Payam Dadvand és metge de formació i va obtenir el seu doctorat en Epidemiologia Ambiental a la Universitat de Newcastle al Regne Unit. Va arribar a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) com a postdoc treballant en un projecte europeu, i es va quedar investigant sobre com el medi ambient pot tenir conseqüències en la salut de les dones embarassades i els seus fills. Dadvand lidera un grup d’investigadors en l’àrea d’espais verds i salut urbana a ISGlobal. També col·labora amb investigadors d’altres institucions al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), com Isabelle Anguelovski, Jordi Alonso i Óscar Pozo Mendoza de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i Jesus Pujol de la Unitat de Recerca en MRI de l’Hospital del Mar. Si bé el seu principal objecte d’estudi és l’efecte de la contaminació de l’aire, els espais verds i les àrees naturals en la salut de les dones embarassades i la seva progènie, també treballa, amb companys de la Universitat de Bergen (Noruega), per entendre com la radiació UV afecta al sistema immune i en l’efecte del canvi climàtic en la salut de les persones.
Contaminació de l’aire i espais verds
Avui dia, hi ha moltes proves de com de perjudicial és la contaminació atmosfèrica per a la salut, especialment per a la salut materna i infantil. No obstant això, quan es tracta d’espais verds, ha estat més difícil trobar evidències clares de la influència que podrien tenir en la salut. Durant els últims anys hi ha hagut un augment exponencial en el nombre d’estudis sobre espais verds que mostren tenir efectes beneficiosos. Payam Dadvand i el seu grup han vist durant els seus estudis com el context urbà, la contaminació de l’aire i els espais verds poden tenir efectes en les dones embarassades, el seu fetus i els seus fills. En particular, van descobrir que poden:
- afectar al desenvolupament i creixement fetal,
- afectar al desenvolupament infantil
- desencadenar complicacions durant l’embaràs, com preeclàmpsia o diabetis gestacional
Gràcies a estudis previs, saben que la funció cognitiva dels nens en edat escolar es veu afectada negativament per la contaminació de l’aire, amb els infants manifestant diversos canvis en la funció cerebral, com la fluctuació de l’atenció i la memòria. Respecte a l’exposició a àrees naturals, estudis previs han demostrat que els adults que menys exposats a aquests, tenen pitjors resultats en les proves de salut mental.
Estudis previs mostren que la funció cognitiva d’infants en etapa escolar està afectada negativament per la contaminació ambiental.
Tots aquests resultats es van convertir en un nou projecte coordinat per Dadvand juntament amb Jordi Sunyer, coordinador del Programa d’Infància i Medi Ambient de ISGlobal. L’objectiu és estudiar com pot afectar el context urbà durant les primeres etapes de vida. El projecte es diu Barcelona Life Study Cohort (BiSC) i estan establint una cohort composta per dones embarassades, els seus descendents i parelles en una població urbana: serà un dels estudis més grans sobre contaminació de l’aire i embaràs que s’hagi realitzat. Estan registrant tots els factors d’exposició urbana – com la contaminació atmosfèrica, el soroll, l’estrès, l’activitat física i els espais verds – per a comprendre com poden afectar el desenvolupament del cervell durant la vida fetal i també el desenvolupament postnatal dels infants.
Per avaluar l’exposició de les dones embarassades a aquests factors urbans, han dissenyat una metodologia innovadora. Mesuren els nivells d’exposició personals de cada participant mitjançant una motxilla que les voluntàries han de portar durant 48 hores amb diversos dispositius mòbils. A més, alguns altres dispositius fixos s’instal·len dins i fora de les seves cases durant una setmana. Aquests dispositius analitzen la contaminació ambiental durant les seves rutes habituals:
- Tubs per a mesurar NO2, relacionats amb contaminants del trànsit.
- Filtres per a partícules de menys de 2’5 micres, la qual cosa permet determinar contaminants de l’aire.
- Sonòmetres per a analitzar el soroll.
- Polseres per a mesurar l’activitat física i la qualitat del somni.
- Dispositius mòbils per a saber quins recorreguts fan.
- Mesuradors d’humitat i termòmetres.
El monitoratge de l’exposició a la contaminació ambiental es realitza durant el primer i tercer trimestre de l’embaràs. El desenvolupament del cervell s’estudia mitjançant proves d’imatge realitzades amb ressonància magnètica abans i després del naixement i també analitzen la placenta de la mare. Com és un òrgan que connecta al fetus amb la mare, l’estan analitzant a nivell fisiològic i molecular, la qual cosa els permet estudiar la resposta fetal a l’exposició de contaminants atmosfèrics.
Dadvand envia aquest missatge: “Si coneix a alguna dona embarassada que assisteixi als hospitals de Sant Joan de Déu, Sant Pau o Clinic, informi’ls sobre aquest estudi per si hi volen participar”. Aquests són els hospitals que col·laboren en el projecte. L’equip té com a objectiu arribar a una cohort composta per 1200 dones embarassades, amb la finalitat de recopilar totes les dades necessàries per a l’estudi.
BiSC serà un dels estudis més grans sobre la contaminació atmosfèrica i l’embaràs que s’hagi realitzat, utilitzant una metodologia innovadors que mesura l’exposició personal als factors urbans.
“Crec que aquest estudi portarà més evidència sobre com els factors ambientals poden influir en la salut de les persones, en aquest cas de les mares i els infants. Especialment en el cas dels espais verds, tothom diu «oh, els espais verds són bons per a la salut». Però necessitem generar suficient evidència científica per a convèncer als polítics dels beneficis de realitzar canvis i accions relacionades amb la millora de la qualitat ambiental del medi ambient pel benefici de la salut dels ciutadans i les ciutats. Això és el que intentem amb el projecte BiSC”, agrega Dadvand.
Una iniciativa interessant promoguda per ISGlobal és l’informe interactiu, anomenat Ciutats Que Volem, que com el seu nom indica, recopila diferents estratègies suggerides pels investigadors d’ISGlobal per a construir ciutats saludables i sostenibles. Podem trobar a Payam Dadvand en la secció d’espais naturals oferint un resum de la seva importància a les ciutats. «Crec que fem ciència que condueix a l’acció, que fa del món un lloc millor per a viure», conclou l’investigador.
A continuació un vídeo en anglès amb Payam Dadvand:
