Desxifrant el mosaic genètic dels darrers 8.000 anys a la península Ibèrica

Un grup d’investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF), centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, en col·laboració amb la Universitat de Harvard, ha el·laborat un mapa genètic dels darrers 8.000 anys de la Península Ibèrica.

L’estudi, publicat a la revista Science, ha analitzat els genomes de 271 habitants de la península de diferents èpoques històriques i els ha contrastat amb les dades recollides en estudis previs d’altres 1.107 individus antics i de 2.862 moderns.

Els resultats ens mostren una imatge inèdita de la transformació de la població ibèrica al llarg de les diferents etapes històriques i prehistòriques.

Alguns dels resultats clau que revela l’estudi són:

• Un reemplaçament de la totalitat de la població masculina en l’Edat del Bronze: Cap al 4.500aC arriben a la península els descendents de pastors de les estepes d’Europa de l’Est. Durant els següents 400 anys, els llinatges del cromosoma Y locals van ser gradualment substituïts per un d’ascendència estepària. Això vol dir que gairebé el 100% dels homes (i un 40% de la població general) van ser reemplaçats pels nouvinguts, tot i que no se’n coneixen les causes. Segons els autors, no hi ha evidència de violència generalitzada en aquest període.

• La genètica basca quasi no ha canviat des de l’Edat del Ferro (fa uns 3.000 anys). Fins ara es creia que els bascos eren descendents directes dels primers agricultors (4500 aC) o fins i tot dels caçadors mesolítics (6000 aC). Aquest estudi, però, mostra que a l’igual que la resta de la Península, la zona del País Basc també va rebre influència genètica de les estepes fins a l’Edat del Ferro, cap als 1000 aC. A partir d’aleshores, sí que van quedar aïllats, sense ser afectats per les migracions dels romans, els grecs o els musulmans.

• Contactes africans més antics del què es pensava: L’estudi ha trobat, a jaciments de Madrid i de Cadis, un parell d’individus amb ascendència nord-africana que van viure a la Península fa uns 4.000 anys. Es tracta de contactes esporàdics, però mostren que hi va haver presència africana molt abans de l’arribada dels musulmans a la Península en el segle VIII. També han detectat un flux gènic des del nord d’Àfrica al sud-est de la Península en època púnica i romana.

• Romans, grecs, fenicis, visigots i musulmans: A partir de l’anàlisi de 24 individus de la colònia grega d’Empúries, fundada entre els anys 600aC i el període tardorromà a l’actual Catalunya, els científics han conclós que en començar l’Edat mitjana almenys un quart de l’ancestralitat ibèrica havia estat reemplaçada per nous fluxos de població provinents del Mediterrani oriental (romans, grecs i fenicis). Els investigadors han analitzat també dos individus d’origen visigot en un jaciment a Girona i diversos d’origen musulmà a Granada, València, Castelló i Vinaròs. Aquests ‘ibèrics antics’ mostraven un component genètic nord-africà de quasi el 50%, mentre que a l’actual població és d’un 5%. “Aquesta ancestralitat nord-africana va ser gairebé completament eliminada durant la Reconquesta i la posterior expulsió dels moriscos”, comenta Carles Lalueza-Fox, un dels directors de l’estudi a l’IBE.

Una novetat important de l’article és que per primera vegada ha analitzat mostres dels darrers 3000 anys, una època de les qual no se n’havia analitzat cap mostra a la península Ibèrica.

Carles Lalueza-Fox ens parla de les històries d’alguns d’aquests individus analitzats.

La biologia i la genètica, de la mà de l’arqueologia i l’antropologia

Els autors de l’estudi destaquen que les dades genètiques per si soles no són suficients per entendre tota la història. “Necessitem tenir en compte les evidències de l’arqueologia i l’antropologia per a comprendre millor què va impulsar aquests patrons genètics”, diu David Reich, co-líder de l’estudi a l’escola de medicina de Harvard.

En efecte, l’article té 111 autors, 87 dels quals són arqueòlegs. “Els darrers 4 anys he estat col·laborant amb arqueòlegs d’arreu d’Espanya, per aconseguir les mostres mentre estan excavant. La seva contribució ha estat essencial per al desenvolupament de l’estudi”, explica Lalueza-Fox.

Podeu llegir més sobre l’estudi a la web de l’IBE  i veure’n un resum gràfic de les migracións dels últims 8.000 anys en el següent vídeo: