Efectes de la calor en la salut humana

L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha publicat recentment 3 estudis que relacionen la calor i la salut humana. Dos dels estudis s’han focalitzat en analitzar la relació entre les temperatures i la mortalitat. Un tercer estudi ha desenvolupat un marc teòric per a l’estimació de les morts produïdes per la calor. 

“Comprendre els factors que redueixen la susceptibilitat a les temperatures extremes és crucial per fonamentar les polítiques d’adaptació sanitària i combatre els efectes negatius del canvi climàtic en la nostra salut”, afirma Hicham Achebak, investigador a l’Inserm francès i a l’ISGlobal. 

Calor i mortalitat 

La conclusió del primer dels tres estudis publicats és que la calor augmenta el risc de mortalitat en pacients hospitalitzats per malalties respiratòries. Tot i que el nombre d’hospitalitzacions per aquestes patologies és major a l’hivern, la màxima mortalitat es produeix a l’estiu. La calor va ser responsable del 16% i del 22,1% del total d’hospitalitzacions mortals per malalties respiratòries a Madrid i Barcelona, respectivament, entre 2006 i 2019. “Si no s’adopten mesures d’adaptació eficaces als centres hospitalaris, l’escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival”, indica Achebak, primer autor de l’estudi. 

“Si no s’adopten mesures d’adaptació eficaces als centres hospitalaris, l’escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival”

Hicham Achebak, ISGlobal

Un segon estudi ha demostrat que l’aire condicionat ha reduït en un terç la mortalitat per altes temperatures a Espanya. L’estudi pren dades de mortalitat, demogràfiques i socioeconòmiques de 48 províncies espanyoles entre gener de 1980 i desembre de 2018. Conclou que l’aire condicionat va reduir un 28,6% les morts per calor i un 31,5% les morts per calor extrema entre finals de la dècada del 1980 i principis de la dècada del 2010. D’altra banda, els sistemes de calefacció van reduir en el mateix període un 38,3% les morts relacionades amb el fred i un 50,8% les morts relacionades amb el fred extrem, tot i un envelliment de la població que ha augmentat la vulnerabilitat a les temperatures. Segons aquest estudi, la reducció de la mortalitat està més associada al desenvolupament socioeconòmic que no pas a intervencions com l’alerta d’onades de calor. 

L’aire condicionat ha reduït en un terç la mortalitat per altes temperatures a Espanya.

Aquestes dades subratllen la importància dels sistemes de confort tèrmic com a mesures d’adaptació al canvi climàtic. Així mateix, donen rellevància al problema de pobresa energètica present en alguns sectors de la població, que no poden assumir el cost de l’aire condicionat o la calefacció. Els investigadors i investigadores comenten que hi ha grans diferències entre províncies en l’ús d’aquests sistemes. També recorden que aquestes tecnologies poden ser dependents de fonts d’energia que poden contribuir a l’escalfament global, i per tant cal pensar en altres estratègies de regulació tèrmica com l’ampliació dels espais verds i blaus a les ciutats. 

Eines per al seguiment dels efectes de l’escalfament global

Per al desenvolupament d’estratègies d’adaptació a l’escalfament global també són importants els estudis que desenvolupen marcs teòrics per poder estudiar, i també projectar, la relació entre l’augment de la temperatura i la salut humana. Un tercer estudi de l’ISGlobal ha analitzat quin és el millor mètode per estimar les morts que han estat produïdes per la temperatura.

El nou marc teòric s’ha refinat amb dades de 147 regions de 16 països europeus entre 1998 i 2004. L’estudi conclou que l’ús de dades de temperatura i mortalitat setmanals o mensuals produeix unes estimacions a la baixa dels efectes de la calor. Per a obtenir resultats més precisos cal utilitzar dades diàries, doncs ajuden a establir millor la relació entre la temperatura i la mortalitat.   

Aquest nou model amb ús de dades diàries s’ha fet servir per reestimar la mortalitat causada per les temperatures rècord de l’any 2022. Els resultats mostren que la mortalitat s’havia subestimat en un 10,28%. Usant dades diàries, la xifra de morts estimades amb motiu de la calor l’any 2022 a Europa supera les 70.000 morts.  

“Aquestes estimacions poden ajudar a dissenyar sistemes sostenibles d’alerta primerenca sanitària en funció del clima utilitzant dades disponibles públicament”

Rachel Lowe, cap del Grup de Resiliència en Salut Global del BSC. 

Tot i això, segons Joan Ballester Claramunt, investigador d’ISGlobal que lidera el projecte EARLY-ADAPT, finançat pel Consell Europeu de Recerca, “en aquells casos en els quals no sigui possible disposar de dades diàries, l’ús de sèries temporals setmanals, que són fàcilment accessibles en temps real a escala europea, ofereix una bona aproximació a les estimacions obtingudes en el model de dades diàries”. Aquestes estimacions poden ajudar a dissenyar “sistemes sostenibles d’alerta primerenca sanitària en funció del clima utilitzant dades disponibles públicament”, afirma la professora Rachel Lowe, cap del Grup de Resiliència en Salut Global del BSC.