Traumes infantils i identitat transgènere s’associen a un major risc d’ideació i conducta suïcida en estudiants universitaris

Un estudi internacional liderat per l’Hospital del Mar Research Institute i la Universitat Pompeu Fabra, dins la iniciativa World Mental Health International College Student Initiative (WMH-ICS) que lidera la Universitat de Harvard, va analitzar dades de prop de 73.000 estudiants de primer any de carrera de 71 universitats en 18 països repartits per tots els continents, entre el 2017 i el 2023.

Els resultats mostren que la prevalença de pensaments suïcides (“ideació”) i intents de suïcidi en aquest col·lectiu universitari és més elevada que a la població general: un 47% de l’alumnat havia pensat en el suïcidi en algun moment de la seva vida, un 26% l’havia planificat i un 10% l’havia intentat. En l’últim any abans de respondre l’enquesta, un 30% havien tingut ideació, un 14% l’havien planificat i un 2,3% havien fet un intent.

Tot i així, els autors clarifiquen que l’estudi ha consistit en enquestes sobre salut mental realitzades per correu electrònic, i que pot haver-hi una sobreestimació de persones amb ideació suïcida entre les que havien participat en l’enquesta.

L’anàlisi identifica com a factors de risc especialment rellevants: haver patit esdeveniments traumàtics durant la infància (com abusos emocionals, sexuals, abandonament), tenir progenitors amb algun trastorn mental i l’autoidentificació com a persona transgènere.

“Tots els esdeveniments traumàtics, tots els trastorns mentals, sense excepció, comporten un risc”
Philippe Mortier, primer autor de l’estudi (Institut de Recerca de l’Hospital del Mar)

Philippe Mortier, primer autor de l’estudi, afirma: “Les dones, les persones no heterosexuals i especialment les persones transgènere presenten un risc clarament més alt d’ideació i conducta suïcida. El risc en estudiants transgènere, tant d’ideació com de transició d’ideació a intent és 1,5 vegades més alt, fins i tot després d’ajustar per experiències adverses i trastorns mentals. Això indica que hi ha factors addicionals específics, com la disforia de gènere o l’exposició a discriminació“.

Els investigadors recalquen que la universitat —i més concretament l’inici del curs— és un període de vulnerabilitat elevada. “És un període de transició vital i emocional molt intens: augment de l’autonomia, nous entorns socials i acadèmics, i sovint separació del context familiar. Aquests canvis poden agreujar vulnerabilitats prèvies o dificultar l’adaptació”, explica Mortier. Per això, recalquen la importància de les estratègies de prevenció, que han de tenir en compte la conjunció de factors com gènere, orientació sexual, trastorns mentals previs i experiències adverses a la infància.

A més, un altre estudi recent del mateix grup ha mostrat, mitjançant enquestes durant 14 dies consecutius, que una major sensibilitat a l’estrès – experimentar més malestar, i sentiments adversos com por, ansietat, culpa o hostilitat davant una situació estressant- fa que els estudiants universitaris tinguin pensaments suïcides més sovint, més intensos i més variables.

En conclusió, l’estudi posa de manifest la necessitat urgent d’implementar un enfocament integrat a les universitats, amb recursos específics per detectar i atendre precoçment la ideació i conducta suïcida, amb un enfoc que combini la detecció precoç i l’atenció psicològica amb accions de prevenció social i educativa.

Ja existeixen algunes iniciatives inspiradores, diu Mortier, com “programes de cribratge digital i teleintervenció, per exemple, el projecte The World Mental Health International College Student (WMH-ICS) Initiative o el programa australià UniWellbeing, que ofereixen suport psicològic remot i personalitzat per reduir el risc suïcida en estudiants universitaris”.