Disseny de fàrmacs assistit per ordinador

Manuel Pastor, investigador de l’IMIM, ens explica com diversos mètodes computacionals s’utilitzen en diversos punts del desenvolupament de fàrmacs.

Complex de l'antipsicòtic clozapina amb un conjunt de receptors potencialment involucrats en el seu efecte farmacològic.

Complex de l'antipsicòtic clozapina amb un conjunt de receptors potencialment involucrats en el seu efecte farmacològic.

El desenvolupament d’un nou fàrmac amb l’eficàcia i seguretat exigides en l’actualitat és un procés llarg i costós. Normalment, el procés pot durar més de 12 anys i requereix d´inversions d’alt risc superiors a mil milions d’euros.

En aquest escenari no és sorprenent que les empreses farmacèutiques estiguin obertes a incorporar nous avenços tecnològics, amb l’esperança de fer el procés més ràpid i eficaç.

 

El procés de desenvolupament de fàrmacs pot durar més de 12 anys i requereix d´inversions d’alt risc superiors a mil milions d’euros.

 

El terme “disseny de fàrmacs assistit per ordinador” (CADD) abasta una àmplia gamma de tecnologies que tenen en comú l’aplicació de mètodes computacionals en diversos punts del desenvolupament de fàrmacs.

En les fases preclíniques, les tècniques de CADD s’apliquen normalment en la recerca de fàrmacs amb un perfil determinat de propietats biològiques. Quan es coneix l’estructura d’un receptor biològic, els mètodes directes poden aprofitar aquesta informació per a la recerca de molècules que s’ajustin bé al lloc d’unió del receptor. Això es pot fer per diferents mètodes, per exemple, muntant els fragments que completen la forma i les propietats físico-químiques dels receptors, o cercant un compost adequat en bases de dades que contenen milions d’estructures.

Quan l’estructura del receptor no està disponible, però es coneixen alguns dels compostos actius, encara és possible aplicar els mètodes basats en la semblança molecular per obtenir millors compostos.

A la pràctica, els mètodes són més complexos pel fet que diverses propietats biològiques han de ser considerades i optimitzades de forma simultània. De fet, els procediments moderns per al disseny de fàrmacs no consideren un objectiu únic, sinó que també consideren la interacció dels fàrmacs candidats amb una gran varietat de  receptors, alguns relacionats amb les propietats desitjades i altres associats amb efectes secundaris negatius.

 

Article escrit per Manuel Pastor, investigador al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF).

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *