Treballar amb animals emprats en recerca pot comportar una càrrega emocional que no sempre és fàcil de posar en paraules. Aquesta càrrega pot derivar en fatiga per compassió, una forma d’esgotament emocional que pot aparèixer després de treballar amb animals de recerca.
Anneke Keizer, especialista en fatiga per compassió en l’àmbit de les ciencies que empren animals per la recerca, fa 16 anys que ajuda estabularis i centres de recerca amb animals a entendre i abordar aquesta qüestió. Al novembre visitarà el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) per dur a terme una diagnosi interna sobre la fatiga per compassió al Parc.
A través d’una xerrada i de converses confidencials amb persones vinculades a la recerca amb animals, recollirà experiències, identificarà necessitats i oferirà recomanacions adaptades a la comunitat del PRBB, on es treballa principalment amb ratolins, rates, peixos zebra i alguns models de Xenopus.
Què fa que les persones que treballen amb animals emprats en recerca siguin especialment vulnerables a la fatiga per compassió?
Hi ha molts factors. Però un dels principals és molt senzill: les persones construeixen relacions amb els animals amb què treballen.
Això pot passar quan en tenen cura cada dia, quan els fan seguiment o quan participen en procediments i decisions difícils. No es tracta només d’un moment concret. És l’acumulació de responsabilitat, l’exposició repetida a situacions difícils i, de vegades, la sensació que cal continuar endavant sense gaire espai per parlar del que això implica.
Al PRBB, els equips treballen principalment amb rosegadors i models aquàtics, incloent-hi ratolins, rates, peixos zebra i alguns Xenopus. L’impacte emocional varia segons l’espècie?
La manera com les persones es relacionen amb els animals pot variar segons l’espècie. Però els vincles emocionals no es limiten als animals que ens resulta fàcil reconèixer com a individus. Les persones que treballen amb rosegadors o models aquàtics també poden arribar a conèixer molt bé el seu comportament, les seves rutines i les seves necessitats.
Això és especialment cert en el cas de les persones que cuiden els animals cada dia. Els observen, els manipulen i intenten assegurar-se que tinguin la millor vida possible durant l’estudi. Amb el temps, això genera un fort sentit de responsabilitat.
L’enriquiment ambiental també pot tenir-hi un paper. Quan les persones cuidadores veuen com els animals responen al material de nidificació, als refugis o a altres formes d’enriquiment, aprenen més sobre el seu comportament i les seves preferències. Això les pot apropar als animals. I pot fer que el final d’un estudi sigui emocionalment difícil, tant si treballen amb rosegadors com amb models aquàtics.
La fatiga per compassió pot afectar les persones de manera diferent segons el seu rol? I per què és important escoltar-les totes?
Sí. Veterinaris i veterinàries, personal de cura animal i assistents veterinaris sovint estan més a prop dels animals perquè hi interactuen cada dia. El personal investigador pot tenir-hi un contacte menys directe, tot i que això varia molt. Algunes persones hi estan molt implicades, mentre que d’altres poden estar més centrades en els resultats de l’estudi. Aquesta diferència de vegades pot generar tensió amb les persones responsables de la cura diària dels animals.
Els i les estudiants de doctorat també es poden veure especialment afectats. Trobo que les generacions més joves sovint estan més disposades a reconèixer i expressar les seves emocions. Moltes persones de generacions anteriors van aprendre a no mostrar emocions ni vincular-se. Això pot ser encara més marcat en algunes cultures professionals, o entre homes a qui se’ls va ensenyar que mostrar emocions no era acceptable.
Però la fatiga per compassió no es limita a les persones que interactuen més directament amb els animals. El personal implicat en el rentat de gàbies, la neteja o el suport a l’estabulari també pot experimentar malestar.
De vegades, les persones plantegen qüestions molt pràctiques que no es reconeixen immediatament com a relacionades amb la fatiga per compassió. Un terra relliscós pot semblar un problema de manteniment. Però si algú porta una gàbia, cau i té por que tant la persona com l’animal puguin prendre mal, això es converteix en una font d’estrès. Escoltar el personal pot revelar aquestes connexions i identificar canvis que poden millorar tant el benestar de les persones com la cura dels animals.
