La sostenibilitat és un valor cada cop més reconegut – i els laboratoris de tot el món s’estan posant les piles per a intentar reduir al màxim les seves petjades ecològiques.
Integra Therapeutics, una spin-off de la UPF dedicada al desenvolupament d’una nova eina d’enginyeria genètica, s’ha convertit recentment en la primera institució del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) en rebre la certificació de sostenibilitat oficial de My green lab. Aquest programa de certificació, del que l’empresa ha rebut el nivell Platinum (el segon de tres nivells), legitima els laboratoris que segueixen pràctiques sostenibles.
My green lab va néixer com a organització benèfica per a formar a personal científic en la millora d’aspectes sostenibles del laboratori. Des de llavors ha anat creant una xarxa d’ambaixadors. Natalia Artigas, membre d’Integra Therapetutics, és una de les seves ambaixadores; va rebre la formació, i ara forma part del grup de sostenibilitat del PRBB, on comparteix aquesta informació i les eines apreses.
A més de la formació a personal científic, actualment My green lab té un programa de certificats per a organitzacions. Parlem amb la Natalia sobre com la spin-off localitzada a la setena planta del PRBB s’ha convertit en la primera empresa resident al Parc en certificar-se en sostenibilitat.
En què ha consistit la certificació?
A My green lab estan molt enfocats al laboratori, entenen molt bé com funcionen. Així que el primer que fan és fer-te un munt de preguntes sobre l’equip tècnic que tens i t’ensenyen com millorar la despesa energètica d’aquell equip en concret. També pregunten sobre coses que van més enllà del laboratori particular, qüestions rellevants a les infraestructures de l’edifici. Per exmple, tenen totes les aixetes dispensadors d’estalvi d’aigua? Són LED les llums de l’edifici? En aquest sentit, estar al PRBB ha ajudat, perquè l’edifici té moltes d’aquestes bones pràctiques ja establertes.
Estar al PRBB ha ajudat a aconseguir la certificació, perquè l’edifici té moltes de les bones pràctiques sostenibles ja establertes
Natalia Artigas (Integra Therapeutics)
Com funciona el procés?
Primer et fan un test per a veure com funciona el laboratori. Després t’aconsellen quins canvis concrets es poden fer per a millorar. Un cop fets aquests canvis, et tornen a fer el test – a cada persona que participa del laboratori individualment, per a contrastar les pràctiques dels diferents membres del laboratori. Finalment, et donen una puntuació final i un nivell de certificació: Green, Platinum o Gold.
Quant triga tot el procés i com us heu organitzat?
Nosaltres vam trigar uns 9 mesos. Després de la valoració inicial i rebre els consells de coses a canviar, vam fer reunions mensuals on anàvem tractant els diferents temes: comunitat, reciclatge, compres, químics, aigua… fins a 9 temàtiques que ens havien valorat. Allà ens organitzàvem, ens repartíem les tasques de buscar informació, etc. Ha estat molt bé perquè tothom volia col·laborar, tot el laboratori venia a les reunions i ha estat molt actiu, hi ha hagut una molt bona resposta.
Pots donar-nos algun exemple de quines coses heu canviat?
Una cosa molt interessant que vam fer va ser una ‘auditoria de residus’ – que consisteix a guardar tota la brossa del laboratori durant una setmana i classificar-la per a veure com millorar aquesta gestió de residus. El primer que es mira és si la brossa està anant al lloc adequat. Per exemple, de vegades es llencen coses la brossa de biohazards (restes biològiques perilloses) que no caldria llençar allà. I això suposa un cost extra, tant ambiental com econòmic, perquè aquests residus reben un tractament molt més complex… És un exercici molt recomanable, perquè de vegades et sorprens de les coses que tirem allà!
Després, dins de les coses que han d’anar a biohazards, mirem quins plàstics podríem substituir. Una cosa que nosaltres ja havíem fet, per exemple, era substituir els tubs de creixement bacterià de plàstic per uns de vidre que es poden autoclavar (esterilitzar) i reutilitzar.
Una altra cosa important, que sembla òbvia, és revisar els reactius per a evitar que caduquin. De fet, això és un gran tema; l’empresa Sigma ha detectat que el 5% dels productes que venen es llencen directament, sense haver-los fet servir! Simplement perquè han caducat abans d’utilitzar-los. Per això és essencial fer un bon registre del que tens, fer servir primer els que caducaran abans… i, sobretot, tenir reactius comuns!
I sobre els reactius, a banda de la data de caducitat, també miren quins productes químics fas servir. Això és una cosa que sovint no pensem – fas servir els reactius per defecte, els que sempre s’han fet servir. Però actualment està molt en auge la “química verda” (Green chemistry) que consisteix a canviar els reactius que són nocius pel medi ambient per substituts menys nocius.
I a nivell energètic?
La despesa energètica de la maquinària és segurament la de major impacte. És important ser conscients de quan estan enceses sense necessitat – a banda que també afecta a la vida útil de la màquina! Per això, una cosa que fem és rotacions entre els membres del lab per a assegurar que les màquines queden apagades per la nit, així com confirmar el manteniment de totes les màquines.
Curiosament la màquina que més energia gasta són les cabines de flux laminar, perquè si no la tanques, la cabina segueix generant un flux contínuament… Així que l’únic que cal fer és tancar-la en acabar de fer-la servir! Però sovint no es fa per descuit, mandra o perquè vols que estigui preparada quan la tornis a necessitar… Sé que en alguns laboratoris del Regne Unit han posat tancaments automàtics que detecten quan no hi ha gent i es tanquen automàticament, i així s’estalvia molta energia.
Òbviament, ajustar la temperatura dels congeladors és un altre gran pas que pot tenir un gran efecte – a més, fas el canvi un cop i ja te’n oblides! Per a fer-ho, nosaltres primer vam analitzar l’eficiència del nostre ultracongelador. Amb una càmera go-pro, un estudiant de laboratori, l’Albert, va fer fotos de la temperatura del congelador cada minut, per a veure com variava en obrir-lo, com es recuperava, etc. Després va fer una anàlisi de les fluctuacions de la temperatura i vam veure que el major impacte era el temps que es mantenia la porta oberta, però no els cops que l’obrissis, de manera que era factible fer el canvi de temperatura de -80ºC a -75ºC si evitàvem tenir la porta oberta massa temps. Així, millorant les pràctiques, vam poder pujar la temperatura sense posar en risc les nostres mostres. Ara tots els ultracongeladors del MELIS-UPF han fet aquest canvi! El nostre següent objectiu serà passar de -75ºC a -70ºC…
Algun altre tema important?
Sí, l’aigua! A l’edifici utilitzem aigua amb diferents graus de puresa: normal, destil·lada, i aigua ultrapura (Millipore). De vegades s’usa ultrapura, quan en realitat amb destil·lada ja seria suficient. I, com hem vist que passa amb la gestió de residus, generar aigua ultrapura és molt més costós que generar aigua destil·lada (fan falta entre 6 i 7 litres d’aigua descalcificada per a generar 1 litre d’aigua ultrapura, quan per a 1 litre de destil·lada es necessiten només 3 d’aigua normal).
Fins fa poc, nosaltres compràvem l’aigua ultrapura – però ara la generem aquí mateix al PRBB, en màquines Millipore que hi ha a cada planta de l’edifici. I tenen la mateixa qualitat que la comprada. Així eliminem el CO2 associat al transport, els plàstics, i a més, al PRBB no es desaprofita l’aigua utilitzada per a aconseguir aigua ultrapura, sinó que es reutilitza per a les cisternes dels banys.
Al PRBB l’aigua utilitzada per a aconseguir aigua ultrapura es reutilitza per a les cisternes dels banys.
Residus, reactius, maquinària, aigua… Quin ha estat el principal repte?
Jo pensava que seria reclutar la gent del grup per a que col·laboressin, però, va ser el més fàcil! Estic super agraïda a tot l’equip.
Potser el repte més gran ha estat a nivell de compres perquè no només depèn de nosaltres. Per exemple, per a reduir el CO2 associat al transport, i la paqueteria, vam fer l’esforç d’esperar per a comprar al mateix proveïdor més coses en un sol cop, demanant-les amb més temps… però després, tot i que ho vam demanar tot a la vegada, ens ho van enviar en tres paquets diferents! Ells assumeixen que vols tenir-ho l’abans possible, que és comprensible. Així que, si tenen un producte i falten els altres dos, doncs et van enviant el primer… És una mica frustrant, però simplement s’ha de parlar amb l’empresa i explicar-los que vols que t’ho enviïn tot junt.
Què significa per a vosaltres tenir aquesta certificació?
Està alineat amb la política de l’empresa. Som una empresa jove, i la nostra CEO, Avencia Sánchez-Mejías, tenia molt d’interès en fer les coses bé des del principi. Va ser ella qui em va parlar del grup de sostenibilitat del PRBB quan vaig arribar a Integra.
Tenir l’acreditació et dona una guia de què has de fer per a canviar i com, perquè de vegades tens la voluntat de fer-ho però no saps per on començar! Ells t’ho categoritzen tot i t’ajuden a seguir pas a pas.
Finalment, un consell per a altres grups o institucions que vulguin ser més sostenibles?
Primer, que s’uneixin als grups de sostenibilitat existents, com el del PRBB. Perquè allà hi ha molt de coneixement i molts recursos. Tot i que som pocs els que estem molt actius: has de compaginar la teva feina de laboratori amb millorar la sostenibilitat, i no tothom té la mateixa disponibilitat… Tot porta temps, i ho fem tot de forma voluntària. En el meu cas, tinc la sort de comptar amb el suport de la meva cap per a dedicar-li temps. També és útil que facin el gurs de My green lab – i això no treu gaire temps!
