La intel·ligència artificial ja no és només un tema de futur. Cada vegada és més present en la recerca biomèdica ajudant a analitzar grans volums de dades, detectar patrons, generar models i obrir noves preguntes. Però el seu ús també planteja qüestions importants per a la comunitat científica com fins a quin punt entenem aquests models, com hem de gestionar la incertesa que generen i quines bones pràctiques necessitem quan aquestes eines entren al laboratori.
Aquest va ser el punt de partida del cine-fòrum organitzat el dimarts 2 de juny pel grup de Bones Pràctiques Científiques del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), que va reunir una trentena de persones de la comunitat del Parc a la sala Ramon y Cajal.
La sessió va començar amb la projecció del documental “Artificial Intelligence – From Mind to Machine”, produït per The Brain Prize. La peça proposa un recorregut per les connexions històriques entre l’estudi del cervell, la neurociència computacional i la intel·ligència artificial actual. Però, més que donar una resposta tancada, el documental va servir per debatre sobre fins a quin punt el cervell és un bon model per entendre la IA, i fins a quin punt aquesta comparació és una metàfora útil però limitada.
L’activitat va ser presentada per Joana Porcel-Carbonell, Data Protection Officer a ISGlobal i membre del grup de Bones Pràctiques Científiques del PRBB. Després de la projecció, Francesc d’Assís Calafell Majó, professor agregat de la UPF i investigador principal del Genomics of Individuality Lab a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE: CSIC-UPF) i també membre del grup de Bones Pràctiques Científiques, va moderar un debat amb Gustavo Deco, professor d’investigació ICREA i catedràtic de la UPF, on dirigeix el grup de Neurociència Computacional.
La conversa va anar més enllà del documental i va portar el debat cap a alguns dels temes que avui travessen la recerca, com la interpretabilitat dels models, el paper de la incertesa, les possibles aplicacions en biomedicina i clínica, i la necessitat d’utilitzar la IA amb criteri, transparència i responsabilitat.
El debat també va posar de manifest que la IA no és només una eina tècnica. Pot influir en la manera com es formulen hipòtesis, s’analitzen dades i es prenen decisions científiques. Per això, espais com aquest són especialment rellevants en un entorn com el PRBB, on conviuen disciplines, metodologies i centres amb una forta activitat biomèdica i computacional.
Amb aquesta sessió, el grup de Bones Pràctiques Científiques del PRBB continua promovent converses obertes sobre com es fa ciència avui.
