La Cristiana Sigona va nèixer a Pozzallo, una petita ciutat costanera de Sicília. I actualment és lab manager al Laboratori de Biologia i Ecologia de Protists Abundants a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF). Apassionada pel mar i per descobrir les criatures més petites que l’habiten, sempre ha sigut una persona molt curiosa.
Va començar estudiant Biodiversitat i Ciències Ecològiques a Pisa on també va fer un màster en Biologia Marina. Va ser llavors quan el seu tutor li va oferir fer pràctiques al Japó. “El primer que vaig pensar va ser, per què haig d’anar al Japó i no als Estats Units com tothom?”, comenta. Però aquests primers pensaments es van esborrar en el moment que va aterrar al país. “La seva cultura i la seva manera de fer em van obrir la ment i fer créixer com a persona”.
Poder treballar amb les mostres i observar-les és una de les coses que més li agraden del seu dia a dia al laboratori, però no és una tasca fàcil. “És cert que cuidar els cultius i mantenir-los porta molta feina. Tot i així, quan els veus sota el microscopi, movent-se, vius… Són tan bonics que compensa la feina que porten!”.
Ja fa més de tres anys que la Cristiana va venir a Barcelona. I tenir el mar ben a prop i el clima mediterrani la fan sentir com a casa: “Gairebé em sento catalana!”, ens comenta rient després de dir-nos que sembla que ha trobat el seu lloc.
Amb ganes de conèixer una mica millor la Cristiana i la seva feina? Segueix llegint!
Una científica neix o es fa?
Tant pot néixer com fer-se, només cal ser curiosa!
Quin és el teu camp d’estudi?
La biologia marina. La majoria de protists que hi ha a l’oceà encara no es coneixen, i al nostre laboratori estudiem el plàncton focalitzant-nos en espècies de protists desconegudes que encara no s’han cultivat. A partir de mostres oceàniques que recollim nosaltres mateixos (en unes setmanes marxem al mar del Carib!), aïllem els protists que després cultivem en un medi que mimetitza les condicions oligotròfiques de les aigües. Després analitzem la seqüència 18S d’ADN ribosomal, i ho comparem amb la base de dades Tara ocean. Això ens permet veure si el nostre protist està entre els mes abundants de l’oceà. En cas que sí ho sigui, mirem de classificar-lo i identificar les seves formes i funcions.
Què va despertar el teu interès per la ciència?
Durant una assignatura d’ecologia de protists vam veure una gota d’aigua sota el microscopi. El que vaig veure va ser increïble! I en aquell moment em vaig adonar que literalment hi ha “un món sencer” en una gota d’aigua que molts cops, obviem que és allà. Normalment no veiem els microorganismes, però hi són, i estan per tot arreu, i això em va deixar fascinada!
Quin tipus d’estudiant eres de petita?
Era una estudiant molt tenaç.
Què series si no fossis científica?
Quan estava dissenyant el logo del nostre laboratori em va despertar molta curiositat la il·lustració, així que potser il·lustradora… Em va servir molt per relaxar la ment i entrar en un estat “zen”. Però també m’agradaria poder dedicar-me a fer tir amb arc japonès.
Si poguessis viatjar en el temps i treballar en ciència del passat o futura, què triaries?
El futur, sempre en direcció a nous descobriments i aventures!
Què t’agradaria afegir a la frase “finalment s’ha resolt”?
El respecte total entre les persones.
Quin és el millor consell que t’han donat mai?
Jo diria que hi ha dos:
- “Gambatte!” que significa “dona el millor de tu” en japonès. Ho vaig aprendre durant la meva estada al Japó. Quan havia d’aprendre noves tècniques que requerien de calma i concentració i jo em posava nerviosa, els meus companys em recordaven que només calia donar el millor de mi. Gràcies a això podia enfrontar-me als nous reptes amb una mentalitat positiva que, tot i que fallés en els primers intents, em feien sentir calmada i pensar “bé, ho he intentat”.
- “Mantingues l’esperit del principiant”, que vaig aprendre gràcies al “kyūdō”, el tir amb arc japonès. Mantenir l’esperit del principat, fa que sempre estiguis preparat per a aprendre.
Un llibre per recomanar?
Zen in the art of archery, de Eugen Herrigel.
Música?
El grup canadenc Walk off the Earth.
Artista?
Els impressionistes i Van Gogh.
Pel·lícula o documental?
Jurassic Park/World.
Moltes gràcies Cristiana!
