“The master builder”: l’ADN no és res, sinó en presència de components cel·lulars

Les cèl·lules, i no l’ADN, són les mestres constructores de la vida, afirma l’investigador del MELIS-UPF Alfonso Martínez-Arias al seu llibre “The master builder”. Marc Güell, un altre investigador de la mateixa institució, ens explica més en aquesta ressenya del llibre.

Les cèl·lules importen. De la portada del llibre The master builder, d'Alfonso Martínez Arias.

Marc Güell, cap del grup de Biologia Sintètica Traslacional del Departament de Medicina i Ciències de la vida, Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF) ens envia una ressenya sobre el llibre escrit pel seu col·lega i també investigador de MELIS-UPF, Alfonso Martínez Arias. “The master builder: how the new science of the cells is rewriting the story of life” (2023, Basic Books) es va publicar l’any passat en anglès i comparteix el coneixement, la perspectiva i les idees acumulades al llarg de la carrera de l’investigador sobre qüestions com: què defineix la nostra identitat? Com construeixen les cèl·lules i els gens els embrions? Està la nostra identitat als nostres genomes o la creen les nostres cèl·lules? Aquestes són algunes de les preguntes que intenta respondre el llibre “The master builder“, que es publicarà aquest any en espanyol.


La vida és una trampa química única. Utilitza l’ADN per codificar la complexitat molecular acumulada al llarg de la història evolutiva, però són altres biomolècules les que generalment fan la major part de la funció molecular. El llibre The Master Builder d’Alfonso Martínez Arias és una exploració profunda dels fonaments de com emergeix la fascinant complexitat de la biologia.

Curiosament, Martinez Arias desafia la visió tradicional que els gens són els principals arquitectes de la vida. L’investigador presenta un argument convincent que en realitat són les cèl·lules, amb les seves complexes interaccions i la seva llarga història evolutiva, les que defineixen les nostres identitats i les nostres característiques biològiques. El llibre reflecteix que si bé l’ADN és crucial, no pot funcionar sense les cèl·lules, que interactuen dinàmicament amb el seu entorn per donar forma a la diversitat i la complexitat de la vida.

Martínez Arias utilitza exemples de la biologia del desenvolupament per il·lustrar com les cèl·lules, i no només l’ADN, són responsables de la formació de les nostres característiques físiques i del funcionament del nostre cos. Al final, les entitats biològiques es generen per divisió, diferenciació, migració… un paradigma molt diferent de la fabricació industrial, on habitualment ensamblem simplement afegint peces.

Aquesta perspectiva no tan sols proporciona una comprensió més profunda de la biologia sinó que també ressalta la intricada simfonia d’activitats cel·lulars que constitueixen la vida.

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *