Com l’associació indirecta d’estímuls condiciona la presa de decisions

Un estudi del grup de l’Arnau Busquets (Hospital del Mar Research Institute) i conduït principalment per l’estudiant de doctorat José Antonio González Parra dona noves pistes sobre com el cervell pren decisions a partir de les associacions indirectes entre diferents estímuls.

L’associació indirecta es dona quan la resposta ve determinada per la relació que s’estableix entre dos o més estímuls, al revés que l’associació directa en la que un sol estímul activa una resposta reforçant o aversiva. Així com la segona està molt estudiada, sent l’experiment de Pavlov el cas més conegut, la primera està força acceptada, però poc analitzada experimentalment.

En aquest estudi, portat a terme en ratolins, se’ls va fer associar estímuls olfactius i gustatius. L’olor del plàtan l’associaven amb el gust dolç, mentre que l’olor de l’ametlla amb el salat. Després, se’ls va sotmetre a un estímul negatiu que també estava associat al plàtan. Des d’aquell moment, rebutjaven el gust dolç perquè el relacionaven – indirectament – amb l’estímul negatiu.

L’equip, a través de tècniques d’imatge, va identificar l’amígdala com la principal regió que s’activa quan s’associen els estímuls olfactius i gustatius, així com altres zones del còrtex cerebral que interactuaven en altres etapes del procés. A més, per a comprovar el paper de l’amígdala, es va inhibir la seva activitat amb vectors virals i es va veure que els ratolins no creaven l’associació entre l’olor i el gust.

L’amígdala és una zona cerebral que participa en el desenvolupament d’alguns trastorns mentals com l’estrès posttraumàtic i que s’associa amb la por i l’ansietat, entre altres coses.

“Alteracions en aquestes associacions indirectes són la base de diferents patologies mentals”, diu Busquets. “Tot i que l’estudi és en ratolins, entendre els circuits cerebrals d’aquests processos cognitius complexos ens pot servir per intentar dissenyar aproximacions terapèutiques en humans.”