Ana Martín Sánchez (València, 1986), és investigadora postdoctoral al grup de recerca en Neurobiologia del Comportament (GReNeC-NeuroBio) al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut, Universitat Pompeu Fabra (DCEXS-UPF) i l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM). Gràcies a l’ajut de l’Agència Estatal de Recerca i del programa de projectes postdoctorals DCEXS-María de Maeztuque va rebre el 2020 amb la UPF, l’Ana intenta establir la seva pròpia línia de recerca. Vol investigar, en ratolí, tractaments efectius per a reduir certs comportaments derivats de la depressió postpart, com ara la interacció social o el consum d’alcohol, així com les bases neurobiològiques subjacents.
L’Ana sap que fa recerca bàsica, però té la mirada posada en les futures aplicacions. “Tot i que faig recerca bàsica, la idea última és poder usar aquests tractaments en humans. Per això he triat fàrmacs que són aptes pel consum humà”, explica.
De moment, el seu projecte de recerca està donant els primers resultats. “Veure que les teves idees no són pelegrines i que els resultats van sortint tal i com esperaves, et reforça i a la vegada t’alleuja”, confessa. Però com qualsevol altra gestora de projectes, l’Ana ja ha hagut d’ajustar els seus plans als obstacles que van sortint el dia a dia. “Per problemes derivats del Brexit un dels fàrmacs va quedar aturat a la frontera. Hauré d’esperar i reprendre els experiments al Setembre”, diu resignada.
Però al cap i a la fi, tot això també forma part de la ciència. Adaptar-se, corregir, i tornar a traçar la ruta per arribar a l’objectiu. En el seu cas, publicar un article científic amb els resultats d’aquest projecte i signar-los com a última autora. Per poder, poc a poc, aplanar el terreny i poder establir el seu propi grup de recerca.
Tens ganes de conèixer-la una mica més? Som-hi!
Una científica neix o es fa?
Neix.
Quina és la teva àrea de recerca?
La neurobiologia de la depressió postpart i el consum d’alcohol en el model de ratolí.
Què va despertar el teu interès per la ciència?
M’encantava la sèrie “Hi havia una vegada el cos humà”, especialment la part del sistema nerviós. Això va fer que em preguntés com funcionava el cervell.
Quin tipus d’estudiant eres?
Era una alumna molt tenaç, treballadora i organitzada.
Què hauries volgut ser si no t’haguessis dedicat a la ciència?
Neuròloga o pediatra.
Si poguessis viatjar en el temps, què triaries: passat o futur?
M’agradaria viatjar al futur, al moment en el que es descobrirà la cura de la malaltia d’Alzheimer. Espero que no falti massa!
Com creus que et descriurien els teus companys?
Cooperadora, responsable i proactiva.
Què t’agradaria afegir a la frase: finalment, s’ha resolt… ?
M’encantaria sentir que la pandèmia del coronavirus s’ha acabat!
Quina idea preconcebuda sobre les persones que es dediquen a la ciència creus que és certa i quina és falsa i per què?
Una idea preconcebuda i a vegades certa sobre els científics és que potser no sabem transmetre a la població general la rellevància de la nostra recerca. I una cosa totalment falsa és que els científics som “bitxos” rars.
El millor consell que t’han donat mai.
Fes el que realment t’agradi.
Tens una cita preferida?
No es una cita sinó una cançó de Coldplay. De fet, surt a la meva tesi i crec que la recordo quasi tots els dies de la meva vida: ‘Nobody said it was easy’ (ningú va dir que fos fàcil).
Qui és el teu científic o científica preferit i per què?
Rita Levi-Montalcini. Neurocientífica molt rellevant que va obtenir el premi Nobel de Medicina i Fisiologia l’any 1986. Ella va lluitar per ser científica als anys 40, enmig de la II Guerra mundial i és un referent per totes les neurocientífiques.
Ens recomanes un llibre?
“La dona invisible”, de Caroline Criado Pérez.
Un grup de música?
Vetusta Morla.
Un/a artista?
Paula Bonet.
Una pel·lícula o documental?
Pulp Fiction.
Un compte de Twitter o Facebook que haguem de seguir?
A Twitter: Carmen Agustin, i a Facebook, la pàgina #talentgirlslist.
I per acabar, un mitjà de comunicació digital?
La secció de ciència de “New York Times”.
Moltes gràcies Ana, i molta sort en la teva recerca!
