Compartir protocols per millorar la reproductibilitat

Parlem amb Gabriel Gasque, responsable de divulgació de protocols.io, sobre aquesta plataforma d’accés obert que ajuda a la reproductibilitat permetent compartir protocols interactius i dinàmics.

Gabriel Gasque, Cap de Divulgació de protocols.io, en la seva visita al PRBB.

El divendres 23 de juny passat, els investigadors del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) van tenir l’oportunitat de conèixer protocols.io, una plataforma d’accés obert perquè els investigadors i les investigadores puguin crear de forma col·laborativa protocols interactius i dinàmics.

En aquesta plataforma, els científics poden compartir protocols en privat amb col·legues concrets o fer-los públics a tota la comunitat científica amb facilitat i eficàcia. A més, segons l’empresa, “la comunicació i la interacció en temps real mantenen els protocols al dia amb les diferents versions, desviacions, les preguntes i respostes i la resolució de problemes. Els protocols públics reben un DOI i permeten una comunicació oberta amb autors i investigadors per fomentar l’experimentació eficient i la reproductibilitat”.

La xerrada de Gabriel Gasque, responsable de divulgació de protocols.io, va ser presentada per Daniel Richter -investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) i usuari primerenc de la plataforma- i va comptar amb el suport del grup de treball de Bones Pràctiques Científiques del PRBB.

Aprofitem l’oportunitat d’entrevistar Gasque per saber-ne més sobre aquesta iniciativa. Podeu veure la presentació aquí.

Quan va sorgir protocols.io i per què?

Va ser creat el 2014 per Lenny Teytelman, Irina Makkaveeva i Alexei Stoliartchouk. Lenny – un científic – es va trobar que havia estat treballant durant 2 anys laboriosament resolent un error en una metodologia; tot per ser recompensat només amb una frase a la secció de Materials i Mètodes…. Conscient de la importància crucial dels mètodes en la investigació, va voler millorar el reconeixement del desenvolupament de mètodes i va crear protocols.io. Aquí cada protocol publicat té un DOI i pot ser degudament referenciat i acreditat.

Però això era només una cara de la moneda. Els beneficis de compartir protocols van més enllà d’obtenir crèdit:

  1. Augmenta la descobribilitat i, per tant, l’ús dels protocols o mètodes
  1. Garanteix la conservació, ja que de tot el contingut se’n fa una còpia de seguretat en diversos llocs com GitHub.
  1. Incrementa la col·laboració
  1. Estalvia temps (no cal reescriure la secció de mètodes cada vegada, intentant innovar en la forma de descriure’ls… només cal afegir un hipervincle a la descripció detallada a protocols.io).
  1. Garanteix el compliment de les recomanacions espanyoles i europees vigents en matèria de ciència oberta, gestió de dades, disponibilitat, etc.
  1. Augmenta la reproductibilitat: com sabem, moltes de les seccions de materials i mètodes dels articles no inclouen prou informació per comprendre, i encara menys reproduir, els resultats…

“Els protocols publicats a protocols.io obtenen un identificador persistent (DOI) perquè puguin ser fàcilment acreditats, trobats i conservats”

Qui ho utilitza i quant costa?

protocols.io és una empresa amb ànim de lucre, però és gratuït tant publicar protocols públics com cercar protocols i llegir-los i utilitzar-los. Tot el contingut públic és obert amb una llicència CC-BY. Hi ha una part premium de la plataforma (podeu consultar el preu en aquest enllaç), que es pot aconseguir a través d’una membresia institucional, que permet tenir espais de treball privats, on pots tenir protocols que no estan oberts a tothom – es mantenen privats per a tu o per un grup de col·laboradors. Moltes empreses ho utilitzen, per exemple.

Actualment tenim més de 155.000 usuaris registrats que han pujat més de 14.000 protocols públics i més de 60.000 privats. Però, de fet, tenim més de 2,5 milions de visites cada any als protocols de la nostra plataforma!

