d’investigadors possible els podran validar.
ASAPBio, una iniciativa sense ànim de lucre i dirigida per científics i científiques per tal de promoure transparència i innovació en la comunicació científica, també ha desenvolupat una web molt útil, “Preprints and Rapid Communication of COVID-19 research”. Aquesta ofereix enllaços a recursos on, no tan sols es poden trobar preprints sobre la COVID-19, sinó també plataformes que permeten una comunicació precoç, comentaris sobre la recerca, i altres iniciatives dirigides a la transparència que han aparegut per donar suport al progrés científic per fer front a aquesta pandemia.
Un altre gran recurs per a preprints en general, i que ara té una secció actualitzada específicament relacionada amb Covid-19 és Prelights – podeu veure una entrevista sobre aquesta iniciativa en el nostre post anterior sobre preprints.
LitCovid, del NIH, és una altra font d’informació sobre la Covid-19 que, en aquest cas, inclou tan sols articles revisats per parells.
Treballant amb la incertesa
I, a pesar de tots els esforços, alguns dels preprints i articles sobre la Covid19 no sobreviuran al test del temps. La ciència sempre tracta amb la incertesa, i fins i tot en les millors condicions, es publiquen articles que, amb el temps, resulten ser incorrectes.
En l’actual pandèmia, el nostre coneixement científic sobre el coronavirus (com es transmet, com o fins a quin punt genera immunitat) canvia cada dia. La velocitat sense precedents amb què la recerca s’està duent a terme i està sent publicada, fa que sigui molt més probable que el públic general sigui bombardejat amb resultats contradictoris, o amb consells que semblen variar d’un dia a l’altre.
La informació sobre el coronavirus en els mitjans sembla canviar dia a dia. Però desacords, debats i fins i tot contradiccions formen part del procés científic; un procès que ara estem veient, per primera vegada, en directe.
Tot i que això pugui semblar inquietant, aquestes contradiccions, desacords i debats són part del procés científic. La única diferència és que normalment tenen lloc darrera l’escenari, i el públic general tan sols sent a parlar del resultat final i consensuat. Avui, per primera vegada, estem observant el desenvolupament i la comprovació de les hipòtesis científiques a temps real; estem essent testimonis del procés en directe.
Encara hi ha molt que no sabem sobre el coronavirus, però cada dia en sabem una mica més. I, tot i que la veritat no és mai absoluta, i encara menys en temps d’incertesa com els actuals, una cosa està clara: la ciència és l’únic camí per acostar-nos-hi al màxim.
