Milions de persones de tot el món utilitzen actualment les xarxes socials, tals com Facebook i Twitter, a diari.
La majoria del que veiem al navegar per les xarxes socials va des d’imatges de gatets, passant per records de vacances alienes, fins fotografies del què menja la gent. Però, segurament, també t’arribaran consells sobre salut poc fiables, així com publicacions molt polititzades o històries estranyes que probablement no seran certes. I després estan tots aquests memes…
Xarxes socials com Twitter i Facebook han sigut criticades al llarg dels últims anys per fomentar les notícies falses, les opinions polaritzades i actuar com cambres de ressonància.
Des d’influenciar els resultats electorals fins afavorir el moviment antivacuna, les xarxes socials són acusades de tenir un impacte enorme en la societat. Així doncs, estudiar i entendre les dinàmiques de les xarxes socials és essencial per protegir-nos dels seus efectes negatius i per reduïr les influències perjudicials.
Estudiar les dinàmiques de les xarxes socials és essencial per protegir-nos dels seus efectes negatius. Això és el que Luc Steels intenta fer a l’IBE.
Algú que precisament està fent això és Luc Steels — un expert en intel·ligència artificial i evolució del llenguatge a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), situat al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB). Ens explica la seva feina investigant les dinàmiques socials i culturals de les xarxes socials.
Creant un mem
Ja sigui un text llarg o simplement un mem, les xarxes socials es basen en un llenguatge i cultura compartits per unificar significats i idees. I tot i que tant el llenguatge com la cultura ja evolucionen de per sí al món offline, això succeeix encara més ràpid de manera online, sent una oportunitat única per a estudiar com succeeix a temps real.
Luc descriu les dinàmiques vistes a les xarxes socials com un procés evolutiu complet amb tots els aspectes de l’evolució biològica: replicació, variació, alteració (mutació), adaptació, selecció i auto-organització.
I les milions de publicacions a les xarxes socials a diari proporcionen el combustible necessari per a l’evolució del llenguatge i la cultura.
“La gent és extremadament creativa. Inventen noves paraules constantment i el significat d’aquestes canvia,” explica Luc. “Això crea una mena de ‘grup multitudinari’ i, si no has estat pendent d’una plataforma en concret últimament, segurament no entendràs de què parlen els seus participants.”
Però no es tracta només del llenguatge escrit: les imatges juguen un paper molt important en la comunicació dins les xarxes socials, especialment en forma de mems.
“Els mems són una combinació d’imatges o paraules que expressen una idea en particular, un argument o una opinió,”, diu Luc.
“Es creen, s’intercanvien i es propaguen per la xarxa. A mesura que es van propagant, noves variacions es van creant i la diversitat augmenta. Alguns mems són més forts que d’altres i fins i tot es propaguen més o més ràpid que els originals — estan més ‘en forma’ si parlem des d’un punt de vista evolutiu.”
A diferència del canvi lingüístic i cultural que succeeix offline, el seguiment del qual pot ser difícil de dur a terme, les xarxes socials actuen com un gran cercador d’informació que pot revelar els processos evolutius que succeeixen online.
No obstant, analitzar i interpretar aquesta quantitat de dades pot ser un gran repte. Luc i el seu equip han estat ocupats desenvolupant eines per extreure i visualitzar informació provinent de les publicacions a xarxes socials per donar-li sentit.
Per exemple, han desenvolupat una eina que permet al personal investigador capturar la riquesa i la complexitat del llenguatge i la gramàtica a mesura que van canviant ràpidament.
Luc i el seu equip han desenvolupat eines per extreure i visualitzar informació provinent de les publicacions a xarxes socials, per capturar la complexitat del llenguatge i la gramàtica a mesura que van canviant ràpidament.
Hackejant la biologia evolutiva per millorar les xarxes socials
Luc creu que podem utilitzar el nostre coneixement sobre la dinàmica evolutiva per dissenyar unes xarxes socials millorades que proporcionin una experiència positiva a l’usuari i evitar conseqüències negatives como les notícies falses, la polarització i les cambres de .
“Cal trobar bones solucions que facin de les xarxes socials un lloc segur pels individus i la societat,” comenta.
“Estem cercant solucions en metàfores biològiques i conceptes tals com el sistema inmune. Imagina que les xarxes socials tinguessin el seu propi sistema immune i poguessin defensar-se elles mateixes de patògens tals com les teories conspiratives i les notícies falses.”
“Cal trobar bones solucions que facin de les xarxes socials un lloc segur pels individus i la societat”
Luc Steels (IBE)
Tot i que pot sonar exagerat, ja existeixen sistemes similars. Per exemple, YouTube té un sistema que automàticament detecta infraccions de drets d’autor — si el teu vídeo activa el software de detecció, no es podrà publicar.
“Podríem aplicar aquests mecanismes a altres criteris per protegir a la societat,” explica Luc. Un exemple podria ser desenvolupar tecnologies de processament de llenguatge per detectar i marcar automàticament publicacions que entren en conflicte amb evidència científica o continguin teories de conspiració.
“Es podrien afegir marcadors a aquestes publicacions que indiquessin que el contingut va en contra de l’opinió científica, amb un enllaç a articles de recerca rellevants. O es podria directament evitar la publicació d’aquest tipus de contingut,” suggereix.
Com posar aquestes idees a la pràctica pot ser tot un repte, la necessitat de desenvolupar aquestes eines creix cada cop més.
Luc afegeix, “necessitem trobar una solució que funcioni, perquè les connotacions negatives de les xarxes socials no desapareixen. De fet, cada cop s’intensifiquen més.”
“Necessitem trobar una solució que funcioni, perquè les connotacions negatives de les xarxes socials s’intensifiquen cada cop més”
Donat que les notícies falses tenen el potencial de tornar-se realment perilloses en temps de crisis de salut, com l’actual pandèmia de coronavirus, una nova campanya està demanant a grans empreses tecnològiques com Google i Facebook que s’uneixin a aquesta lluita.
