L’Àlex Robert Moreno es coneix el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) com el palmell de la seva mà. És lògic, ja que va entrar al 2007, un any després que es construís l’edifici. Format en biologia i amb un doctorat a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), primer va fer un postdoc al departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (actual MELIS-UPF), per després passar al Centre de Regulació Genòmica (CRG) com a gestor de laboratori. Amb la creació del Laboratori Europeu de Biologia Molecular a Barcelona (EMBL Barcelona) l’any 2017, el grup on estava es va traslladar i li va donar l’oportunitat de gestionar tota la posada en marxa del nou centre. Des de l’octubre del 2019, té un rol doble de gestor d’instal·lacions i de responsable de seguretat.
Per tancar el Career Month de 2025, l’Àlex ens parla del seu dia a dia en les dues vessants complementàries de la seva feina.
En què consisteix la teva feina?
És un rol dual. Com a Facility Manager m’encarrego de gestionar els espais i la compra d’equips. Es tracta de trobar l’equilibri entre les necessitats del personal investigador i els espais en els què han de treballar. Com a Health and Safety Officer, treballo en la prevenció de riscos laborals: identifico, controlo i avaluo els riscos que pot haver en el desenvolupament de la feina. Entre altres coses, m’encarrego de l’avaluació dels projectes a nivell de bioseguretat. Per les idiosincràsies de l’organisme intergovernamental que és l’EMBL, en el cas de la Unitat de Barcelona, aquests càrrecs van junts, però no és l’habitual. “Soc una rara avis”.
Com has arribat aquí?
Després d’acabar el postdoc, vaig veure que no tenia la motivació ni les aptituds de seguir la carrera per arribar a ser investigador principal. Llavors, vaig entrar al grup del doctor James Sharpe al CRG com a gestor de laboratori (Lab Manager). M’encarregava de les compres, dels experiments i donava suport als investigadors postdoc i predoc del grup. Quan es va crear l’EMBL i al James el van nomenar director de la seu de Barcelona, tot el grup ens vam traslladar. En aquell moment, en James necessitava algú que s’encarregués de la compra d’equips científics, de la coordinació amb el PRBB i de que les obres funcionessin bé, així que vaig supervisar les obres del laboratori des de la visió de l’investigador. A mesura que el centre es feia gran, em van donar l’oportunitat de passar al càrrec on soc ara.
Quantes persones formen el teu equip?
A la part de Facility Management, som dos. Jo com a Manager i la Laura Siles, que també és biòloga, com assistent. A la vessant de Health and Safety, estic només jo. Però no treballo sol, sempre estic en comunicació amb la cap de Health and Safety de Heidelberg, la seu central de l’EMBL; amb serveis generals del PRBB, els altres Facility Managers, amb els responsables de prevenció de tots instituts que formen el parc…
Una única persona no pot fer res. Sempre es necessita la col·laboració i l’ajuda d’altres persones, diferents visions.
Com és el teu dia a dia?
Començo fent una ronda als espais per veure que no hagi passat res durant la nit per a què quan la gent arribi a la feina, s’ho trobin tot bé. Una vegada ho he fet, em poso a l’ordinador. Tinc reunions amb el comitè de prevenció de riscos laborals del PRBB, amb els responsables de bioseguretat, amb els companys de Heidelberg… Això sí, és una feina que sempre s’ha d’estar in situ. Teletreballar poc o gens, perquè és complicat gestionar les alarmes o qualsevol incidència que pugui passar a distància.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Que no és monòtona. Cada dia és un repte diferent. Un dia estàs treballant en un protocol de millora de la seguretat dels treballadors i l’altre estàs parlant amb manteniment de l’edifici perquè la temperatura dels espais ha augmentat. Aquesta feina no és d’estar vuit hores davant de l’ordinador. Jo, per la meva manera de ser, si he d’agafar la clau anglesa, l’agafo i collo fort un parell de cargols. M’agrada perquè així m’aixeco de l’ordinador.
I, per tu, quin són els reptes a llarg termini?
El meu gran repte és que a l’EMBL Barcelona es pugui seguir fent la ciència de qualitat i segura que s’està fent ara. Hem crescut de 20 a 90 treballadors! Estic orgullós perquè he estat involucrat en la creació d’un nou institut de recerca i he aportat el meu granet de sorra a nivell de protocols, compra d’equips, supervisió d’obres…
Com veus el futur del tipus de feina que fas?
Tothom està pensant en l’impacte que pugui tenir la intel·ligència artificial en els seus llocs de treball. Però, avaluar els riscos, trobar mesures per controlar el risc, tant biològic com a la feina, no crec que cap intel·ligència artificial ho pugui fer per si sola; al menys, al dia d’avui. Per tant, se seguirà necessitant una persona per vigilar els equips i els espais i controlar els riscos.
Què li diries a algú que s’està plantejant treballar d’això?
Com tot, és vocacional. Quan la gent m’agraeix qualsevol cosa que hagi fet o haver-los ajudat, em trobo satisfet. Necessitaran dedicació i esforç, però també ganes i estudis. Jo he fet cursos de bioseguretat i en molts d’altres aspectes, però no tinc una formació formal pel càrrec.
«La meva formació en biologia m’ofereix els coneixements per avaluar els riscos, veure els projectes científics des del punt de vista de la bioseguretat, així com entendre les necessitats del personal investigador»
De totes maneres, tu ets doctor. Com t’ha ajudat el fet d’haver fet recerca i tenir formació científica en el desenvolupament de la teva feina?
Doncs de forma cabdal. La meva formació en biologia em permet tenir els coneixements per a poder avaluar els riscos en els nostres espais així com els projectes científics que s’hi fan, des del punt de vista de la bioseguretat. I gran part dels equips científics que he comprat per als investigadors de l’EMBL són els mateixos que he fet servir durant la meva carrera científica. Finalment, quan s’ha hagut de fer obres en els nostres espais, com la sala de cultius que vàrem construir, jo no tenia els coneixements d’enginyeria per al seu disseny tècnic, però si que vaig aportar en el projecte la visió de l’investigador, quines eren les necessitats que aquests tindrien en el desenvolupament de la seva feina. Per tant, vaig estar en continua interacció amb els enginyers i els constructors. I és que a la fi, com més interdisciplinari és un equip, més probabilitats té d’arribar a l’èxit.
