Qui decideix què s’investiga? Quines poblacions participen en els estudis i quines en queden fora? Com es distribueixen els recursos, l’autoria i el reconeixement? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja el projecte europeu INCLUDE (Fostering INCLUsive biomeDicine gEps in research and higher education institutions). L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un dels centres allotjats al PRBB, forma part de les 11 organitzacions europees que participen en el projecte.
En el marc del projecte, s’ha creat el Manifest INCLUDE per la Equitat i la Diversitat en la Recerca Biomèdica. El manifest fa una crida tant a les institucions com a la comunitat investigadora, per tal d’abordar les desigualtats estructurals que configuren el coneixement científic, els entorns de recerca i els resultats de salut. Es pot donar suport al manifest tant a nivell personal com a nivell institucional.
El 13 de novembre de 2026, l’Auditori del PRBB acollirà la conferència final del projecte INCLUDE. La jornada presentarà el manifest i altres resultats del projecte, i obrirà un espai de debat sobre com avançar cap a una recerca biomèdica més equitativa, diversa i inclusiva.
En parlem amb Francisca Casas-Cordero, sociòloga especialitzada en metodologies participatives i membre de la Unitat de Cultura Científica d’ISGlobal i del seu Grup de Decolonialitat, i Claudia Sanz, ambientòloga, doctora en Toxicologia Ambiental i tècnica de divulgació de la mateixa unitat.
Què és el Manifest INCLUDE i què proposa?
L’INCLUDE Manifesto és una eina que recull la visió i els principals aprenentatges que hem anat construint durant el projecte INCLUDE sobre igualtat, diversitat i inclusió en la recerca biomèdica.
El seu punt de partida és que la ciència no és neutral ni es produeix al marge de les relacions de poder. Això pot semblar obvi, però a la pràctica és fàcil d’oblidar. Les prioritats de recerca, la distribució dels recursos, qui pren les decisions o quins coneixements es reconeixen com a rellevants estan travessats per desigualtats i relacions de poder.
Des d’una perspectiva interseccional, el manifest proposa observar aquestes desigualtats d’una manera més complexa. Cal entendre com interactuen factors com el gènere, la racialització, la classe social, la discapacitat, l’origen o la posició geogràfica.
Avançar cap a una ciència més equitativa no consisteix només a millorar la representació de diferents col·lectius. També implica revisar les pràctiques, les estructures i les cultures de les institucions científiques.
Per què era important impulsar un manifest com aquest precisament ara?
Ens trobem en un moment contradictori. Durant els darrers anys, moltes institucions científiques han avançat en polítiques d’igualtat, gènere i diversitat. Al mateix temps, però, estem veient un fort qüestionament d’aquestes agendes i, en alguns contextos, fins i tot retrocessos.
A més, moltes desigualtats continuen profundament incorporades al funcionament de la ciència. Ho veiem en qui té accés als espais de decisió, com es distribueixen els recursos i el reconeixement, quines poblacions estan representades en la recerca o les relacions desiguals que encara existeixen entre institucions del Nord i del Sud Global.
També apareixen nous reptes, com la reproducció de biaixos mitjançant la intel·ligència artificial i els sistemes de dades. Si les dades són incompletes o estan esbiaixades, aquestes eines poden reproduir i amplificar desigualtats existents.
En aquest context, ens semblava important anar més enllà de les declaracions generals sobre diversitat i posar sobre la taula una discussió més estructural sobre poder, desigualtat i producció de coneixement.
Quins aspectes del manifest considereu especialment rellevants per a la comunitat científica del PRBB?
Pràcticament tots, precisament perquè el PRBB concentra una comunitat científica molt diversa i internacional, i reuneix institucions amb cultures, disciplines i maneres de produir coneixement diferents.
Però destacaríem especialment la invitació a connectar l’equitat i la diversitat amb la mateixa qualitat de la ciència. De vegades, aquests temes s’entenen com una qüestió paral·lela a l’activitat científica, relacionada sobretot amb els recursos humans o les polítiques institucionals. El manifest posa l’accent en el fet que també afecten directament què investiguem i com ho fem.
Per exemple, cal preguntar-nos qui defineix l’agenda de recerca, qui participa en un estudi, quines poblacions en queden fora, com interpretem les dades, amb qui establim col·laboracions o com distribuïm l’autoria, els recursos i el reconeixement.
En un espai com el PRBB, on conviuen tantes disciplines, institucions i persones procedents de contextos diferents, hi ha una oportunitat especialment interessant per obrir aquestes converses. Podem pensar col·lectivament què significa produir una ciència no només excel·lent, sinó també més justa.
Com podem evitar que l’adhesió al manifest es quedi en un gest simbòlic?
Aquest és probablement el principal repte. Signar un manifest no transforma una institució. Les institucions solen incorporar el llenguatge de la igualtat i la diversitat molt més ràpidament del que modifiquen les seves pràctiques.
El manifest pot ajudar a posar nom als problemes, crear un llenguatge comú i obrir converses que sovint resulten incòmodes. Però no substitueix les polítiques ni els canvis estructurals.
Per tenir un impacte real, cada institució s’hauria de preguntar què signifiquen aquests principis en el seu context i traduir-los en decisions concretes. Això pot implicar revisar procediments, dedicar-hi recursos, establir responsabilitats, generar dades que permetin identificar desigualtats i crear mecanismes per avaluar els avenços.
Finalment, és important mantenir oberta la dimensió crítica. La interseccionalitat no s’hauria de convertir simplement en una nova etiqueta institucional. El que fa potent aquest concepte és precisament que ens obliga a preguntar-nos qui té poder, qui queda fora i quines estructures produeixen aquestes desigualtats.
El manifest pot ajudar a obrir aquest camí, però el canvi depèn del que fem després amb ell.
