Bernhard Payer (Wolfsberg, Àustria, 1975) va arribar al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) el 2014 per iniciar el seu propi laboratori al Centre de Regulació Genòmica (CRG), després de fer un doctorat a Cambridge (Regne Unit) i un postdoctorat a la Universitat de Harvard. Treballant en la reactivació del cromosoma X, diu que tot el que fa gira al voltant de la X: eXperimentar, eXplorar i fer eXercici. I Barcelona és un lloc perfecte per a totes tres activitats: porta amb èxit el seu laboratori i gaudeix del seu principal hobby, el ciclisme, en el que diu que és “la millor zona de ciclisme que he vist mai”.
Vas començar la carrera a Àustria i després vas passar cinc anys al Regne Unit i set als Estats Units, abans de tornar a Europa, a Barcelona. Quines han estat les principals diferències que hi has vist?
L’equilibri entre la vida laboral i la vida personal és generalment millor aquí. Als Estats Units i al Regne Unit, les persones treballen més hores, treballen més els caps de setmana i fan menys vacances, encara que també depenen del laboratori; els meus alumnes d’aquí també han de venir alguns caps de setmana, perquè treballem amb línies cel·lulars de les quals cal tenir cura en tot moment.
Però a Boston hi havia un entorn més ric en el sentit que no només hi havia molts dels instituts de recerca més importants, sinó també molta indústria. Crec que això és bo per al desenvolupament de la carrera, perquè fa més fàcil sortir del món acadèmic si creus que no és el que vols i vols provar el món de la indústria. Aquí hi ha una mica d’indústria, però encara no n’hi ha prou. Ara, potser això és bastant únic de Boston, és una cosa que fa aquesta ciutat única.
Per què vas triar Barcelona i el CRG en tornar a Europa?
Sabia que al CRG hi havia bons grups que treballaven en cèl·lules mare i epigenètica. Però només quan vaig arribar em vaig adonar que tota la ciutat és un entorn perfecte per al meu camp de recerca. Barcelona és un centre de recerca en epigenètica i fertilitat a Europa. Hi ha una gran comunitat d’epigenètica i tots els grups de la ciutat que treballen al camp es reuneixen un cop l’any. A més, a causa de la seva ubicació, Barcelona atrau gent. Té una gran combinació de ciència d’alta qualitat i bona qualitat de vida.
“Barcelona té una gran combinació de ciència d’alta qualitat i bona qualitat de vida”
Bernhard Payer
Va ser gaire difícil crear el teu primer laboratori?
Sempre és difícil començar el teu propi laboratori…, però el CRG facilita les coses. Pel que fa a finançament, perquè rebem finançament bàsic i un “paquet inicial”, però també ajuda a obtenir els nostres primers estudiants de doctorat, perquè compta amb un programa internacional de doctorat amb beques incloses. En general, m’agrada la filosofia del CRG de donar la màxima ajuda possible als joves investigadors, per ajudar-los a avançar. Perquè, com en l’EMBL o el Max Planck, els investigadors joves només poden quedar-se al centre durant un temps limitat, fins a nou anys.
Ser part de la comunitat del PRBB ajuda?
I tant! El meu grup utilitzem molt l’estabulari del PRBB, que és molt comparable amb els altres on he treballat anteriorment, l’IMP a Viena, el Gurdon Institute a Cambridge i el de Harvard. Crec que el nivell de servei i professionalitat és molt bo; en particular, ofereixen com a servei alguns assaigs que, en d’altres llocs, te’ls has de fer tu, com agafar mostres per genotipatge o preparar els aparellaments. També fem servir la instal·lació conjunta UPF-CRG de FACS i les instal·lacions de microscòpia i genòmica del CRG, totes elles comparables amb instal·lacions similars en altres institucions d’alt nivell.
Els altres avantatges de treballar al PRBB són l’elevat nombre i qualitat d’excel·lents seminaris i conferències, que porten els millors científics del món a l’edifici. Les interaccions entre els diferents centres del parc podrien ser millors, però s’està progressant, per exemple amb les sèries de seminaris conjunts de caps de grup. També he fet cursos del programa de desenvolupament continu Intervals, que han estat molt útils i em van fer interaccionar amb persones dels altres centres.
Què és el millor de fer recerca en el món acadèmic?
Que està impulsada per la curiositat. Tens molta més llibertat de la que tindries al món corporatiu. Fas el que t’emociona, no el que et diuen. Ets el teu propi cap!
I el pitjor?
La pressió per triomfar en totes les etapes professionals. El camí científic és un sistema piramidal; després d’un postdoc, només uns quants obtenen una posició d’investigador principal. I dels investigadors principals més joves, només uns quants obtindran els càrrecs més alts… Hi ha molta incertesa sobre el futur.
Aquest article va ser publicat a l’edició de Novembre de 2018 de la revista El·lipse. Veure PDF.