Pel que fa a disciplines, està una mica esbiaixat cap a protocols de laboratori experimental i biomedicina, encara que també en tenim alguns d’arqueologia, ciències socials, biologia computacional o ecologia… A més, alguns usuaris ens utilitzen per ‘pre-registrar’ els seus assajos clínics, publicant aquí el protocol abans que comenci.

Com és la interacció amb les revistes – no és un problema publicar mètodes a protocols.io si ja han estat publicats en un article?

No ho és! De fet, més de 500 revistes i diverses entitats finançadores promouen l’ús de protocols.io. A més, el contingut d’una “recepta” no és susceptible de drets d’autor. No es pot publicar exactament igual que a la revista, amb el mateix format, etc., però es pot tornar a publicar el contingut i els passos de qualsevol recepta metodològica.

En molts casos, els autors publiquen un article amb els resultats de la seva recerca i, a la secció “Mètodes”, enllacen amb el mètode detallat a protocols.io. Això té diversos avantatges.

D’una banda, els protocols de la nostra plataforma són dinàmics, cosa que significa que hi pot haver noves versions millorades; cadascuna amb el seu propi DOI, perquè un cop publicat un protocol no es pot canviar. Així, des de l’article aniràs al mètode original utilitzat a l’estudi; però la plataforma et dirà si n’hi ha un actualitzat per si vols consultar-ho. I també et permet comparar les dues versions per veure què ha canviat.

Un altre avantatge és que publicar un mètode independentment d’un article, el fa més descobrible i reutilitzable; per exemple, un mètode utilitzat en un article sobre paràsits de peixos pot ser útil per a algú que treballi amb neurones de ratolí. Però és poc probable que el neurocientífic o neurocientífica consulti l’article sobre peixos… tanmateix, pot trobar el protocol a la nostra plataforma si cerca usant les paraules clau adequades.

Al publicar un mètode independentment d’un article, aquest és més descobrible i reutilitzable. A més, els protocols són dinàmics i poden actualitzar-se.

Com es fan servir els protocols?

Els protocols són receptes pas a pas, molt detallades i molt clares, codificades per colors. Pots llegir-los, o descarregar-los per tenir-los a mà mentre fas l’experiment. Pots fer la teva pròpia còpia, on pots marcar el que has fet, o comentar algun pas en què hagis fet alguna cosa diferent, per exemple; així conserves una còpia del teu experiment específic. O pots crear el teu propi protocol basat en un altre, i adaptar-lo al teu model, condicions, etc. En aquest cas, el teu nou protocol “bifurcat” estarà clarament vinculat a l’original, per la qual cosa es manté la línia de crèdit.

I com es puja un protocol a la plataforma?

Hi ha tres maneres, amb tres nivells d’esforç, però totes molt fàcils.

Pots simplement “arrossegar” el teu protocol (en word o un altre format) al teu espai de treball a protocols.io. Cal tenir en compte, però, que això no serà “publicable”: no rebrà un DOI i no estarà obert perquè tots els altres ho vegin. És només una manera de mantenir tots els protocols junts.

Per a publicar-ho, ho has de fer a través de l’editor de la plataforma. Però, de nou, ho pots fer d’una manera molt senzilla: crees un protocol buit, afegeixes un títol i un resum i, a continuació, adjuntes el protocol com a document word o PDF. Això es pot publicar, tenir un DOI i ser públic, però no serà dinàmic.

La tercera forma, més complexa, és copiar i enganxar cada pas. Després, la plataforma el transforma en un protocol dinàmic, amb el format adequat que es pot copiar, bifurcar, etc.

Fins i tot aquesta darrera opció no és complicada, encara que per descomptat requereix una mica més de temps… També tenim un servei d’importació que ho fa a canvi d’una tarifa.

Finalment… per què és el vostre logotip un ós rentador?

Ja ja! Si teniu curiositat, llegiu aquest fil de Twitter!

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *