Com afecten el soroll i la contaminació durant la infància?

Dos recents estudis realitzats per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) han observat com l’exposició durant els primers anys de vida a la contaminació atmosfèrica i a l’acústica pot tenir efectes a nivell cognitiu.

Soroll

Al primer estudi han analitzat l’impacte del soroll de trànsit a 38 centres educatius de Barcelona, ​​comptant amb la participació de 2.680 nens i nenes d’entre 7 i 10 anys. Per fer-ho, han mesurat durant 12 mesos els nivells de soroll a l’exterior, al pati i dins de l’aula, i han estudiat l’evolució de la capacitat d’atenció i de la memòria de treball.

Els resultats van demostrar que, en aquelles escoles exposades a un soroll de trànsit més gran, la progressió de la memòria i de la capacitat d’atenció era més lenta. Però a més van observar que una fluctuació més gran dels nivells de so també s’associava a una pitjor evolució. Per això Maria Foraster, primera autora de l’estudi, apunta que “podria ser que els pics de soroll a l’aula siguin més disruptius per al neurodesenvolupament que la mitjana dels decibels”. Jordi Sunyer, investigador principal, afegeix que “el nostre estudi reforça la hipòtesi que la infància és un període vulnerable en què estímuls externs poden afectar el desenvolupament cognitiu”.

Pol·lució

Al segon estudi, els i les autores han explorat com s’associen l’exposició al soroll de trànsit i a la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs i la infància amb els efectes sobre la connectivitat cerebral. Per això, s’han fet servir dades de 2.197 nens i nenes nascuts entre el 2002 i el 2006 que viuen a Rotterdam i es van estimar els nivells d’òxids de nitrogen (NOX i NO2) i de partícules en suspensió (PM) a les llars dels participants. A més, es van obtenir imatges de ressonància magnètica (RM) per observar possibles alteracions a la connectivitat cerebral.

En aquest cas, mentre que no es va obtenir associació respecte al soroll, els resultats van demostrar que una exposició més gran a les partícules de contaminació entre el naixement i els 6 anys s’associava amb una major connectivitat funcional de dues àrees cerebrals amb funcions fortament oposades; una que se sol activar en condicions de repòs i una altra que s’activa durant les tasques que exigeixen atenció. Laura Pérez-Crespo, primera autora de l’estudi, explica que “encara hem d’entendre les conseqüències d’aquesta major activitat a les dues xarxes, però ara com ara podem dir que la connectivitat cerebral en els nens exposats a nivells més grans de contaminació atmosfèrica és diferent del que que es podria esperar”.