Independentment del seu rol, tothom qui manipula animals hauria de fer-ho amb compassió, fins i tot en una acció tan rutinària com pesar-los. Sovint dic: persones felices, animals feliços, millors resultats. Cuidar el benestar del personal i el benestar animal també contribueix a fer millor ciència.
Quins senyals poden indicar que algú està experimentant fatiga per compassió?
L’aïllament és un senyal important. Les persones es poden allunyar de l’equip, tornar-se inusualment callades o amagar-se. Poden anar a un vestidor o a una escala per seure soles. Altres poden sentir-se tristes, sobrepassades o a punt de plorar, especialment al voltant de procediments difícils o al final d’un estudi.
Les persones responsables dels equips han de ser presents. Han de circular per l’estabulari i parar atenció als canvis en el comportament de les persones. Si algú ja no parla o ja no socialitza amb l’equip, és important apropar-s’hi i preguntar-li com està.
I després escoltar. Això és important. Les persones no sempre necessiten consells. De vegades simplement necessiten que algú les escolti sense dir-los de seguida què haurien de fer.
Els estabularis haurien de deixar clar que aquestes emocions són normals. Ningú hauria de tenir por o vergonya de parlar-ne.
Algunes persones es preocupen perquè mostrar emocions pugui posar en dubte la seva professionalitat, o senten que això simplement forma part de la feina. Què els diries?
Cuidar no et fa menys professional. Pensem, per exemple, en metges i infermeres. Quan escolten, mostren empatia i es preocupen de veritat pel que estàs vivint, sovint els considerem millors professionals. Passa el mateix quan es treballa amb animals. Si et preocupes per ells i tens el compromís de donar-los la millor vida possible, estàs sent professional.
No us avergonyiu d’aquests sentiments. Sovint venen del fet de preocupar-vos pels animals i de voler fer bé la feina. Aquestes són exactament les persones que necessitem en la recerca amb animals. Necessitem persones que parin atenció, que cuidin i que assumeixin responsabilitats.
Per a les institucions, el primer pas és reconèixer que aquestes emocions existeixen i que ningú n’està exempt. Després cal oferir orientació i crear oportunitats segures per parlar de la fatiga per compassió.
Una opció és formar una persona de l’equip com a referent de suport entre iguals: algú que sàpiga escoltar, respecti la confidencialitat i no faci safareig. En un estabulari relativament petit, fins i tot una sola persona de confiança i ben formada podria marcar la diferència.
El suport també pot incloure converses en grup, abordar la fatiga per compassió en reunions d’equip, crear zones de descans acollidores o espais tranquils, i trobar maneres de reconèixer o commemorar els animals. Però les mesures concretes haurien de sorgir del que realment necessiten les persones de cada instal·lació.
Visitaràs el PRBB al novembre. En què consistirà aquest procés?
Començaré amb una sessió d’una hora per explicar què és la fatiga per compassió i què poden fer les persones per cuidar-se, tant a la feina com a casa. També parlarem del llenguatge que s’utilitza als estabularis i dels tipus de suport que s’hi poden introduir.
Després faré converses confidencials amb persones que treballen amb animals o que tenen rols vinculats a la recerca amb animals. Això no hauria d’incloure només veterinaris i veterinàries i personal de cura animal, sinó també personal investigador, persones implicades en el rentat de gàbies i la neteja, i membres de comitès d’ètica o de bones pràctiques.
Les converses duraran aproximadament 30 minuts. Prendré notes, però no registraré els noms de les persones. Només identificaré el seu rol professional general. Les persones participants també em podran dir si hi ha alguna cosa que no volen que inclogui a les meves notes o a l’informe.
Vull entendre si les persones estan experimentant fatiga per compassió i què pensen que podria millorar el seu entorn de treball. Al final de la visita, compartiré els principals temes i suggeriments que hagin sorgit. Després prepararé un informe amb recomanacions per al PRBB.
