De cannabionides, antibiòtics, dieta mediterrània i aus extinguides

La seqüenciació de l’ADN revela que l’extinció de la cotorra de Carolina va ser deguda a causes humanes

La cotorra de Carolina, un ocell icònic d’Amèrica del Nord, membre de la familía dels lloros, va ser declarada com a extingida després de la mort de l’últim membre al zoo de Cincinnati, el 1918. Actualment, investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) i de l’Institut Global de la Universitat de Copenhagen han reconstruït el seu genoma al complet (1), desemmascarant la història evolutiva i possible causa d’extinció d’aquest ocell paradigmàtic. Els investigadors no van veure al seu genoma cap dels signe típics de les espècies en perill d’extinció, suggerint que l’extinció de la cotorra de Carolina  va ser un procés abrupte – probablement atribuïble a causes humanes, tals com una excessiva caça per obtenir les seves plomes de colors vius per tal de decorar barrets.

Dos nous ajuts ERC al Parc

Tomàs Marquès Bonet, director de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) i professor ICREA a la UPF, ha obtingut un ajut ERC Consolidator. L’investigador rebrà 1.896.875 € per tal de portar a terme, durant cinc anys, projectes de recerca centrats en processos que determinen la variació genòmica dels grans simis.

Joan Ballester, investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), també ha rebut un ajut valorat en dos milions d’euros per finançar el projecte EARLY ADAPT (Signs of Early Adaptation to Climate Change) durant els pròxims cinc anys. Aquest estudi consistirà en investigar com la població europea s’està adaptant als reptes de salut pública potenciats pel canvi climàtic.

Battle for cattle

Hi ha evidències que l’ús d’antibiòtics en agricultura pot contribuir a la resistència bacteriana en els éssers humans, de manera que existeix la necessitat de fer front a aquesta problemàtica global. Tenint en compte això, personal investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha desenvolupat un nou videojoc d’estratègia on els jugadors han d’intentar reduir la problemàtica associada a la resistència als antibiòtics en animals destinats a l’alimentació humana mitjançant el disseny de vacunes sintètiques. El joc està finançat pel Projecte Europeu MycoSynVac.

Una nova molècula bloqueja els efectes colaterals dels analgèsics cannabinoides

Investigadors del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) han sol·licitat la patent d’una molècula, el pèptid H, capaç de bloquejar les principals seqüeles perjudicials del tetrahidrocannabinol (o THC), el principi actiu més utilitzat del cànnabis, mentre qu en preserva la capacitat terapèutica. Segons Rafael Maldonado, líder del grup de recerca en neurofarmacologia al DCEXS-UPF, aquest descobriment obriria moltes portes a un enorme camp de recerca amb la finalitat d’atribuir noves aplicacions terapèutiques als cannabinoides.

La dieta mediterrània no beneficia a tothom per igual

La variabilitat genètica influeix en la forma en com el nostre organisme aprofita els potencials beneficis de la dieta mediterrània. Ho destaca un nou estudi (2) dirigit per investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Sempre s’han fet recomanacions nutricionals a nivell poblacional, assumint que tots som iguals. A dia d’avui estem veient que cada individu pot obtenir un benefici diferent a partir de dosis diferents d’un mateix aliment. “Això ens porta a proposar que les recomanacions dietètiques en el futur s’han de portar a terme de manera més individualitzada en el context de la medicina personalitzada“, confirma Rafael de la Torre, líder del grup de recerca de l’IMIM encarregat d’aquest estudi.