“Som el que mengem”

El grup de Jordi Júlvez a l’ISGlobal analitza el desenvolupament neuropsicològic de les poblacions, centrant-se en com la nutrició pot contrarestar altres factors que afecten negativament el neurodesenvolupament, com ara la contaminació.

El grup de Jordi Júlvez a l’ISGlobal estudia els efectes beneficiosos de la dieta

El grup de Jordi Júlvez a l’ISGlobal estudia els efectes beneficiosos de la dieta

Quan Jordi Júlvez va començar el seu doctorat, era un dels primers neuropsicòlegs en el camp de l’epidemiologia i la salut pública. Després de tres anys al Harvard’s T.H. Chan School of Public Health, va retornar a Barcelona, i des del 2015 és investigador principal a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), on estudia quins factors ambientals afecten el neurodesenvolupament a nivell poblacional.

 

 Neuroepidemiologia

“Els psicòlegs solen estudiar un sol individu. Jo estudio el desenvolupament neuropsicològic de les poblacions, des de l’inici de la vida fins a la senectut”, explica. En efecte, la plasticitat del cervell mai no es perd del tot. Tot i així, el gruix del desenvolupament cerebral té lloc de forma intrauterina. Per això molts dels projectes de Júlvez s’enfoquen en aquesta fase, com l’estudi de l’efecte del consum de peix en dones embarassades sobre el desenvolupament cognitiu dels seus fills.

“Jo estudio el desenvolupament neuropsicològic de les poblacions, des de l’inici de la vida fins a la senectut”
Jordi Júlvez

El peix blau gran, com el peix espasa o la tonyina, conté el neurotòxic metilmercuri, però Júlvez va trobar que l’efecte beneficiós de menjar peix de forma periòdica era molt més potent que el neurotòxic. Això és degut als seus alts nivells d’àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga, com el DHA. “Posats a escollir, jo recomanaria a les dones embarassades que mengin peix blanc o peix blau petit, com les sardines. Però sigui quin sigui, que mengin peix!”, diu.

 

Efectes beneficiosos de la dieta

El grup de Júlvez s’enfoca principalment en com la nutrició pot contrarestar altres factors que afecten negativament el neurodesenvolupament, com la pol·lució.

“L’efecte de la dieta és importantíssim, sobretot en el cervell. En el projecte europeu HELIX es va mirar quins dels més de 100 factors ambientals analitzats eren els 10 més rellevants estadísticament, i 2 o 3 estaven relacionats amb la dieta. És cert allò que es diu que som el que mengem”, reconeix l’investigador.

A part de la vida intrauterina, hi ha dos moments més on el desenvolupament neuronal té lloc exponencialment. Un és fins als dos o tres anys; a partir d’aquí es va desaccelerant de forma molt gradual. L’adolescència torna a ser una etapa molt intensa del neurodesenvolupament; hi ha una reactivació deguda a les hormones i es creen moltes sinapsis, sobretot a l’àrea prefrontal, per enriquir el comportament complex, com la planificació o el control de les emocions. “És quan fem el salt d’un cervell de nen a un d’adult”, explica el psicòleg.

“Els moments on el desenvolupament neuronal té lloc exponencialment són la vida intrauterina, fins als dos o tres anys, i l’adolescència”

Per això, un dels projectes en els quals treballen actualment, “Smart Snack”, s’enfoca en aquesta fase. És un estudi d’intervenció nutricional a nivell poblacional on comparen 350 adolescents que van menjar 30 g de nous al dia durant sis mesos amb un grup control també de 350 nois i noies que no en van ingerir.

Els estudiants venien de dotze centres de secundària de tot Barcelona. Els van fer tests cognitius abans i després de la intervenció per mesurar l’atenció, la memòria de treball o la funció executiva, i van prendre mostres de sang a un subgrup. Alguns adolescents van deixar de menjar les nous després d’uns mesos (“les intervencions llargues són difícils de seguir per als nanos i adolescents”). Els que van ingerir nous durant més de 100 dies tenien uns nivells molt més alts d’àcids grassos omega 3 en sang. El que ara analitzen és si aquest efecte fisiològic es trasllada o no a nivell cognitiu.

Júlvez, que a més d’aquest projecte coordina els grups de treball de neurodesenvolupament d’INMA i HELIX, manté una segona afiliació amb la Harvard T.H. Chan School of Public Health, on fa estades de tant en tant. Actualment també manté una col·laboració oberta amb el Barcelona Beta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall, enfocat en l’Alzheimer. “Ens agrada fer estudis longitudinals, per estudiar com coses que et passen al principi de la vida et poden seguir afectant amb els anys”, conclou.

 

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *