Adaptacions al canvi climàtic: la resiliència d’un corall amb una dieta flexible

Un projecte liderat per Arnau Sebé Pedrós al Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha mostrat els mecanismes genètics i cel·lulars que expliquen com el corall petri (d’esquelet dur) Oculina patagonica és capaç d’alimentar-se tant amb algues com sense, adaptant-se així a la vida en un alt ventall de temperatures.

Originari de la Mediterrània, aquest corall s’alimenta generalment a través d’una relació simbiòtica amb algues fotosintètiques. Però quan les temperatures pugen més enllà dels 29 ºC, expulsa les algues. Però, a diferència d’altres coralls, per als qui això és letal, és capaç de sobreviure el temps suficient per recuperar les algues quan les aigües es refreden a la tardor.

Per entendre aquesta resiliència a nivell molecular, els investigadors i investigadores van seqüenciar el genoma de l’Oculina patagonica i van analitzar desenes de milers de cèl·lules individuals per determinar quins gens s’activen quan l’animal marí conté o no algues simbiòtiques. A més, van crear atles cel·lulars d’altres dos coralls tropicals que depenen per complet de les algues, per fer una comparació directa entre espècies. 

Així, van descobrir que, quan les algues desapareixen, l’Oculina reajusta els seus programes cel·lulars i, entre d’altres coses, expandeix les seves cèl·lules glandulars i digestives per poder capturar i digerir partícules directament de l’aigua. 

“Aquesta capacitat de sobreviure sense les algues és un enorme avantatge en un Mediterrani transformat per l’activitat humana, i una de les raons per les quals decidírem estudiar aquesta espècie”, explica el doctor Xavier Grau Bové, coautor de l’estudi i investigador postdoctoral al CRG. 

En ser un mar, les aigües de la Mediterrània experimenten variacions més brusques de temperatura, salinitat i aportacions de nutrients que l’oceà obert.  “Els coralls i altres organismes que viuen aquí ja afronten fluctuacions extremes, per la qual cosa el Mediterrani ens ofereix una espècie d’avanç de com podria desenvolupar-se la vida marina sota un canvi climàtic accelerat”,  afirma la doctora Shani Levy, primera autora de l’estudi.