Aquesta imatge d’immunofluorescència l’envia Pierre Bercier, investigador postdoctoral del laboratori dirigit per Adel Al Jord del Centre de Regulació Genòmica (CRG). Aquest laboratori estudia els mecanismes de remodelació d’orgànuls cel·lulars, en particular, com les fluctuacions a les forces físiques que agiten l’interior d’una cèl·lula impacten els missatges genètics i la funció cel·lular.
“A la imatge, es pot observar una cèl·lula mesenquimal, un tipus de cèl·lula present en el teixit connectiu i que és capaç de diferenciar-se en cèl·lules òssies, cartilaginoses i adiposes. La imatge es va prendre després de la tinció d’immunofluorescència, una tècnica que utilitza colorants fluorescents per marcar estructures específiques dins la cèl·lula.
L’ADN del nucli està marcat en blau, mentre que el citoesquelet, la bastida interna que dóna forma a la cèl·lula i li permet moure’s, es mostra en verd i vermell.
Més específicament, els microtúbuls, que actuen com a vies intracel·lulars per al transport i el suport estructural, estan marcats en verd i s’organitzen principalment al voltant del centre de la cèl·lula, formant una densa xarxa al voltant del nucli. En contrast, els filaments d’actina, que ajuden la cèl·lula a moure’s i mantenir la tensió, apareixen en vermell i es concentren a prop de les vores cel·lulars, delineant-ne el contorn.
Aquesta distribució uniforme dels elements del citoesquelet al voltant del nucli ressalta com la cèl·lula manté la seva organització interna i el seu equilibri mecànic.
La imatge es va prendre amb un microscopi confocal, un microscopi de fluorescència d’alta resolució que captura seccions òptiques primes de la cèl·lula, cosa que permet fer-ne una reconstrucció en 3D. La imatge és part d’un projecte que cerca comprendre com la dinàmica del citosquelet influeix en el moviment i posicionament del nucli”.
