El nostre propi sistema immunitari pot ser el millor aliat en el tractament contra el càncer, i això és quelcom que la comunitat científica coneix i estudia des de fa temps. Una teràpia biològica que estimula les defenses naturals del cos amb la finalitat d’aturar o frenar el creixement de les cèl·lules canceroses, fins i tot destruir-les. Aquest és el gran potencial de la immunoteràpia i, donada la seva importància, l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) va celebrar, el passat 30 d’octubre, la 3a edició del curs Optimizing Immunotherapy: New Approaches, Biomarkers, Sequences and Combinations a l’Auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB).
Diferents investigadors i investigadores expertes en el tema van compartir els seus últims estudis en aquesta trobada anual. Entre ells estaven l’oncòleg i investigador clínic a l’Hospital de la Vall d’Hebron, Guillem Argilés, i la investigadora ICREA líder del grup de Genòmica Biomèdica de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), Núria López-Bigas.
Si bé Argilés va parlar de la influència del microbioma humà, és a dir, el material genètic de la nostra microbiota, sobre el sistema immunitari, López-Bigas es va centrar en la utilitat de l’anàlisi de dades genòmiques a l’hora d’aplicar immunoteràpies.
El microbioma com a predictor de benefici i toxicitat
El nostre microbioma el conformen diferents tipus de microorganismes: des de bacteris fins a protozous. Si ens centrem en el microbioma bacterià, concretament en l’intestinal, podem confirmar que no només intervé en malalties locals del colon, sinó que també pot influir en l’aparició de certes malalties sistèmiques, mentals i cerebrals. Aquesta relació de la microbiota amb algunes malalties seria conseqüència, en part, de les secrecions intestinals, les quals podrien afectar a la nostra homeòstasi hormonal, fins i tot a nivell cerebral. I és que, tal i com va explicar Argilés a la seva ponència, “gairebé el 80% del nostre sistema immunitari es localitza a nivell intestinal, de manera que existeix una estreta relació entre la nostra microbiota i el sistema de defensa natural del cos. Conseqüentment, les respostes immunes locals induïdes a nivell intestinal poden acabar propagant-se a nivell sistèmic”.
Per entendre millor aquesta relació, Argilés explica que, mitjançant ratolins tractats amb immunoteràpia i als que prèviament se’ls va administrar antibiòtics, van observar els següents resultats:
- El tractament antibacterià i, per tant, l’eliminació de determinats bacteris, disminueix considerablement la resposta immunitària induïda mitjançant immunoteràpia.
- És la riquesa de la nostra microbiota intestinal la que facilita realment la resposta antitumoral, és a dir, la resposta immunitària.
No obstant, al sobreestimular el sistema immunitari, la toxicitat apareix com un efecte colateral de manera que els pacients de càncer amb major resposta immune i, per tant, els que obtenen millors resultats quan se’ls hi aplica la immunoteràpia, són també els que pateixen una major toxicitat.
Gairebé el 80% del nostre sistema immunitari es localitza a nivell intestinal, de manera que existeix una estreta relació entre la nostra microbiota i el sistema de defensa natural del cos.
Paral·lelament, s’ha observat que modificar la microbiota dels pacients pot ajudar a obtenir millors resultats davant del tractament amb immunoteràpia. No obstant, s’ha demostrat que l’administració de probiòtics no és la solució. De fet, prendre probiòtics és altament negatiu en el cas de pacients amb càncer sotmesos a immunoteràpia, doncs en part d’ells s’indueix una resposta reactiva basada en una inflamació local a nivell de l’epiteli intestinal que elimina aquests probiòtics.
Així doncs:
- Una microbiota sana afavoreix un cos sa.
- Les respostes immunes anti-microbiota ajuden a mantenir una activació basal del nostre sistema immunitari que, al seu torn, ajuda a promoure l’eficàcia de la immunoteràpia.
- La manipulació de la microbiota a través de l’administració de probiòtics no promou la millora dels pacients.
Com analitzar les dades genòmiques en l’aplicació de la immunoteràpia
L’exposició a determinats agents externs ens porta a acumular mutacions somàtiques. Gràcies a les vies de reparació cel·lular, però, el nostre organisme pot revertir la gran majoria d’aquests errors genètics. Els que no arriben a reparar-se esdevenen mutacions i, segons el factor extern que les hagi induït (exposició a raigs UV, tabac, errors de replicació de l’ADN…), s’agruparan dins d’una signatura mutacional concreta. Les signatura mutacionals del càncer són els processos de mutació que succeeixen al nostre material genètic seguint un patró determinat.
López-Bigas va explicar a la seva xerrada que l’objectiu del seu últim estudi és entendre quina és la signatura mutacional de la quimioteràpia, doncs se sap que aquesta tècnica terapèutica utilitzada en el tractament del càncer indueix efectes negatius a llarg termini, entre els quals trobem les neoplàsies secundàries. Aquests efectes, doncs, s’associen a les mutacions que els pacients de càncer tractats amb quimioteràpia acumulen al seu organisme.
La quimioteràpia provoca 100 cops més mutacions per mes que el procés d’envelliment natural de les persones.
L’objectiu final de l’estudi de la investigadora ICREA és identificar i quantificar les signatures mutacionals induïdes per la quimioteràpia. Per això, ella i el seu equip han estudiat pacients que, al cap de 2-3 anys de rebre el tractament de quimioteràpia, van acabar desenvolupant metàstasi. L’avantatge de treballar amb aquest tipus d’individus és que, degut a que la quimioteràpia indueix mutacions diferents a cada cèl·lula afectada — i seria necessari dur a terme una seqüenciació de cèl·lules individual per poder estudiar-les —, l’expansió clonal de les metàstasis facilita l’anàlisi de les signatures mutacionals.
Al finalitzar l’estudi es va veure que moltes d’aquestes signatures mutacionals no s’associaven a la quimioteràpia. No obstant, sí es van relacionar alguns patrons mutacionals amb determinats tractaments contra el càncer, tals com la capecitabina.
Es va comprovar també que, tal i com s’esperava, les mutacions relacionades amb el tractament eren d’aparició tardana en el temps (en comparació a les relacionades amb fumar, per exemple) i subclonals (és a dir, mutacions que apareixen a una part de les cèl·lules de l’organisme i que deriven d’altres mutacions).
La combinació de la immunoteràpia amb altres tractaments: el tema estrella de la jornada
La novetat de la trobada d’aquest any 2019 ha estat les combinacions d’immunoteràpia amb altres tractaments, tals com la quimioteràpia, en diferents tipus de càncer que no es contemplaven fins el moment. De fet, “Hans Hammers, un dels ponents, ha desenvolupat un dels últims avanços en càncer de ronyó”, conclou Joaquim Bellmunt, ex-director de l’IMIM.
