Com afecten les hormones sexuals als microvasos mamaris?

Una forma d’estudiar el desenvolupament d’òrgans i teixits és reproduint-los en un xip. Ara, un grup del Laboratori Europeu de Biologia Molecular – Barcelona (EMBL Barcelona) ha creat teixit mamari vascularitzat en un xip per primera vegada i l’ha utilitzat per estudiar els canvis fisiològics que es produeixen en resposta a les hormones del cicle menstrual presents en aquest teixit.

Carmen Moccia, primera autora de l’article, ens parla de la importància d’utilitzar cèl·lules específiques de teixit per crear el xip, ja que “les cèl·lules endotelials tenen diferents propietats i funcions en funció del teixit”.

Cal utilitzar cèl·lules específiques de teixit, en aquest cas de mama, per generar un model de teixit vascularitzat mamari.

Per simular les diferents fases del cicle, van afegir concentracions variables d’estrogen i progesterona, dues de les hormones sexuals, al teixit en xip. A continuació, van mirar qualsevol canvi en els microvasos (arterioles, metarterioles, capil·lars i vènules).

En concret, van descobrir que després de la menstruació, durant la fase folicular, quan els nivells hormonals estan augmentant, els microvasos augmenten la seva ramificació i connexions. Després, imitant l’ovulació, amb alts nivells d’estrogen, els microvasos augmenten de diàmetre i àrea. Finalment, imitant la fase lútea, quan els nivells de progesterona augmenten, es produeix una regressió progressiva dels vasos. La funció de barrera d’aquests vasos in vitro es veu alterada i els vasos no són perfusibles en aquesta etapa del cicle.

“El nostre estudi és el primer a utilitzar una combinació d’hormones a nivells fisiològics per imitar els nivells que trobem durant el cicle menstrual femení adult”
Carmen Moccia, primera autora de l’article (EMBL Barcelona)

Els estrògens tenen un efecte multifactorial en els vasos: promouen l’alliberament de substàncies que estimulen la vasodilatació i la relaxació dels vasos i redueixen la producció de vasoconstrictors. El paper de la progesterona en la remodelació vascular ha estat poc estudiat i provoca una remodelació extensa a nivells alts, com en la fase lútea. Aquests efectes s’han observat en la involució mamària (el canvi d’una mama lactant a una no lactant).

Aquesta investigació posa de manifest la importància d’utilitzar models 3D i xips microfluídics per imitar teixits específics, en aquest cas mamaris, per estudiar el paper de les hormones sexuals en el remodelat vascular.

En el futur, aquests miniteixits mamaris vascularitzats podrien utilitzar-se per estudiar els efectes de les hormones en els microvasos durant l’embaràs o la posterior menopausa. En estudis futurs, el grup planeja també estudiar el teixit mamari cancerós per avaluar com les diferents teràpies per al càncer de mama es transporten a través de la sang.