L’Anna Solé Amat està molt connectada amb la natura. Potser per això va estudiar biologia enfocada al canvi climàtic i la biodiversitat. La seva carrera la va portar a Anglaterra a treballar de cap de guardaboscos i després a la seu de l’Institut Internacional d’Agricultura Tropical a Uganda, on va viure quatre anys i on va començar a fer activitats de formació i projectes amb joves. Des de 2016, treballa a l’oficina acadèmica i de formació del Centre de Regulació Genòmica (CRG), d’on és la coordinadora acadèmica des de fa tres anys.
Al CRG, amb qui connecta és amb els estudiants. Els veu créixer durant tota la seva estada i arribar ben lluny. En aquesta tercera entrevista del Career Month, parlem amb l’Anna sobre què implica la seva feina.
En què consisteix la teva feina com a coordinadora acadèmica?
Tinc diferents funcions, però la principal és la coordinació de la comunitat de doctorands del CRG. Estic durant tot el procés, des de la captació de talent amb la difusió de places i les entrevistes, fins que dipositen la tesi. Entremig, coordino la logística per portar-los al CRG i, el més important, faig el seu seguiment durant els quatre anys. Això vol dir parlar amb ells per veure com estan i ajudar-los si alguna cosa no funciona. Al final, la meva feina i la de l’oficina és de suport a l’estudiant amb formació, enquestes d’avaluació anual i tracte personal. Podríem dir que ajudem a formar els nous líders científics.
Sense un programa tant estructurat, també donem suport als postdocs i als estudiants de màster que passen pel centre. En aquest últim cas, els assessorem amb els currículums, amb les sol·licituds per fer un doctorat, etc.
Parles de formar els nous líders científics, què vols dir?
A l’oficina organitzem tota la formació del CRG. Des de fa dos anys, també ens encarreguem de la formació institucional. Jo, personalment, amb el que estic més involucrada és amb el curs de doctorat. És un curs que es fa a l’octubre, dura un mes i és obligatori per a tots els doctorands que entren. A través d’aquest curs coneixen en essència el CRG perquè tot el personal investigador hi presenta la seva recerca. Després, donem xerrades relacionades amb la ciència i amb la recerca. Per exemple, parlem de gestió de dades, de la dimensió de sexe i gènere i d’ètica. A més, tenim un PhD kit amb totes les eines. Després, durant l’any oferim cursos de moltes temàtiques diferents o que ens demanen.
Esteu molt involucrades amb els estudiants; com interactueu amb ells?
Al CRG hi ha un consell de doctorands amb set grups de treball. Aquests grups organitzen tot; entre altres coses, el simposi anual d’estudiants de doctorat i el recés (o retreat) que són dos dies on els doctorands van a una casa de colònies per interactuar, passar-s’ho bé, però també fer tallers de mediació o de resolució de conflictes. Sempre ens conviden a anar-hi. Ells s’ocupen dels cartells i dels tríptics del simposi o de les activitats del recés, per exemple. Nosaltres els ajudem amb el que necessiten tant de logística com de formació, però només si ho demanen. Així que interactuem més o menys depenent de les seves necessitats i la seva disposició.
Quins perfils teniu a l’oficina acadèmica i de formació?
Som un equip de quatre persones, i la majoria tenim perfil científic, algunes fins i tot experiència postdoctoral. Però no és obligatori tenir formació científica, perquè normalment no donem els cursos nosaltres i, quan ho fem, és depenent dels nostres coneixements i experiències.
És la coordinació acadèmica un servei freqüent als centres de recerca?
En molts centres, no com a tal. Sí tenen el servei, però dispers en diferents departaments. A vegades està dins de recursos humans perquè, en part, és una figura de captació de talent i a la vegada d’assessorament i de mediació. De fet, algun centre ens ha demanat fer un petit curs de coordinador acadèmic, però cada centre s’ha d’adaptar a les seves condicions. Al CRG, s’ha apostat molt per aquesta figura. Quan han marxat els estudiants ens han dit que no eren conscients de la sort que tenien de que existís aquesta figura i de que el tracte fos tan proper.
Què recomanaries a algú que vol dedicar-se a la coordinació acadèmica?
Tenir molta empatia, però saber-la controlar. També s’ha de ser conscient que no es poden solucionar els problemes dels altres, que ho han de solucionar ells. A nivell tècnic diria que saber de ciències va bé, però que no és necessari i que s’ha estar obert a explorar coses noves.
Com és el teu dia a dia?
Difícil de contestar. Jo vaig amb la meva llista de coses a fer, però moltes vegades surten altres coses i el dia canvia. El que sí faig és aprofitar els dos dies a la setmana que teletreballem per llegir, escriure i preparar projectes o idees per desenvolupar. Els dies que vinc, prioritzo les reunions presencials i les trobades amb els estudiants.
Veure créixer i desenvolupar-se als doctorands és una de les coses més boniques de la meva feina.
Anna Solé (CRG)
Quin són els reptes de la coordinació acadèmica?
El repte més gran és que els problemes es veuen molt fàcils de resoldre des de fora. Hi ha vegades que venen doctorands o personal investigador dient “amb aquesta persona no funciono bé o no sé com explicar-me”. Molts cops seuen a parlar i s’entenen. Nosaltres només els hi donem les eines dels cursos de mediació que hem fet per a què la comunicació entre ells sigui més efectiva. Això sí, no els hi solucionem el problemes, ho han de fer ells.
I, per acabar, què és el que més t’agrada?
Veure la progressió dels estudiants que venen. Com participo activament des que arriben fins que acaben, veig com es transformen a nivell professional i personal; guanyen confiança en si mateixos. Hi ha estudiants que els veus insegurs quan entren i acaben defensant la tesis i estan pletòrics. Veure’ls créixer és per mi una de les coses més boniques.
