De cèl·lules mare a cèl·lules beta pancreàtiques funcionals

Un equip científic de la Universitat d’Hèlsinki en col·laboració amb el Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha aconseguit crear per primera vegada cèl·lules beta pancreàtiques funcionals, tant en cultius cel·lulars com en ratolins, a partir de cèl·lules mare. Fins ara, les investigacions dutes a terme en aquest camp no havien aconseguit obtenir cèl·lules beta pancreàtiques completament madures, per la qual cosa aquesta troballa suposa un avenç de gran importància.

Aquesta investigació pot obrir el camí a un millor tractament de la diabetis tipus 1. En aquesta patologia es produeix una destrucció de les cèl·lules beta del pàncrees, les quals són les encarregades de produir la insulina, hormona que regula els nivells de sucre a la sang. Fins ara s’estaven realitzant trasplantaments de cèl·lules beta aïllades del pàncrees de donants per tractar la malaltia. Aquesta tècnica, però, és complexa i poc habitual.

Aquest nou estudi ha aconseguit produir, a partir de cèl·lules mare, cèl·lules que imiten en estructura i funció a aquelles dels illots pancreàtics. A més, s’ha demostrat la viabilitat d’aquestes cèl·lules tant en cultius cel·lulars com en ratolins, comprovant no només la secreció d’insulina, sinó també el metabolisme de la glucosa, els canals iònics i l’expressió gènica d’aquestes cèl·lules. De fet, en ratolins s’ha observat que el trasplantament de les cèl·lules beta derivades de cèl·lules mare donava millors resultats respecte al metabolisme de glucosa que el trasplantament de cèl·lules beta aïllades de donants.

Aquest estudi, el més complet fins ara, ha aconseguit crear cèl·lules que imiten en estructura i funció aquelles dels illots pancreàtics

A més, segons apunta Diego Balboa, primer autor de l’estudi i investigador del CRG, “podem generar milions d’aquestes cèl·lules al laboratori i fer-nos preguntes sobre els mecanismes de la diabetis o els defectes als gens o a la maquinària cel·lular que fan que les cèl·lules fallin”. I afegeix que “desentranyar les causes moleculars precises de la diabetis pot ajudar a identificar noves dianes terapèutiques i explorar els efectes de nous medicaments”.